Guillem Duocastella, integrant del duet musical La Clau: "les comarques han de creure més en els seus artistes"

El Festival Itinera en col·laboració amb la Fundació "la Caixa", impulsen la Convocatòria Talent Musical dels Micropobles 2026. L’objectiu és donar a conèixer els micropobles i el seu patrimoni a través de concerts de petit format i de qualitat.

La Clau, un duet format per Isabel Gallego i Guillem Duocastella dels Prats de Rei, han estat seleccionats com una de les propostes musicals del festival. La parella combina versions reinterpretades amb segell propi i cançons originals. Els músics construeixen un directe versàtil a partir de la combinació de veus, guitarra i loopstation, amb influències de la rumba, pop i reggae.

Es van consolidar com a duet arran de la pandèmia i, avui, tot i que no poden viure de la música, continuen gaudint del que més els agrada amb propostes com la del Festival Itinera.

Heu estat seleccionats a la Convocatòria de Talent Musical dels Micropobles del Festival Itinera 2026. Què representa aquest reconeixement?

Una oportunitat. Avui dia no és gens fàcil trobar espais on tocar, perquè a Catalunya hi ha poques sales i obrir-se camí dins la indústria musical és complicat. Tenim concerts, però costa molt trobar-los i quadrar-los. El Festival Itinera ens permet arribar a llocs on, d'una altra manera, no podríem actuar. A més, ens ajuda a donar-nos a conèixer, fer rodatge i, sobretot, a gaudir fent el que ens agrada. L'any passat ja formàvem part del catàleg del festival i vam fer un parell o tres de concerts. Aquest any, en canvi, hem estat seleccionats com una de les propostes musicals del festival i això ens permetrà fer encara més actuacions.

Sou dels Prats de Rei. Què aporta viure i crear des d’un poble petit?

Sempre hem sigut de poble i hi estem molt a gust. És un entorn tranquil que ens inspira a l'hora de compondre i tocar. A més, curiosament, a Prats de Rei hi viu o hi passa molta gent vinculada a la música, fins i tot artistes internacionals. Per ser un poble de poc més de 500 habitants, hi ha un nivell musical molt alt i això als autòctons ens fa sentir molt orgullosos.

Opineu que els micropobles poden ser espais on neixin projectes culturals potents?

Sens dubte. Els micropobles poden ser motors culturals. Molts músics han vingut a viure a Prats de Rei perquè hi troben tranquil·litat, seguretat i un entorn inspirador. Aquesta pau és més difícil de trobar a les ciutats i la gent de la localitat està agraïda.

Què diríeu a algú que creu que és difícil desenvolupar una carrera artística en un poble com Prats de Rei?

Que es fixi en compositors i músics reconeguts, perquè una bona part han acabat buscant pobles petits per viure o crear. També passa amb els estudis de gravació: alguns d’alt nivell de Catalunya estan situats en zones completament aïllades, precisament perquè ofereixen aquesta connexió amb l’entorn rural i natural.

Creieu que la cultura és una gran manera d’ajudar a mantenir vius els pobles?

Totalment. Que hi hagi propostes culturals en pobles petits, és un encant brutal i una aportació increïble al territori. L’impacte de les activitats culturals als micropobles és importantíssim.

Noteu una relació diferent amb el públic?

Hi ha una cosa que és molt important i que notem la diferència: l’atenció. Quan el públic està pendent de tu i t’escolta amb el respecte que suposa fer-ho, no té preu. Per nosaltres aquesta atenció plena suposa moltíssim més que interpretar per un públic gran, però que potser no estan tan pendents. Encara que hi hagi menys assistents, la música i el missatge arriben igual.

Hi hauria molts projectes que quedarien fora si no fos per aquests tipus de festival?

I tant!, costaria moltíssim. Per als músics que no som coneguts, o et busca algú la feina o tu has de fer tot tu, i això és una feinada. Concerts en pots trobar, però costa molt més sense que t’ho gestioni el festival.

Com valoreu l’organització del festival des de la vostra experiència com a artistes?

Hi ha una persona que s’ocupa de contactar amb nosaltres i ens proposa el dia i el lloc del concert. Ens fan de «mànagers» amb una relació molt propera. Ens marquen les obligacions que hem de complir i estem molt contents amb el tracte.

Què us agradaria que descobrís el públic de vosaltres en el festival?

Quan ens veuen en directe, ens agrada que s’apropin a nosaltres i ens diguin que els ha agradat i que estan interessats a continuar escoltant-nos. Si no fos per les actuacions en directe com les del Festival Itinera, aquest públic probablement no s’hauria interessat per nosaltres, malgrat que estem a les xarxes o a les plataformes musicals.

Quin diríeu que és el repte més gran per a un duet com el vostre?

A vegades costa que, a la zona on vius, creguin en tu. Els artistes a la comarca som desconeguts i rarament inclouen les teves actuacions en propostes més formals com ara festivals o festes majors. És curiós que el Festival Itinera ens descobrís i confiés en la nostra música i, en canvi, gent de les comarques més properes o de la teva mateixa comarca sigui més difícil que s’interessi per tu. Hi ha una despreocupació o desconeixement cap a les propostes artístiques i això s’hauria de reivindicar. Entrar i canviar el que és la indústria musical és molt difícil, però si les comarques no fan iniciatives per donar a conèixer, no trenquen aquesta barrera de la indústria musical on hi ha les grans empreses.