Igualada acomiada la mestra Elvira Talló, una dona compromesa amb la cultura i la ciutat

Elvira Talló Morera ha mort als 69 anys, deixant darrere seu una trajectòria estretament vinculada a Igualada i a diverses iniciatives educatives, culturals i solidàries de la ciutat. El funeral es va celebrar dilluns 17 d’agost, a les cinc de la tarda, a la basílica de Santa Maria d’Igualada. Mestra de professió, Elvira Talló va entendre l’educació com una activitat que no s’acaba quan arriba la jubilació i va continuar vinculada al món educatiu, però ara pensant en la gent gran, a través d'AUGA, l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de l’Anoia. Va ser la presidenta d'aquesta entitat. L'entitat ha emès una nota lamentant el final d'etapa i agraïnt la seva participació en la direcció del grup.

Per a Talló, fer-se gran no havia de significar deixar de participar. Al contrari. Defensava que qualsevol edat era bona per aprendre i que les persones grans tenien, a més, un bagatge vital que els permetia mirar i comprendre la realitat des d’una perspectiva diferent. Aquella idea es podia resumir en una de les seves frases més representatives: «La gent gran es jubila de la feina, però no s’ha de jubilar de la vida».

Elvira Talló va continuar participant en activitats educatives i socioculturals i va formar part de l’equip de l’Associació DCA Anoia com a coordinadora d’activitats socioculturals. La seva petjada també apareix en activitats educatives de la comarca. Ja fa més d’una dècada, per exemple, participava en activitats de l’escola de Copons vinculades a la ZER Vent d’Avall, on va dinamitzar tallers adreçats als infants.

La música com a forma d’acompanyar

Una altra de les seves grans passions era la música. Havia estudiat piano de jove i, un cop jubilada, va reprendre les classes.

El 2024 aquesta afició es va convertir també en una forma de servei als altres. Elvira Talló era una de les pianistes voluntàries que tocaven al vestíbul de l’Hospital Universitari d’Igualada, una iniciativa impulsada per Pianos Vius amb l’objectiu d’humanitzar els espais hospitalaris i fer més agradable l’estada dels pacients i les seves famílies.

Hi anava un dia a la setmana i hi tocava durant aproximadament una hora i mitja. Però per a ella no era simplement tocar el piano: era una manera d’acompanyar persones que estaven passant per moments difícils.

Talló considerava que la música podia ajudar a reduir l’ansietat i el dolor, trencar la monotonia i millorar l’estat d’ànim. I, al mateix temps, reconeixia que tocar també li feia bé a ella, perquè ho veia com un exercici mental i cognitiu. Ho feia amb la intenció d'ajudar, perquè a través de la música podia ajudar a la recuperació de malalts.

El compromís amb els infants amb càncer

Elvira Talló va ser presidenta de l’Associació Amics de Sant Joan de Déu, entitat que durant anys ha treballat per recaptar fons destinats a la investigació del càncer infantil. Un dels seus projectes més coneguts va ser el festival solidari «Igualada contra el càncer infantil», que va arribar a recaptar desenes de milers d’euros per al Pediatric Cancer Center de l’Hospital Sant Joan de Déu.

El seu compromís amb aquesta causa havia nascut després d’una visita a Sant Joan de Déu. Volia saber com podia ajudar els infants ingressats i, durant la visita a l’hospital de dia pediàtric, es va trobar davant d’una realitat que la va colpir profundament: molts nens i nenes afectats per càncer.

Aquella experiència la va portar a implicar-se encara més en la recerca i en la sensibilització social. Defensava que, precisament perquè el càncer infantil és una malaltia minoritària i les seves causes sovint són desconegudes, la investigació és essencial per continuar avançant.

Elvira Talló "ha marxat massa aviat", explicaven els seus companys d'AIGA, als 69 anys, però també destaquen que la seva trajectòria deixa una empremta que va molt més enllà dels càrrecs que va assumir o de les activitats en què va participar.