Enguany ha estat l'any de les protestes globals. Hong Kong, Xile, Líban, Iraq, Colòmbia o Haití, a més de Veneçuela, Hondures, Nicaragua, Equador, Iran, Algèria, Bolívia, Puerto Rico, Colòmbia, França i també Catalunya. Milions de persones han omplert els carrers amb un denominador comú: el descontentament social.

La falta de drets democràtics, la pujada dels preus de productes i serveis bàsics, les altes taxes de desocupació, l'assassinat de líders socials o les discrepàncies polítiques són les principals i diverses motivacions que han i estan encara mobilitzant societats d'arreu del món, en la seva majoria sense tenir en compte el sexe, edat o ideologia política.

Aquestes reivindicacions tenen un ampli suport popular als carrers, amb multitudinàries marxes pacífiques, però també amb disturbis violents, tocs de queda, alguna declaració d'estat d'emergència i militarització, que han causat morts i nombrosos ferits, en un moment de gran consciència social que xoca amb l'escassa sensibilitat dels governants.

La convocatòria de les protestes a través de xarxes socials i internet ha resultat fonamental per aconseguir un èxit de participació que ha servit per mostrar al món el descontentament global de la societat, en la qual també ha tingut èxit, en els últims mesos, la lluita contra el canvi climàtic dels joves a tot el món.

Els ciutadans de Hong Kong continuen encara als carrers mig any després del que va suposar el tret de sortida d'aquest actual moment de particular desarrelament social en el món.

Superada la seva metxa inicial -una polèmica proposta de llei d'extradició ja retirada pel Govern-, la protesta ha passat a convertir-se en un moviment que busca una millora dels mecanismes democràtics que regeixen l'antiga colònia britànica i una oposició a l'autoritarisme de Pequín, amb desenes de milers de joves als carrers disposats a aguantar el temps que faci falta.

Les manifestacions, que van començar sent pacífiques, han degenerat en enfrontaments violents amb les forces de seguretat i escenes de caos, amb bloquejos de carreteres, llançament de còctels Molotov, càrregues policials o l'ús de gasos lacrimògens, mentre les autoritats xineses observen l'excolònia britànica. Amb tot, el 24 de novembre, l'oposició pro democràcia va arrasar a les eleccions municipals.

A Xile, un país considerat l'alumne avantatjat de les polítiques neoliberals que han tingut «èxit» a Llatinoamèrica, també han esclatat violentes protestes, motivades, aparentment, per l'alça de la tarifa del metro. L'exèrcit als carrers, la suspensió de l'increment del bitllet, les crides al diàleg i el toc de queda han estat la tònica a Xile els darrers mesos. «Estem en guerra», va dir el president, Sebastián Piñera.

Equador, per la seva banda, va ser l'espurna que va encendre a l'octubre les protestes a Amèrica Llatina, quan el Govern de Lenín Moreno va aprovar l'eliminació dels subsidis al combustible, que eren vigents des de feia dècades, en resposta a un acord amb el Fons Monetari Internacional. Després de morts i ferits, la revolta popular es va frenar en derogar-se aquesta polèmica mesura, que afectava centenars de milers de famílies pageses i indígenes.

Al Líban, el detonant de les protestes va ser l'anunci de les autoritats d'aprovar una taxa de 20 centaus de dòlar per dia a les trucades de veu per xarxes socials com WhatsApp, Facebook o Viber en un intent d'augmentar els ingressos de la deteriorada economia del país. Però les reivindicacions anaven més enllà.

Les protestes colombianes van col·lapsar Bogotà per talls estudiantils, demandes del transport o mobilitzacions socials. El centenar llarg de líders socials assassinats durant l'any era el caldo de cultiu en què van germinar les protestes.

Haití, el país més pobre d'Amèrica, va ser escenari de protestes diàries contra el president Jovenel Moise, arran de la delicada situació econòmica i de la seva crisi política.

A Iraq s'ha viscut una de les revoltes populars més violentes, amb centenars de morts i milers de ferits, en una demanda ciutadana de millors serveis públics, feina i la fi de la corrupció.