31 de desembre de 2018
31.12.2018

Manresa, la ciutat de les arts menys visibles

Amb l'objectiu de posar a l'aparador els gèneres artístics amb menys presència, Manresa va obrir el gener la programació de la capitalitat que deixarà com a llegat dos festivals, de dansa i circ, la Festa del Riu i espais redescoberts com a escenaris

31.12.2018 | 13:34
Manresa, la ciutat de les arts menys visibles

Amb Lux Mundi, un espectacle sensorial i lumínic que va permetre veure com mai l'interior de la basílica de la Seu, es tancava fa quinze dies l'any de la capitalitat cultural a Manresa. Una efemèride que deixarà com a llegat dos festivals, un de dansa i un de circ; una ciutat amb més art urbà al centre històric, i la redescoberta de diferents espais de la ciutat com a escenaris: el parc del Cardener, on es va celebrar la primera edició de la Festa del Riu, que també tindrà continuïtat; l'atri de la Seu o el parc de Puigter-rà, un escenari natural per a propostes musicals i teatrals de petit format on la companyia Parking Shakespeare va estrenar Tot va bé si acaba bé.

El novembre del 2017 es presentava l'avançament de programació de Manresa, Capital de la Cultural Catalana 2018 però, sobretot, es traçaven les línies mestres de la filosofia que sustentava una efemèride que, per als agents culturals de la ciutat, era una oportunitat. La màxima era clara: amb i per a la ciutat. Així es definia una cita cultural elaborada amb la implicació d'una cinquantena d'associacions locals i comarcals i amb un programa adreçat al públic de la ciutat i de la Catalunya Central. Es va descartar la figura d'un comissari i es va apostar per un consell assessor format per 15 agents culturals de la ciutat. La intenció era prioritzar els creadors i la creació local amb una idea clara: renunciar a abocar el pressupost de la capitalitat, 400.000 euros, a propostes signades per «patums» que fessin reduir dràsticament l'aportació econòmica.

La programació que es va confegir va aprofitar activitats ja establertes en el calendari cultural; també les efemèrides i en va crear una trenetena d'específiques. De les propostes de nova creació, el consell assessor va voler dotar de més visibilitat les disciplines artístiques amb menys presència a la ciutat: les visuals, el circ i la dansa. D'aquí naixia el primer Festival de Dansa, Batecs, promogut per la Plataforma per la Dansa de la Catalunya Central, una entitat formada per una desena de membres, nascuda per vincular els professionals del ter-ritori que treballen en aquesta disciplina artística des de tots els vessants. Batecs va aconseguir un dels seus grans objectius: desmitificar un gènere que és per a tots els públics i treure la dansa al carrer. Apropar el circ a tothom era, també, l'objctiu del Festival de Circ, que sota el guiatge de LaCrica, també va voler trencar tòpics. Amb 9 espectacles, el circ va voltar per les places del centre històric.

Dansa, circ i la Festa del Riu seran tres de les propostes que tindran continuïtat el 2019. I a les parets de Manresa han quedat, també, 8 murals, quatre de gran format, que es van pintar al juliol en la primera edició del projecte MUR (Manresa Art Urbà), amb la col·laboració de noms consagrats i artistes locals. I encara avui volten per la ciutat sis gran ponts creats per set artistes, com a imatge del que ha volgut ser la capitalitat: ponts de cultura.

I com a colofó, la imatge oficial de la capitalitat cultural de Manresa, inspirada en les nervadures i vitralls de la Seu i el Pont Vell, obra dels dissenyadors manresans Xevi Victori i Aida Garriga, de l'estudi Duplex Creativity, era premiada en la primera edició dels Open Creatiu, el Festival de Publicitat de Catalunya, la setmana en què Manresa traspassava la capitalitat del 2019 a Cervera.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook