Ha hagut de passar més d'un any perquè la jutge de Manresa que investiga la jornada de l'1-O al Bages imputi els primers guàrdies civils per la violència policial d'aquell dia a la comarca, que va causar 50 ferits. Però no ho ha fet per iniciativa pròpia, sinó a contracor. Després d'haver-se passat un any desestimant les peticions dels ferits per investigar agents i donant mostres reiterades de voler arxivar el cas, finalment l'Audiència de Barcelona l'ha fet rectificar: i ha ordenat que imputi, de moment, el tinent que va dirigir el dispositiu de l'IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada i tres agents que van emmanillar un veí de Fonollosa. Tots quatre ja han estat citats per la jutge manresana per declarar com a imputats a principi d'aquest 2019.

A principi del 2018, poques setmanes després d'haver rebut les denúncies dels 50 ferits (representats per voluntaris del Col·legi d'Advocats de Manresa), la jutgessa ja va demanar a alguns guàrdies civils que compareguessin al jutjat, però en qualitat de testimonis, i no pas com a imputats. Així, durant el primer semestre de l'any, van passar pel jutjat diversos agents dels dispositius de Fonollosa, Castellgalí, Callús, de l'IES Quercus i de l'escola Joncadella (en aquests últims dos casos, a Sant Joan de Vilatorrada).

Després d'haver escoltat els diferents testimonis, la jutge manresana, María Teresa Rodríguez, va considerar que no hi havia hagut actuació desproporcionada de la Guàrdia Civil en cap dels operatius de la comarca i va desestimar la nova petició dels ferits d'imputar guàrdies civils i d'aportar noves proves a la investigació.

Per aquest motiu, els advocats van presentar recursos a l'Audiència de Barcelona. I, a final d'octubre, el tribunal provincial els va donar totalment la raó en el cas de l'IES Quercus de Sant Joan, va ordenar a la jutgessa manresana que imputés el tinent i que identifiqués els agents de l'actuació, de cara a la seva possible citació com a testimonis o imputats. I és el que acaba de fer aquest desembre la magistrada Rodríguez.

En una resolució pionera a tot Catalunya, l'Audiència considerava innecessària l'entrada per la força al col·legi, perquè era un referèndum «sense conseqüències jurídiques». Com a exemple, asse-nyalava que «en altres llocs no hi va haver actuacions policials i les votacions es van fer, sense cap conseqüència jurídica». Per dur a terme l'actuació policial, segons l'Audiència, no era necessari «colpejar amb porres de forma inopinada i sorprenent» els ciutadans agrupats a la porta. «Els comandaments haurien d'haver valorat que, per aconseguir el seu objectiu, era altament probalbe lesionar alguns dels ciutadans, com així va succeir en un nombre de 14 ferits i, a més, amb un possible deteriorament de la imatge de les institucions», recriminava també l'Audiència a la Guàrdia Civil.

El tribunal provincial també va ordenar a la jutgessa manresana que imputés els tres agents de Fonollosa que van emmanillar un veí al mig de la plaça, per un presumpte delicte de detenció il·legal. Tots tres ja han estat citats formalment. En canvi, l'Audiència va validar el dispositiu general de la Guàrdia Civil a la població fonollosenca i va desestimar cap excés de força, per la qual cosa va rebutjar cap més agent. Tampoc no va considerar desproporcionades les actuacions dels guàrdies civils a Castellgalí i a Callús. En tots tres casos, els ferits ja han anunciat que presentaran un recurs al Constitucional, com a pas previ per dur el cas a Estrasburg.

L'Audiència, de moment, encara no s'ha pronunciat sobre el recurs que van presentar els ferits del cinquè col·legi bagenc afectat, els de l'escola Joncadella. Per aquest motiu, encara hi podria haver noves imputacions, per aquest cas. D'altra banda, la investigació de l'IES Quercus pot derivar en noves peticions per investigar agents. L'objectiu dels ferits és «arribar fins al final» amb l'objectiu que es puguin depurar responsabilitats per la violència policial.