De seguida que van fer-se públics els resultats de les eleccions generals del 10-N, polítics, analistes i ciutadans van arribar a aquesta conclusió: el mapa electoral espanyol encara és de color vermell. Però una mica menys.

L'abril passat, el PSOE va aconseguir capgirar els seus pitjors resultats, pràcticament va arrasar a la majoria de províncies i va fer una evident sagnia de vots al PP. Set mesos després els socialistes liderats per Pedro Sánchez van tornar a guanyar però van perdre terreny.

Sánchez va convocar eleccions per al 10-N arran del fracàs de les negociacions per formar govern amb Podemos. Ara la investidura de Sánchez depèn de l'evolució de les converses amb Esquerra Republicana.

A Catalunya, ERC va repetir com a primera força, però va perdre dos dels quinze diputats que va obtenir a l'abril, i dos punts en percentatge de vots.

En aquestes eleccions generals va confirmar-se igualment la desfeta en termes generals de la formació de Ciutadans, que en nombroses províncies no va obtenir representació i fins i tot va perdre-la allà on havia tingut diputat l'abril passat.

Tant el PP com Vox van devorar els escons de la formació encapçalada per Albert Rivera. Al Principat d'Astúries, Ciutadans va perdre el seu diputat en benefici del PP, que va guanyar-lo i va passar d'un a dos. I així en nombrosos punts del territori.

Vox va desplaçar en el terreny polític Ciutadans i en algunes províncies electorals va col·locar-se com a segona força política. És el cas d'Almeria, al darrere dels socialistes.

El mateix va passar a Huelva i Sevilla, on el partit d'Abascal va ser la segona força més votada. A Terol, va guanyar i va obtenir un diputat una nova formació: «¡Teruel existe!», que va agafar com a nom un lema reivindicatiu de l'activisme pel territori que s'ha fet famós. I ho va fer superant la resta de partits d'àmbit estatal, com ara els socialistes i els populars.

La repetició electoral va tornar a fer del PP la força més votada a Galícia, però va situar-se a menys d'un punt del PSOE en percentatge de vot quan falta només un any per a les eleccions autonòmiques previstes per a la tardor del 2020, si no és que Alberto Núñez Feijóo no decideix fer un avançament electoral.

Aquest empat tècnic entre populars i socialistes va esdevenir-se mentre Ciutadans va perdre dos llocs al Congrés i Vox no va aconseguir representació per cap de les quatre circumscripcions gallegues.

A Astúries el PSOE va mantenir-se com la primera força política en nombre de vots i va obtenir tres escons al Congrés, seguit de la coalició PP-Foro, que va obtenir dos escons, un més que l'abril.

Per la seva banda, Unides Podem i Vox van mantenir-se amb un diputat cada un i aquí també va confirmar-se el retrocés general de Ciutadans, ja que va perdre el seu representant al Congrés per Astúries.

A Cantàbria el PP va guanyar les eleccions i va pujar d'un a dos diputats, tal com li va passar en molts punts del territori, mentre que el PSOE, guanyador dels comicis d'abril, va baixar a la segona posició i va perdre un dels dos escons que tenia. El PRC va mantenir-se com a tercera força amb un diputat, mentre que Vox va estrenar-se amb un diputat i Ciutadans va desaparèixer.

A grans trets, l'Espanya buida i les circumscripcions que reparteixen menys diputats van impulsar en bona part l'espectacular pujada de Vox en les eleccions generals a costa de l'ensulsiada de Ciutadans, que va perdre tota la seva representació a les províncies menys poblades del territori espanyol.