Eulàlia Massana, geòloga i paleosismòloga de la Universitat de Barcelona: «A Granada sembla que un terràtremol està empenyent els altres»

A Veneçuela, Colòmbia, Perú, a països asiàtics, a Granada... La coincidència de tants terrratrèmols té alguna explicació o és fruit d’una casualitat geològica?

Tots estan produïts per falles. Una falla és una ruptura en el terreny, una esquerda, i quan un pla frega amb l’altre, en direccions diferents, fa fregament en el pla de falla, hi queda enganxat fins que llisca, i això és el terratrèmol. Això és comú en tots els terratrèmols. Però, de totes maneres estem parlant de situacions molt diferents.

Ens pot explicar aquesta diferència entre uns i els altres?

Els del cinturó Pacífic, els que hi ha hagut al Perú, a Colòmbia, els del Japó, i fins i tot els d’Indonèsia, tot és una zona de sismicitat constant, sempre hi ha terratrèmols, de grans i de petits, molts més dels segons. Aquí no és gens estrany que passin situacions com la d’ara. Però moltes vegades passen a llocs on no hi ha població o no hi ha res que a nosaltres ens faci preocupar, com algunes infraestructures. Jo tinc una alarma de terratrèmols instal·lada al telèfon i la major part de moviments passen en illes del Pacífic on no viu ningú, al mig del mar o en zones molt remotes. Ara, el que ha passat és que n’hi ha hagut tres que s’han donat en zones habitades, Veneçuela, Colòmbia i l’Illa de Flores, a Indonèsia.

En aquests indrets podríem dir que ja hi estan més avesats als moviments?

Són zones molt proclius a terratrèmols. Potser la que menys en té és Veneçuela. Són zones de límits de plaques. La terra té capes, la més superficial és l’escorça quant a composició. Si mirem com respon a la deformació, l’escorça i un tros del mantell, que és la capa que està a sota, en diem la litosfera. Aquesta litosfera té un comportament bastant rígid, està trencada en trossos, i es mouen. Hi ha una dinàmica interna. Això crea aquestes tensions en els contactes entre una placa i l’altra: unes s’acosten, altres s’allunyen i les altres es mouen lateralment. Tots aquests terratrèmols són en límits de placa. És absolutament normal el que ha passat. I al Japó, igual.

Però al Japó hi ha conseqüències molt menors...

Al Japó estan més preparats. Els va fer mal perquè hi va haver una explosió en un centre comercial. Els va fallar un aspecte puntual. Però la veritat és que estan superprepararts i els terratrèmols no els fan ni pessigolles. El que hi va haver fa anys amb el gran Tsunami, a Fukushima [març del 2011] va ser un problema que es van inundar els generadors de les centrals nuclears, però el terratrèmol, que va ser grandiós, no va provocar altres danys importants. Tots aquests terratrèmols que hem comentat, excepte el de Veneçuela, són en terres de subducció, que vol dir que una placa es fica sota de l’altra. Aquests són els que generen terratrèmols més grans.

I el de Veneçuela?

Eren unes plaques més verticals. Era un límit de placa de moviment més lateral, un moviment de placa en sentit contrari. No és que s’acostessin o s’allunyessin. No està provat que un terratrèmol a les distàncies de les que estem parlant, de Colòmbia al Japó, o entre el Japó i Flores... No està desmostrat que un terratrèmol en pugui produir un altre a aquesta distància. No està provada una cascada de terratrèmols a aquestes distàncies.

I Granada té més a veure amb la geologia del sistema del nord d’Àfrica?

A Granada, els moviments de terra són causats per falles molt més superficials i no poden arribar a fer terratrèmols tan brutals, tot i que podrien ser més importants que els que s’han produït, per la mida de la falla que coneixem. Aquí sí que sembla que un terratrèmol està empenyent l’altres. Aquí no es tracta de falles al límit de placa, sinó que són falles dintre de la placa, a certa distància del límit de placa. En el cas de Granada no és tan lluny, perquè el límit de placa passa és al límit entre la Ibèria i el nord d’Àfrica. A Granada hi ha una zona de deformació bastant àmplia, de 400 o 500 quilòmetres. Arriba fins a Lorca, que és on hi va haver el terratrèmolt el 20211. Les falles no són tan grans, es mou més lentament, tarden més anys en carregar energia, però són diverses falles, i sembla que el fregament d’una ha carregat les falles veïnes. Aquí és on generen tot aquest munt de rèpliques que hi ha.

I quan es produeixen aquests terratrèmols en cadena, el primer és el més fort i els altres més petits o pot ser que no sempre segueixi aquesta lògica?

No ho sabem massa. Els geòlegs i els sismòlegs sabem on hi ha perill, quines falles són proclius a provocar terratrèmols i quina mida de terratrèmols poden arribar a fer com a màxim, però no sabem quan. Tenim molt poc control sobre això. Ens hi podem acostar saben quins terratrèmols hi ha hagut en el passat en aquesta mateixa falla. Si n’hi ha hagut hagut cada 100 anys o cada mil, quan ens apropem al moment podrem dir: alerta! Però tampoc és tan precís o cíclic, perquè les falles interaccionen entre elles. Quan ens demanen si hi haurà una altra rèplica, hem de dir que no ho sabem.

A Granada en van tenir com a mínim dos de grans.

A Granada n’hi ha hagut com a mínim dos de principals, el que vol dir que s’ha mogut un altre tros de falla a part de la que va causa el primer terratrèmol. No és la mateixa falla que està estabilitzant les seves forces i provoca rèpliques, sinó que s’ha mogut un altre tros de falla. I aquí no som capaços d’acotar-ho tan bé. No tenim prou control per afirmar-ho.

Els de Granada podrien haver estat de més importància?

Sí, perquè el que sabem és que la mida del terratrèmol depèn de la mida del pla de falla que s’ha mogut o es podria moure. A vegades, un moviment del pla de falla, es produeix només en un trosset. Llisca i es bloqueja una altra vegada, i les vores d’allà on s’ha alliberat genera les rèpliques. Sabem per la geologia, per la dimensió real de tota la falla, que és tres vegades més gran. El terratrèmol, que és directament proporcional a la dimensió del pla de falla també podria ser tres vegades més gran.

No es pot avançar en la predicció?

El que podem dir ara és que el que ha passat fa anys potser podria passar en el futur. I el que fem és estudiar els sediments al voltant de la falla prop de la ruptura, i intentem veure quina història sísmica ha tingut aquella falla. La hipòtesi és que entenent això entendrem què pot passar en el futur. Però ara que tenim més dades paleosísmiques, el que veiem és que hi ha falles que tenen polsos d’activitat, períodes en què fan terratrèmols més seguits i períodes en què els fan més distanciats. I no sabem si estem en un canvi de dinàmica. Ens estem esforçant a estudiar falles concretes en què puguem obtenir històries ben llargues del seu comportament, potser dels últims 500.000 anys, del plistocè mig, i veure com funciona.

Veneçuela, Colòmbia o Perú entenc que ni se’ls pot avisar que en tindran més ni que s’ha aturat l’episodi de moviments?

No. I, a més a més, en molts d’aquests països encara hi ha molt pocs estudis. A Europa, a Espanya, a Itàlia, a Nova Zelanda, a Califòrnia o al Japó, són llocs on hi ha terratrèmols i que tenen molts estudis i es tenen models clars de quines són les falles capaces de produir terratrèmols. Però hi ha països on això no s’ha fet, o perquè és difícil (el clima pot fer que hi hagi molta vegetació i la geologia es fa més difícil) o perquè no hi ha recursos, o simplement perquè no s’hi han posat. El que sí que saben és que conviuen amb aquest problema. Hi ha llocs més difícils de determinar com a la península Ibèrica perquè passen molt de tant en tant. No tenim la percepció que estem en una zona sísmica. A Catalunya, hi ha hagut terratrèmols molt greus en el passat històric, i, en canvi, ningú creu que pugui passar. La probabilitat és baixíssima.

Que el terratrèmolt estigui per sobre del valor 7 de l’escala de Richter es pot preveure?

No, però la quantitat de terratrèmols segons la intensitat és bastant constant, però es reparteixen de manera diferent.

No tenim canvi climàtic a l’interior de la terra, doncs?

No en tenim cap evidència.

Vaja, que els de Veneçuela, que van quedar molt afectats, millor que mirin com estan construint al Japó per suportar millor els terratrèmols?

L’únic que podem fer és construir d’acord en poder resistir les magnituds dels terratrèmols. Fer normes sismoresistents adequades. Aquí en tenim. Hem d’estar a punt.

Subscriu-te per seguir llegint