El runam de Cogulló és una mina (valgui el joc de paraules) de sorpreses. Aturat com a punt d’abocament des de fa dos anys i mig, a l’espera d’una restauració compromesa però que es preveu per a dècades, aquest 2021 ha estat, malgrat el seu horitzó és la desaparició, objectiu d’un nou projecte. D’aquesta muntanya artificial originada com a dipòsit se’n volt aprofitar la sal (la seva extracció és el que l’ha d’acabar eliminant) i ara també el sol. El sol que es desploma al llarg de l’any sobre la seva àrida i erma superfície per produir electricitat, ara que la generació d’energia amb sistemes alternatius va empesa pels corrents favorables.

El projecte (que ja ha rebut un primer revés però que Urbanisme treballa perquè sigui viable) s’ha batejat amb el nom de Cogulló Solar Plant i el que planteja és omplir de plaques fotovoltaiques tota la cara sud del dipòsit, aprofitant el seu pendent. És a dir, parlem del vessant que mira cap a Santpedor i Manresa. Es tractaria d’una instal·lació distribuïda en 7 parcs o parcel·les al llarg d’aquesta cara sud, amb una superfície global de 12,5 hectàrees i una capacitat de producció contínua de 30 megawatts.

Si el projecte acabés prosperant es traduiria, segons es detallava en un primer estudi, en una producció anual de 45 gigawatts, que seria equivalent al consum de més de 12.000 llars i podria cobrir tot el consum del municipi de Sallent, tant de llars com d’enllumenat públic, comerços i indústria».

En l’avantprojecte, els redactors posaven l’accent en què, si prosperava, aquesta iniciativa seria compatible amb l’ús del dipòsit salí i amb la restauració prevista del mateix, i justificava la proposta exposant que «respon a l’estat d’emergència climàtica» per «fer els passos per portar el país cap a la descarbonització, amb l’objectiu que el 2040 entre el 85% i el 95% de l’energia que es consumeixi sigui de fonts renovables».

En la línia de la compatibilitat amb la restauració prevista, el document també subratllava que la proposta, «a més de donar resposta a una necessitat energètica, portaria a terme una nova filosofia basada en el concepte del valor compartit del sòl, ja que pretén desenvolupar en un mateix espai dos usos diferenciats però compatibles, com són el del dipòsit salí i el del camp solar, permetent a una zona ja ocupada actualment pel dipòsit obtenir un rendiment energètic». El cost d’execució del projecte, que assumiria íntegrament ICL Iberia, s’ha calculat en 18 milions d’euros.

Tot i aquests arguments, al mes d’abril la Ponència d’Energies Renovables de la Generalitat de Catalunya es va pronunciar considerat no viable el projecte, basant-se essencialment en arguments urbanístics.

La Ponència citava diferents nivells de planificació, però feia una referència molt específica al Pla d’ordenació urbanística municipal de Sallent, aprovat definitivament el 2010, i al Pla Director de la Mineria del Bages. En concret, exposava que el POUM classifica els terrenys ocupats pel dipòsit de sòl no urbanitzable, i que aquest mateix document dicta que «en els sòls classificats com a no urbanitzables no es podran desenvolupar altres usos que els específicament permesos», i que només «s’hi permetrà realitzar transitòriament aquelles instal·lacions tècniques o infraestructures que siguin necessàries per a la valorització del recurs salí i la reducció dels dipòsits actuals, tals com l’ampliació de la cinta transportadora existent i l’arranjament de postes forestals».

Més endavant, feia referència al PDU de la Mineria, aprovat el setembre del 2018, i encara era més clar. Deia que, d’acord amb aquest document i el POUM, «aquest dipòsit es troba actualment en la fase 2 de reducció i restauració, on els usos i activitats admesos tenen com a finalitat la retirada del runam salí, a partir del 30 de juny de 2019 com a màxim». I concloïa que «la implantació d’un parc solar fotovoltaic no és, per tant, un ús admès dins la regulació prevista en el planejament urbanístic vigent, ni compatible amb els objectius que aquest fixa de reducció i restauració del dipòsit».

La proposta fotovoltaica quedava, així, desfalcada. Però la Comissió d’Urbanisme ja ha començat a moure fitxa per posar oli al que a la Ponència li grinyola. Té en tràmit una nova modificació del PDU de la Mineria del Bages, a petició d’Iberpotash, que té com a objectiu fer compatible l’ús dels dipòsits salins com a espais que puguin acollir instal·lacions de producció d’energies renovables. Es justifica adduint la necessitat actual de promoure la implantació d’instal·lacions per a la producció d’energies renovables, i de fer-ho aprofitant sòls ja afectats, sempre i quan, en aquest cas concret, no n’afecti la restauració ordenada judicialment.