L'efecte Puigdemont va fer-se notar en les eleccions europees a Catalunya, celebrades el 26 de maig. En aquest comicis, la candidatura de l'expresident a l'exili, Junts-Lliures per Europa, va guanyar amb el 28,6% i 956.439 vots, i va superar el PSC, que va obtenir el 22,1% (738.556 vots), i ERC-Ara Repúbliques amb el 21,2% (708.660), amb el 96,6% escrutat. Cs va quedar en quarta posició amb el 8,6% (288.307 vots), seguit d'Unides Podem amb el 8,4% (281.463), el PP amb el 5,2% (173.126) i Vox 1,99% i 67.577 vots.

El Parlament Europeu té 11 diputats catalans: Carles Puigdemont (JxCat), Toni Comín (JxCat), Josep Borrell (PSC), Javi López (PSC), Oriol Junqueras (ERC), Diana Riba (ERC), Javier Nart (Cs), Jordi Cañas (Cs), Ernest Urtasun (Unides Podem), Dolors Montserrat (PP) i Jorge Buixadé (Vox).

ERC no va poder revalidar la victòria a Europa del maig del 2014, en què es va imposar per primer cop en uns comicis europeus amb el 23,7% dels vots a Catalunya. Junts per Catalunya va guanyar a les quatre demarcacions catalanes. Amb tot, la suma dels partits liderats per Puigdemont i Junqueras va aconseguir el 49,8% a Catalunya i l'independentisme van vorejar la majoria absoluta.

Junts-Lliures per Europa va millorar els resultats obtinguts el 2014, en què CiU va aconseguir el 21,8% de les butlletes, per sota d'ERC, que es va imposar amb el 23,7% dels vots. El PSC va quedar llavors en tercera posició, amb el 14,29%, un percentatge que els socialistes van fer créixer en les eleccions del 26-M, fins al 22,1%.

Els escons aconseguits pels eurodiputats electes Puigdemont, Comín i Junqueras van traslladar la batalla jurídica a Brussel·les i Estrasburg.

Quatre dies després de les eleccions, l'Eurocambra va decidir suspendre l'acreditació provisional dels eurodiputats electes de l'Estat espanyol i retirar les que ja havia donat per evitar «problemes polítics» a Espanya. El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, va acceptar d'aquesta manera la petició que havien fet el PP, PSOE i Cs per la qual demanaven no concedir aquesta acreditació fins que l'Estat espanyol no comuniqués oficialment la llista d'eurodiputats, després que la institució impedís als electes de JxCat Carles Puigdemont i Toni Comín accedir-hi amb la finalitat de fer aquests tràmits.

Tajani va assegurar en la seva carta que prenia aquesta mesura per tal d'«evitar qualsevol possible interferència en un procediment nacional» i per «garantir un tractament just i equitatiu» dels escollits a les eleccions europees del 26-M.

Divendres de la setmana passada Puigdemont i Comín van rebre l'acreditació com a eurodiputats i van iniciar els tràmits per obtenir-ne les credencials permanents.

Puigdemont i Comín van anunciar la seva intenció de participar en el pròxim ple de l'Eurocambra, que se celebrarà el gener a Estrasburg, com a membres de la cambra. «El fet que tinguem això pot ser és una derrota per a alguns, però una gran victòria per a Europa», va assegurar Puigdemont.