El 2020 ha estat un dels anys políticament més convulsos a Sant Fruitós de Bages, amb una moció de censura que ha portat a un canvi d’alcaldia sense estalviar retrets, picabaralles i crispació social tant a dins com a fora del ple entre partidaris i detractors dels uns i dels altres.

El 17 de juny la republicana Àdria Mazcuñan era escollida nova alcaldessa del poble en substitució de Joan Carles Batanés, que havia governat en aquest Ajuntament els darrers 11 anys com a líder de Gent fent Poble. Sempre ho havia fet en coalició, primer amb el PSC i Imagina’t (aleshores vinculat a ERC), i després només amb el PSC, però en l’actual mandat ho va fer en solitari i enmig d’un clima de crispació constant amb l’oposició. Precisament era el mandat en què GfP disposava d’una representació més àmplia, a tan sols un regidor de la majoria (6 de 13), però ha estat el contrapès que ha fet valer l’oposició (amb 3 regidors d’ERC, 2 de JxC i 2 més del PSC) per capgirar les tornes.

Els líders dels tres partits, aleshores encarava l’oposició, i acompanyats per la resta de regidors de les respectives formacions, anunciaven públicament la moció de censura a començament de juny, just al cap d’un any del ple d’investidura que donava inici a l’actual mandat i que havia fet alcalde Joan Carles Batanés. ERC, JxC i el PSC lamentaven «l’opacitat i la falta de consens» amb què deien que actuava GfP, i a l’hora, Batanés acusava l’oposició d’haver estat actuant com si ja fossin un «govern a l’ombra». Uns i altres arrossegaven un any de tensions que van tenir el seu moment àlgid amb l’aprovació del primer cartipàs del mandat, que va necessitar tres plens per poder tirar endavant.

No es va fer net, i la corda es va anar tensant fins que va arribar la moció. Va ser en plena pandèmia, una situació que encara enraria més unes relacions ja prou complicades. Els plens es van haver de traslladar al pavelló, més espaiós, i amb l’entrada limitada, i es va convertir en l’escenari del canvi.

Però entre l’anunci de la moció i el ple en què es faria efectiva van passar quinze dies en què els partidaris de GfP es van deixar sentir entre queixes i mobilitzacions contràries al canvi que s’apropava. Diversos veïns van constituir la plataforma StopMocioSFB i van organitzar actes de protesta al carrer en un moment de certa relaxació de les mesures per la pandèmia. Més enllà de penjar pancartes en balcons, van fer cassolades, una marxa lenta de vehicles, i van recollir més de 2.000 signatures contra la moció, que o van poder evitar.

La tensió es va viure fins l’últim moment, i el ple del 17 de juny al pavelló, que investiria Mazcuñan nova alcaldessa, va requerir d’un ampli desplegament policial per garantir la seguretat de tots els presents. Durant la sessió, dins el pavelló hi va haver retrets mutus entre blocs mentre se sentien crits i xiulets provinents de l’exterior. I al final, el nou govern que havia entrat per la porta del darrere, va sortir per la principal enmig d’escridassades dels detractors de la moció.

Mig any després, els plens s’han reprès al saló de sessions de l’Ajuntament (amb mesures extremes), i sembla que s’ha instaurat una certa calma, a vegades tensa, però allunyada de la crispació de mesos enrere.