Habemus Mediterrània... presencial. És el que, segurament, va pensar el director artístic de la fira manresana, l’olotí Jordi Fosas, quan s’acabava la llarga jornada del 14 d’octubre. Aquell dia, el govern va decidir que l’endemà bars i restaurants havien de tancar -només podien oferir menjar per emportar-, que els espectacles culturals no podien acabar més tard de les 11 de la nit i que se suspenien les fires. Però el genèric -fires- no s’aplicava a un mercat d’espectacles considerat «activitat cultural». Quinze dies més tard, la Mediterrània no s’hagués pogut celebrar.

El certamen manresà es va haver d’aprimar quant a espectacles, espais i filosofia. Sense llotja, ni muntatges de carrer ni itinerants, sense els concerts en viu de l'Estepa Mediterrània (en una sala Stroika o un Voilà encara tancats) o sense el teatre amateur a la sala Els Carlins, Fosas i el seu equip portaven des del març treballant en una edició «excepcional» -descartades les aglomeracions d’espectadors habituals- i amb un format híbrid que permetés combinar propostes en línia i presencials. La paraula?. «Flexibilitat».

Així, la fira es va allargar de quatre a sis dies: del 13 a 15 es van celebrar les activitats professionals en línia; i del 15 al 18, les presencials: la majoria d’actuacions en espais tancats per controlar la capacitat. La fira acabava l’edició més difícil d’organitzar amb una xifra rècord de 1.195 professionals inscrits i una sensació d’alleujament després de viure una 23a fira marcada per la incertesa. Entre les entrades venudes i les invitacions dels professionals es van dispensar 5.698 tiquets al llarg dels quatre dies de la fira presencial, i el 71 % de les funcions van exhaurir les localitats. La propera edició? Del 14 al 17 d’octubre del 2021.