El primer infectat per la covid-19 a la Catalunya Central va ser molt més que el número 1. Al darrera hi havia la vivència personal d'un manresà de 47 anys, amb símptomes lleus, que va alertar al 061 al sospitar que estava infectat a l'haver estat en contacte amb un positiu a València. Va ser atès al seu domicili. El cas es va fer públic el 4 març, i des d'aleshores la xifra s'ha elevat a nivells llavors insospitats fins arribar als 20.484 casos en el conjunt de les comarques de l'àmbit de Regió7. La gran majoria ha sobreviscut al virus, però les 1.416 víctimes mortals han deixat una ferida en els municipis que encara no ha cicatritzat.
Els actes d'homenatge als morts que s'han dut a terme en els darrers mesos en poblacions de la Catalunya Central és l'evidència que darrera les xifres hi ha hagut drames familiars, situacions límit que les han deixat extenuades i el patiment per si l'enemic invisible era només un mal passatger o la fi d'un amic o un parent. El nombre de morts ha estat tan elevat i la situació tan dantesca, fins i tot a les nostres comarques, que la ferida és col·lectiva. De tots. Per això aquest mateix rotatiu va decidir publicar, quan la primera onada afluixava a finals de la primavera, la biografia de persones de la regió central que el virus havia arrabassat a famílies. Són més que xifres.
La primera setmana de pànic
Una setmana més tard del primer infectat a Manresa, l'Hospital d'Igualada tenia quatre pacients ingressats amb la covid-19 i hi havia un cinquè positiu, un sanitari del mateix centre que estava aïllat al seu domicili. Era l'inici d'un brot que va posar la Conca d'Òdena en una situació límit, ja que tres dies després la Generalitat ordenava el tancament perimetral de la capital de l'Anoia i de tres municipis del seu entorn. Només hi podien entrar i sortir vehicles amb material essencial per a la població i treballadors de l'hospital. El mateix dia els esdeveniments se succeïen, ja que, a Manresa, Althaia va confinar quatre membres de la seva plantilla i el Consell de Ministres, a Madrid, va aprovar les mesures de l'estat d'alarma. El nombre d'infectats començava a créixer d'una forma preocupant a les comarques de l'interior del país.
El cap de setmana en què va entrar en vigor l'estat d'alarma, i després que les prestatgeries dels grans establiments comercials quedessin pràcticament buides per la por a la falta de béns bàsics, ja es va parlar de les primeres víctimes mortals a la Catalunya Central. El 15 de març es va donar a conèixer que el brot d'Igualada havia provocat quatre morts, un dels quals estava ingressat a l'hospital Sant Joan de Déu de Manresa perquè, a causa de l'alt nombre d'atesos en el centre sanitari de l'Anoia, havien traslladat pacients al Bages. Les víctimes tenien entre 71 i 92 anys i patien altres patologies o tenien factors de risc. Era el perfil majoritari dels morts que van arribar posteriorment.
En aquesta mateixa jornada, el nombre d'infectats del brot de l'Anoia arribava a 70, i 41 dels quals eren treballadors de l'hospital. Es posava també de manifest fins a quin punt els professionals de la sanitat estaven exposats a la pandèmia.
A finals de març, quan la població portava dues setmanes de confinament domiciliari i hi havia dures restriccions per sortir al carrer, el virus continuava colpejant molt fort les comarques de l'àmbit d'aquest diari. El dia 31, la suma de víctimes mortals a Manresa, Berga i Igualada era de 116, segons les dades que van facilitar en el seu moment els hospitals.
Incidència en el territori
En l'any que tothom diu voler oblidar, però que de ben segur romandrà a la memòria, el virus ha posat en evidència constantment, per obvi que sigui, les premisses que des del principi han anunciat els experts pel que fa la seva propagació. La covid-19 es troba còmode, i ataca fort, en les ciutats més poblades i on hi ha major mobilitat i interacció entre persones. A les comarques centrals, els índex d'infectats i de víctimes són directament proporcionals al nombre d'habitants.
En les dades públiques del departament de Salut, s'observa que el Bages és la comarca que lidera el rànquing de morts i positius des que se'n comptabilitzen, l'1 de març, fins el 27 de desembre. En total han mort com a conseqüència de l'epidèmia un total de 639 persones i 8.973 han donat positiu. La segueix l'Anoia que, essent la segona comarca en nombre d'habitants, registra 541 defuncions i 5.671 contagiats. A la cua hi ha el Solsonès, amb 13 morts.
És el balanç final del 2020, però no pas de la pandèmia. I és que les xifres, amb drames personals al darrere, continuen creixent.
