El 20 de gener d'aquest any, Miguel Hurtado feia públic que havia patit abusos el 1998, quan formava part del grup de Nois del Servei d'Ordre per part del monjo Andreu Soler. Hurtado va explicar que ja ho havia denunciat amb anterioritat al mateix monestir Montserrat, que li havia donat una indemnització -que va retornar- i també havia forçat que es retirés un llibre que lloava la tasca d'Andreu Soler com a monjo de Montserrat. Tot i això, el cas no va sortir a la llum pública fins que el gener passat el mateix Hurtado va fer el pas.

Arran de la seva denúncia van aflorar nous casos d'abusos del mateix monjo Andreu Soler i es va crear una comissió a Montserrat per estudiar els possibles casos d'abusos sexuals a menors. El setembre es van conèixer les seves conclusions i va assegurar que el monjo Andreu Soler havia estat un «depredador sexual i un pederasta» per diversos abusos que hauria comès entre el 1972 i el 1999 mentre era responsable de l'agrupament escolta Nois de Servei.

Després de les investigacions fetes, el mateix informe va posar al descobert un altre paquet d'abusos, en aquest cas a dos antics escolans, per part de V. T. M, monjo de Montserrat fora del monestir des del 1980.

L'abadia va assegurar que traslladaria els resultats de les investigacions a la Fiscalia, al Síndic de Greuges i a organismes competents de la Santa Seu i de la mateixa congregació benedictina.

Des que es va constituir la comissió, el 24 de gener d'aquest any, fins al 27 de febrer, el germà Andreu M. Soler, que va morir l'any 2008, va ser denunciat per 12 persones que asseguren haver estat víctimes del monjo, i vuit van accedir a ser entrevistades per algun dels membres de la comissió, integrada per l'advocada Cristina Vallejo, el doctor Xavier Pomés i la psicòloga Begoña Elizalde, si bé també hi ha participat el pare Bernat Juliol, com a secretari, coordinador i membre d'enllaç amb el monestir, però sense veu ni vot.

Després d'escoltar els relats de les víctimes, aquest col·lectiu va concloure que el monjo no només no va mostrar en cap moment penediment, sinó que la seva actitud es va agreujar amb el pas dels anys i el monjo actuava «amb més urgència».

L'informe explica que es tracta de relats molt similars, que comencen amb un apropament del monjo al menor per tal de guanyar-se la seva confiança i poder-ne abusar sexualment, si bé en alguns casos no va ser així i fins i tot va utilitzar la violència. La majoria de les seves víctimes tenien entre 15 i 17 anys (en dues ocasions eren majors d'edat), i en algun cas ni tan sols coneixia el menor o tot just ho acabava de fer. També hi va haver situacions en què es va tractar d'intents d'abús, ja que el menor va tenir la reacció o l'estratègia suficient per evitar l'actuació del monjo.

L'abat, Josep Maria Soler, ha demanat disculpes més d'una vegada per aquests abusos, encara que Hurtado no les ha considerat mai suficients i en reclama la dimissió. D'altra banda, la comunitat benedictina, conscient que les disculpes no són suficients, també ha anunciat la creació de la figura del delegat del menor, que intentarà que sigui una dona.