Res tornarà a ser el que era després d'aquest 2018, en què la veu de les dones s'ha fet escoltar amb contundència i gravetat i ha reclamat igualtat en l'àmbit laboral i als engranatges socials i també contra les agressions per sexe que continuen manllevant vides arreu del planeta.
El 8 de març passat, Dia Internacional de la Dona, les principals ciutats de l'estat van ser escenari de massives manifestacions en què el clam unànime va ser contra la discriminació de sexe. La bretxa salarial, la violència masclista i la manca de corresponsabilitat a les llars eren les principals reclamacions d'una jornada que va desbordar tots els records dels 8 de març precedents. Les manifestacions eren el colofó d'una jornada de vaga feminista que, segons els sindicats, van secundar prop de sis milions de treballadores i treballadors arreu de l'Estat.
A Manresa, la marxa per la igualtat d'aquella jornada també va tenir un ressò amplíssim, i més de dues mil persones van omplir una mobilització que suposava un abans i un després en la reivindicació feminista.
L'èxit del 8 de març responia a un nou sentiment de corresponsabilitats entre les dones, que en aquest darrer any han fet un pas endavant en la seva reclamació per la igualtat. A escala global, l'onada feminista havia arrancat el mes d'octubre del 2017, quan The New York Times va publicar un article sobre els assetjaments sexuals del poderós productor cinematogràfic Harvey Weinstein. Aquell mateix mes, l'actriu Alyssa Milano va publicar un tuit en què demanava a totes les dones que haguessin estat víctimes d'algun assetjament sexual que responguessin amb un «me too» que ha esdevingut, un any després, una arma de lluita massiva contra les agressions i la discriminació.
Després de Weinstein altres grans personatges de la vida pública han caigut per les acusacions d'assetjament. El jutge Brett Kavanaugh, l'actor Kevin Spacey, el còmic Louis C. K. i l'escriptor Junot Diaz han vist truncades les seves carreres per acusacions d'assetjament o agressió sexual, com ha passat amb polítics d'arreu del món (Escòcia, Índia o el Japó). També a Xina, on la informació està restringida, han començat a difondre's els testimonis de víctimes. El Me too també ha arribat a l'Eurocambra, on s'ha creat un blog on s'expliquen de manera anònima històries d'assetjament al Parlament Europeu.
A Espanya, un dels detonants de l'onada contra la discriminació i la impunitat de les agressions sexuals ha estat el cas de La Manada, el grup de cinc sevillans acusats de violar una noia a la festa dels Sanfermines de l'any 2016 als quals la primavera passada un tribunal de l'Audiència Provincial de Navarra va condemnar a nou anys de presó per abusos sexuals i no per agressió, notícia que va desfermar un clam de protesta arreu de l'Estat. Aquest mes de desembre, el Tribunal Superior de Justícia de Navarra ha confirmat la sentència i la manca de violència en els fets.
