La covid-19 ha caigut com un huracà sobre una economia local que començava a ressorgir després del llarg tsunami de la crisi financera del 2008. Ha plogut sobre mullat, i els estralls d'aquest nou cop general a l'economia del territori no es podran avaluar fins d'aquí a un temps, quan el component sanitari de la pandèmia deixi, afortunadament, de ser al centre del debat i es pugui començar a pensar en la reconstrucció que serà necessària.

En general, els efectes del coronavirus s'han notat especialment en sectors més vinculats al tracte personal, com la restauració o el turisme, però el seu impacte ha estat global, amb major o menor mesura. En el cas de la indústria, un dels grans actius territorials, el cop de la pandèmia ha fet trontollar algunes de les certeses del territori, com la seva dependència del capital exterior (sobretot, en el cas de les empreses vinculades als components de l'automoció) i ha fet que es comencin a plantejar noves vies de desenvolupament sectorial, com és el cas de la indústria química.

La intuïció és que un territori que té un valor afegit brut fortament arrelat a la indústria té més arguments per superar aquesta nova davallada econòmica que no pas aquells que tenen una economia molt depenent del turisme. Amb tot, això també té els seus riscos, oimés perquè en sectors clau del component industrial local, com és clarament l'automoció, la crisi de la pandèmia ha coincidit amb un replantejament generalitzat del mercat. Les futures i encara no perfectament delineades condicions de la mobilitat global; el canvi tecnològic associat als nous motors elèctrics; i la batalla pel mercat mundial que transcorre d'orient a occident marquen unes pautes radicalment diferents que condicionen el dibuix de futur d'aquesta indústria tan arrelada al territori. El tancament de Nissan, amb no escassa repercussió en empreses locals (principalment a l'Anoia), ha estat una mostra de la sincronicitat amb què es juga en el tauler de l'automoció global. Seat sembla tenir garantit un llarg futur, amb una important aposta per la mobilitat elèctrica, però la companyia del Baix Llobregat Nord també està notant els efectes de la manca de components, que ha estat una de les rèmores industrials també al territori.

En l'inici de la pandèmia, la Cambra de Comerç preveia un impacte econòmic sobre les empreses a l'entorn del 25% del valor afegit brut. Una bestiesa. Passats els mesos, i vista l'evolució que ha fet el mercat sobretot a partir de l'estiu ha fet rebaixar aquesta visió molt pessimista del balanç de la pandèmia, però tot i així es preveu una caiguda de les vendes molt important encara no quantificable de manera precisa. Amb tot, un entorn laboral que ha fet eclosionar el teletreball i la possibilitat de gestionar expedients de regulació temporal d'ocupació ha donat aire a les empreses quant als costos, fet que farà minvar l'impacte d'aquest 2020 en general tan desastrós.

La pandèmia va arrancar amb una tancada generalitzada de l'activitat, fet que es va notar especialment a les empreses de la conca d'Òdena, que van veure totalment paralitzada la seva activitat en quedar restringida la mobilitat amb l'entorn. A la resta del territori, l'aturada global va deixar sense proveïment i sense possibilitat de transport a les empreses, que, amb tot, van continuar produint comandes. Amb l'arribada de l'estiu, l'activitat va repuntar, i també la confiança de la indústria local, que veia com les mesures aplicades per reduir l'impacte laboral acoixinaven la represa de la producció. Algunes grans del territori, com Denso, asseguraven treballar ja a tot drap, i reconeixien l'esforç per a les plantilles que ha suposat assumir una situació tan extrema com la que ha comportat la pandèmia.

El 2020 ha estat un any per oblidar, però l'estructura industrial del territori fa pensar que el cop es podrà superar. Quan, és la pregunta del milió.