La cimera del clima a Madrid (COP25) ha culminat un any en què s'ha intensificat la pressió social sobre els estats per augmentar els seus esforços contra l'escalfament global, després de la irrupció de nous factors en escena com el fenomen Greta i les greus evidències científiques de l'impacte climàtic.
Aquesta pressió contra governs i contaminadors ha estat propiciada, a més, per l'ús d'un llenguatge renovat per part dels grans mitjans de comunicació, entre d'altres, el britànic The Guardian i, a Espanya, l'Agència Efe, que tenen l'afany d'informar de l'escalfament global amb termes més adaptats a la realitat climàtica, que ja pot qualificar-se «d'emergència».
El 2019 milions de joves d'arreu del món van sortir al carrer i es van manifestar contra la crisi climàtica arran de l'exemple de la jove activista sueca Greta Thunberg, que amb només 16 anys ja és tota una icona de l'activisme ambiental.
A això, cal afegir-hi la pressió social d'una ciència especialment prolífica en dades que evidencien la gravetat de l'impacte de l'escalfament global i plantegen mesures urgents per mitigar-lo.
La causa principal d'aquesta crisi climàtica és l'augment de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera per l'ús excessiu de combustibles fòssils a causa de l'activitat humana en sectors com l'energia, les fàbriques, el transport i l'agricultura.
A l'informe de el panell d'experts de Nacions Unides sobre canvi climàtic relatiu als greus danys que implicaria un escalfament global per sobre del llindar d'1,5 graus en aquest segle respecte als nivells preindustrials, se sumen dos nous documents científics publicats enguany que alerten de la gravetat de la crisi climàtica.
Un, sobre els riscos dels usos de la terra a causa de l'agricultura, la desforestació i altres pràctiques humanes amb greus conseqüències sobre el clima, i un altre, sobre l'impacte de l'augment de la temperatura als oceans, que amenaça d'elevar el nivell de l'aigua més d'un metre a mitjan aquest segle, amb conseqüències desastroses.
Però mentre augmenta la pressió sobre els governs perquè prenguin definitivament mesures contundents contra una crisi climàtica que castiga més els països més pobres i que paradoxalment són els que menys contaminen, els gasos d'efecte hivernacle no paren de créixer.
De fet, es preveu que les emissions de diòxid de carboni creixin el 0,6% respecte a l'any anterior, segons la prestigiosa organització científica internacional Global Carbon Project. Així mateix, aquest any tancarà una dècada amb nivells màxims de temperatures i el 2019 serà el segon o tercer any més calorós des que n'hi ha registres, segons les previsions de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM).
