La indignació per la sentència del cas de la violació en grup a una menor de 14 anys a la fàbrica Vi-nyes de Manresa va ser massiva. El tribunal va qualificar els fets d'abusos i no d'agressió sexual, i tal com també va passar amb el cas de La Manada de Pamplona, les mobilitzacions al carrer van aplegar moltíssima gent.

N'hi va haver a Manresa però també a Barcelona, Madrid, Oviedo, Bilbao, Múrcia i fins en unes 150 ciutats d'arreu de l'Estat. I més enllà del rebuig que generen els fets en si, totes les mobilitzacions coincidien a demanar també un canvi en la qualificació dels fets i del Codi Penal.

En el cas de Manresa, la sentència de l'Audiència de Barcelona va considerar els fets com abusos sexuals perquè la víctima, una noia de 14 anys, estava inconscient. En la sentència es va condemnar dos dels agressors a 12 anys de presó per abusos sexuals continuats i a tres a 10 anys per abusos sexuals. L'acusació particular i la fiscalia han presentat un recurs perquè els fets siguin considerats com agressió sexual, mentre que les defenses dels cinc condemnats, que es declaren innocents, n'han demanat l'absolució. El cas ara està en espera que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es pronunciï. Es dona la circumstància que els dies 11 i 17 de desembre l'Audiència va citar els cinc acusats per decidir si havien d'entrar a la presó o els mantenia la llibertat, i dos d'ells no es van presentar. Per als tres condemnats que van comparèixer, el tribunal va ratificar les mesures cautelars que ja tenien imposades (llibertat amb obligació de presentar-se als jutjats de forma periòdica, no acostar-se ni comunicar-se amb la víctima i prohibició de sortir del país), mentre que per als dos fugitius n'ha ordenat la recerca i captura i l'ingrés immediat a la presó.

El mateix dia que es va conèixer la sentència de Manresa, el 31 d'octubre, també van ser nombroses les veus, entre juristes i polítics, que van reclamar un canvi en el Codi Penal espanyol perquè fets com els de Manresa siguin considerats agressió sexual i no abusos, a més que sigui necessari un sí explícit de la víctima perquè les relacions sexuals siguin consentides.