anvi climàtic o un clima canviant? O potser totes dues coses alhora. L'increment global de la temperatura del planeta en les darreres dècades és un fet irrefutable. L'acumulació de dades i la seva anàlisi marquen aquesta tendència que els experts ens recorden de manera reiterada en els dar-rers anys. El desgel de les grans glaceres en pot ser un altre senyal. I el fet mateix de la tempesta Glòria pot trobar explicacions científiques en aquest increment de temperatura. L'aigua del mar és més calenta, i això incideix en l'evaporació i en la formació de bosses d'aigua en l'atmosfera que tenen una gran potència. Les pluges, la neu, les pedregades, el vent i l'alteració de l'onatge prenen unes dimensions inusuals. Les catàstrofes per fets naturals poden ser cada dia més habituals i més exagerades, segons apunten els experts.
És el canvi climàtic? Si més no, hi té molt a veure. Hi ha coincidència també entre els experts a valorar el fet que estem en una zona propícia a fenòmens meteorològics que provoquen riuades, grans nevades i fins i tot grans incendis.
Els catalans saben que han de conviure amb aquestes sotragades que els arriben de tant en tant. El que van descobrint, però, és que arriben de manera més virulenta, més fora de temps, més inesperadament i amb una freqüència que parlaria d'un canvi molt més ràpid del previst. Tota aquesta explicació abonaria les tesis dels que diuen que aquesta major gravetat dels fenòmens meterorològics és un senyal del canvi climàtic, que ja el tenim aquí.
I davant del que per a molts són evidències clares, demanen canvis en el comportament humà que ajudin a revertir la situació actual. Com es va veure en la recent cimera de Madrid, aquest, però, és un tema sobre el qual els dirigents polítics de diferents estats no es posen d'acord.
El mes de setembre passat, un reportatge d'aquest mateix diari ens recordava que la temperatura mitjana de Manresa s'ha incrementat una mica més de 2ºC en els dar-rers 50 anys. Aquella mitjana de 13,0ºC de la dècada dels 70 es pot comparar amb els 15,1ºC dels darrers 10 anys. I a més a més, podríem dir que el temps s'ha radicalitzat, que creix pels extrems. Hi ha hagut episodis de molta calor, més que no pas de molt fred, això també, i tot i que si es miren les xifres globals es veu que les dades de pluja han variat poc (ara plou una mica menys que fa uns anys, però amb xifres no gaire significatives), però, en canvi, hi ha hagut grans patacs d'aigua, el que provoca problemes en algunes zones urbanes.
S'obre aquí un altre meló que genera i generarà molt debat: l'urbanisme que hem tingut a les ciutats, com s'ha crescut en metres d'asfalt i d'habitatges sense redimensionar sistemes d'evacuació de les aigües o com s'ha disposat les infraestuctures al nostre país. La memòria més recent ens remet a les imatges de les vies descalçades al Maresme, en una línia que passa entre el final de la sorra i l'inici de la trama urbana. I aquesta última riuada ha posat en situació de màxim perill canonades de gas i aigua. Però al mateix temps s'hauran de fer plantejaments per evitar que les torres elèctriques que porten corrent a pobles com Saldes o Gósol, per citar els exemples d'aquesta setmana, no quedin blegades com si el ferro esdevingués fang modelable. Ha nevat molt, ha caigut neu amb molta humitat i pes, però Gósol i Saldes són municipis situats a una alçada on neva, i aquesta necessitat de tenir torres més valentes és una lliçó que Endesa i la societat haurien d'haver après, com a mínim, de la nevada de principi d'aquest segle que va deixar bona part de les comarques de Girona a les fosques.
I el debat no s'acaba en un redimensionament d'instal·lacions, amb fer ponts amb els ulls més grans o amb crear barreres al mar perquè les grans batzegades no arribin a la costa. Hi ha experts que també reclamen retornar l'home a la terra, fer que el nostre paisatge es treballi i no quedi només a l'embat de fenòmens meteorològics. Fer que hi hagi més capa vegetal i menys erosió. Venen temps de canvis, no per canviar el temps, sinó per adaptar-nos-hi i intentar que el trànsit sigui lent.
