L’esport professional i d’àmbit estatal de casa nostra també ha pagat una important factura per la pandèmia. Tot i que algunes competicions s’estan disputant, amb totes les mesures de seguretat adequades, la falta de públic, tant totalment com parcial, i la disminució d’ingressos que se’n deriva ha provocat que els pressupostos s’hagin reduït. En el cas del Baxi Manresa, aquest fet ha redundat en una adequació de la plantilla i en la pèrdua de jugadors alguns dels quals encara tenien contracte com Ryan Toolson o Pere Tomàs, i el fitxatge d’altres que surten més econòmics.

De fet, quan tot es va aturar, el març, el Baxi venia de dues derrotes i encara no tenia la permanència assegurada. Els seus jugadors es van quedar a la ciutat mentre esperaven la resolució de l’ACB. Primer es parlava de partits a porta tancada, però quan es va veure que no era possible, la lliga es va inventar una mena de fase final amb bombolla a la qual entraven els dotze primers. El Baxi era tretzè, per deu punts de diferència respecte del Joventut. En quedava fora, però a canvi guanyava temps per preparar el futur.

Canvis a tots nivells

Assegurada per contracte la continuïtat de Pedro Martínez a la banqueta, la gran sorpresa va ser el relleu a la secretaria tècnica. Román Montañez no era renovat i el seu lloc l’ocupava un dels ajudants de Martínez a la pista, el manresà Xevi Pujol. La renovació del base Dani Pérez, la tornada de Rafa Martínez després de dotze anys i la contractació de jugadors de lligues inferiors i no tan coneguts a casa nostra com Eatherton, Mason o Hinrichs, de la Bundesliga, o Sajus, de Lituània, feien dubtar de l’equip.

A més, tot i la presentació de la campanya d’abonats el juny, el setembre ja es va saber que la lliga començaria a porta tancada per decisió del Consell Superior d’Esports, amb la qual cosa el Baxi perdia una de les seves forces, la de la gent, que l’impulsava a competir contra rivals superiors.

Tot i això, l’inici de temporada de l’equip ha estat bo i ara es troba en una posició còmoda. Econòmicament, l’entitat va decidir que no podia tornar immediatament els diners als abonats que no poden ser al Congost, que han hagut de fer una prova de fe per ajudar a mantenir el club en aquests moments complicats i esperar que aquest els torni la meitat del que no han gaudit enguany en els propers tres cursos. A més, el Bàsquet Manresa va anunciar un petit superàvit de la temporada passada que es tornarà gairebé segur en dèficit la propera a causa de la falta d’ingressos per venda d’entrades, entre d’altres. Mentre l’equip es mantingui a una ACB que ara té 19 equips, però, sempre es pot remuntar.

Vinculat ascendit

A més, una de les bones notícies de l’any per al bàsquet bagenc ha estat que el Grup Via CB Artés ha pujat a la Lliga EBA. Era líder del seu grup de Copa Catalunya en el moment de l’aturada i la federació li va oferir la possibilitat de pujar. A causa de la proximitat, s’ha convertit en l’equip vinculat del Bàsquet Manresa i, amb aturades, empentes i rodolons, ha iniciat la seva aventura a la nova categoria.