31 de desembre de 2020
31.12.2020
Regió7
BALANÇ DEL 2020: ECONOMIA
ACCIDENTS, TANCAMENT I EXPEDIENTS: La mina del Bages ha tancat el 2020 amb la connexió de la rampa de Cabanasses, però ha estat després de sis mesos molt difícils en què s'han hagut de lamentar dues morts, el cessament de l'activitat a Vilafruns i pèrdua de llocs de treball

La mineria tanca un any molt convuls

Dos accidents mortals, el tancament avançat de la mina de Vilafruns i un alt cost laboral marquen un dolorós 2020 en què ICL ha fet un replantejament de la seva viabilitat al territori per concentrar la seva força industrial a les instal·lacions de Súria

31.12.2020 | 11:17
Homenatge dels miners a un dels treballadors morts a Vilafruns, a la plaça del Miner de Súria

Aquest ha estat un any especialment dur per a la mineria, la principal indústria del Bages. Tot i que ha acabat el 2020 amb una notícia llargament esperada, la connexió de la rampa de Cabanbasses amb l'interior del jaciment, que suposa la culminació d'un dels elements clau del projecte Phoenix, enguany ICL ha tancat l'activitat extractiva de Sallent-Balsareny, fet que ha tingut un enorme impacte en llocs de treball. I ha hagut de lamentar dues morts a l'interior de la mina de Vilafruns, que han posat en qüestió la seguretat de les instal·lacions. L'empresa ha insistit que el tancament no estava directament vinculat a les morts, però el cert és que, en qualsevol cas, els dos tràgics accidents han accelerat una clausura que estava prevista per a més endavant, un cop la rampa ja estigués en ple funcionament (fet que no tindrà lloc fins a mitjans de l'any que ve).

Des del punt de vista econòmic, la mineria bagenca ha hagut d'enfrontar aquest 2020 una doble problemàtica: les conseqüències per a la indústria de la pandèmia (amb el tancament dels principals mercats del mineral bagenc) i la baixada del preu global de la potassa, un fertilitzant de primera necessitat per al conreu agrícola. La rendibilitat ha deixat de ser la que ha permès a la branca espanyola de la multinacional israeliana afrontar durant una dècada la major transformació de la mineria al Bages. Amb tot, ICL, que assegura apostar fermament per reconvertir-se en una indústria sostenible en un futur proper, diu no renunciar als plans de reforma de la seva cadena productiva, fet que li ha de permetre incrementar de forma exponencial la seva producció i treure rendiment a la sal, històricament material de rebuig que només ha fet que engreixar els polèmics runams salins de la comarca.

El 4 de juny, saltaven totes les alarmes amb la mort de Pau Camp per culpa d'un despreniment mentre feia tasques de reparació a l'interior de Vilafruns. Tres setmanes després, un nou accident s'enduia la vida d'Ángel Mielgo, en unes condicions similars. Els dos treballadors eren de l'empresa berguedana Montajes Rus, una de les subcontractades que aportava més mà d'obra a la mineria. Vilafruns aturava la seva activitat mentre ICL elaborava un estudi sobre la seva viabilitat, impasse en el qual Montajes Rus va presentar un ERO que va encendre els ànims a l'empresa berguedana i a la mineria en general, que ja preveia males notícies.

El mes de juliol, després de tres setmanes del tancament, inicialment momentani, de les instal·lacions, ICL feia pública la notícia del cessament de l'activitat extractiva a les instal·lacions de Sallent-Balsareny i argumentava que la mina de Vilafruns «no és sostenible econòmicament». ICL prenia aquesta mesura extrema per poder garantir, assegurava, la viabilitat del projecte miner bagenc. El president d'ICL Iberia, Carles Aleman, insistia que l'objectiu del pla presentar aleshores era garantir l'«autosuficiència» del projecte de la mineria al Bages. És a dir, aconseguir desenvolupar plenament la reconversió industrial (en la qual ICL ja ha invertit 500 milions d'euros) amb fons propis, sense dependere de la matriu israeliana, un objectiu que Aleman situava en un horitzó temporal de quatre anys.

La decisió d'avançar els terminis per al tancament de Vilafruns comportava un ERO gairebé generalitat a Montajes Rus i també un nou pla d'0cupació per a la mina de Súria, la que ha de garantir la supervivència a llarg termini de la indústria extractiva a la comarca. ICL va preveure la reducció de 110 llocs de treball a Súria, baixes que es preveien cobrir amb sortides voluntàries i prejubilacions.

Després d'un any convuls, la companyia minera afronta un 2021 incert, encara amb la pandèmia activa, però amb totes les energies concentrades en un sol escenari, el surienc, que ha de vertebrar la mineria futura local.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook