Maria Martín, un mes després del foc de Carme: "Només vull recuperar la casa que tenia"
El 6 de juliol començava el foc que va cremar la casa de la Maria Martín, un incendi pel qual l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt estudia presentar-se com a acusació particular

La Maria Martín davant del poc que queda de casa seva / Edu Font
Un mes després que l'incendi destruís casa seva, la Maria Martín continua immersa en una cursa de tràmits, pressupostos i peritatges. El seu cas exemplifica el que estan passant tots aquells que van patir les flames del foc de Carme, que avui fa un mes, el 6 de juliol, va consumir 455 hectàrees de bosc i camps d’oliveres, vinya i blat, 4 cases, i 3 indústries. Un foc que, segons tots els indicis, va ser presumptament provocat per una persona que ja es troba en presó preventiva.
A la urbanització les Garrigues, de la Pobla de Claramunt, a la Maria Martín, el foc no només li va consumir l'habitatge, sinó també deu anys de reformes, documentació i records. "Jo no demano res d'extraordinari. Només vull que em reconstrueixin una casa com la que tenia", resumeix. L'assegurança ja hi ha enviat els pèrits i actualment s'està elaborant l'inventari de tots els béns que hi havia a l'habitatge. Martín confia que la cobertura contractada respongui. "La meva pòlissa cobreix el foc al cent per cent i espero que es compleixi." Pitjor ho tenen altres veïns que no tenien assegurança. L'incendi també va destruir tota la documentació relacionada amb la casa. Les escriptures, els plànols i diversos projectes de reforma van quedar reduïts a cendres, fet que complica encara més el procés administratiu.
La propietària explica que havia dedicat els últims deu anys a rehabilitar progressivament l'habitatge. "Ho havia anat fent tota sola, quan podia. Si un mes podia estalviar una mica, feia una obra; més endavant, una altra. Veure que tot això desapareix en poques hores és molt dur." La seva intenció era instal·lar-s'hi de manera definitiva en pocs mesos. L'habitatge, explica, representava molt per a ella. El va comprar després de superar un càncer i el considerava el seu refugi. "El que més m'agradava era la tranquil·litat. Era el lloc on venia a trobar pau. Això és el que vull recuperar."
La detenció del presumpte autor de l'incendi no ha alleujat el seu dolor. Martín assegura que la notícia li genera encara més indignació. "Jo el posaria a treballar reconstruint tot el que ha destruït: replantant boscos, retirant runa i ajudant totes les famílies afectades." Malgrat això, evita expressar sentiments de venjança. "Potser aquesta persona té un problema mental", afirma, tot i recordar que "és molt dur saber que ja havia estat relacionat amb un altre incendi i que ara hagi tornat a passar." Ara, diu, ja ha deixat enrere la fase més dura del dol. "Al principi plorava cada vegada que venia. Ara cada cop em fa una mica menys de mal. Ja ho he assumit. Ara toca reconstruir."

La piscina que no va arribar a ser instal·lada davant la casa cremada. En petit, la casa com era abans del foc / Edu Font / Arxiu
Els veïns de les Garrigues
Com alguns altres veïns de la urbanització, la Maria Martín lamenta la manca d'informació rebuda durant els primers dies posteriors al foc. Considera que l'Ajuntament hauria pogut orientar abans els afectats sobre les diferents línies d'ajut disponibles i fer un seguiment més personalitzat. "He hagut d'anar descobrint totes les ajudes preguntant aquí i allà. Crec que hi hauria hagut d'haver una trucada o algú que ens expliqués què podíem fer".
Judit Riba, de la Veu de les Garrigues, una associació veïnal a punt de constituir-se, diu que "ens sentim una miqueta abandonats per part de l'Ajuntament de la Pobla". Potser la principal de les seves queixes passa que per demanar que "comencin el projecte de fer una segona via d'entrada i sortida de les Garrigues, que ja li vam dir a l’alcalde que si el foc hagués entrat per baix, ara comptaria víctimes, perquè no hauríem pogut sortir, és una ratera".
A banda, Riba diu que "la part de l'entrada no l'han desbrossat, seguim sense saber si els hidrants funcionen o no, perquè el dia de l'incendi n'hi va haver un que no funcionava, que netegin les seves parcel·les públiques, que moltes de les parcel·les que van cremar eren de l'Ajuntament". Riba afegeix que "no és una crítica cap a l'Ajuntament, però que ells ara s'han de bolcar amb nosaltres, després de la desgràcia que hem tingut".

Als carrers de les Garrigues es veuen moltes piles de llenya tallada després del foc / Edu Font
La reacció municipal
Mentre, des de l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt, el terme amb més hectàrees cremades, s’assegura que s’ha treballat de manera ininterrompuda des del mateix moment en què es va declarar l'incendi forestal per garantir la seguretat de la població, restablir els serveis bàsics i acompanyar els veïns afectats, alhora que els serveis tècnics municipals van començar a avaluar els danys sobre el terreny. També destaca que s'estan retirant els obstacles de la via pública i que les tasques de neteja forestal es duran a terme quan les restriccions del Pla Alfa ho permetin.
Pel que fa a l'atenció als afectats, l’alcalde, Antoni Mabras, diu que és "conscient del malestar d’alguns veïns de les Garrigues, però que s’ha fet tot el possible per acompanyar-los, fins on ens permet l’actuació sobre finques privades". El consistori subratlla que ha posat en marxa un servei d'assessorament jurídic per a les reclamacions amb les asseguradores i un servei d'atenció psicològica, mentre que els Serveis Socials municipals asseguren que han fet seguiment personal i telefònic de les persones afectades des del primer dia, coordinant allotjaments i altres necessitats bàsiques.
El passat 15 de juliol es va fer una reunió amb una vuitantena de veïns del barri de les Garrigues per informar-los de la situació i recollir les seves demandes, així com les gestions iniciades amb la Generalitat, la Diputació de Barcelona i altres organismes per coordinar la recuperació dels espais afectats i obtenir els recursos necessaris. A l’octubre es podrien tenir les primeres valoracions.
En aquest sentit, i amb relació a la demanda de tenir una segona via de sortida de la urbanització, l’alcalde reconeix que la pista forestal que hi ha està en mal estat, i que "ens hem posat en marxa per a asfaltar-la en el termini més breu possible, mirant com podem accelerar el procés. A veure si ho podem tenir en uns dos anys".
Pel que fa al presumpte autor de l’incendi, Mabras considera que és "un desastre que un veí de la comarca hagi fet tant de mal", i ha posat els serveis jurídics de l’Ajuntament a treballar per analitzar la possibilitat de presentar-se com a acusació particular.
Subscriu-te per seguir llegint
- Un veí de Fonollosa de 40 anys mor en una sortida de via a la C-37z, a Manresa
- L’aigua de l’aire condicionat no sempre s’ha de llençar: aquests són els usos que li pots donar
- Una web ultracatòlica ataca sor Lucía aprofitant l’entrevista a la seva germana
- El ‘gap year’ guanya terreny a Espanya: per què cada vegada més joves paren un any abans de la universitat
- La Llei de Propietat Horitzontal et protegeix: si et toca ser president de la comunitat i tens més de 70 anys, pots demanar que et rellevin
- Localitzen el cos de la mare de la jove de Berga desapareguda en el terratrèmol de Colòmbia
- Els Mossos enxampen dues persones que havien sostret productes per valor de 393 euros de tres supermercats
- Sílvia Caballol, psicòloga i escriptora: 'Entre l’excés de feina i el buit de la inacció hi ha un punt fèrtil: el de l’activitat amb sentit