El bon moment esportiu i social, coronavirus a part, que viu el Bàsquet Manresa té diversos responsables en els últims anys, però n’hi ha un per damunt dels altres. Des de l’arribada a la presidència de Josep Sàez, l’estiu del 2017, el club i el primer equip han fet un clar salt endavant en les seves metes. S’ha passat d’una situació de desànim, propiciada per unes temporades en què les victòries eren comptades, per una altra d’il·lusió i d’orgull de pertinença a una comunitat. Els bagencs han passat d’un curs en què es va descendir a la LEB Or amb només 5 victòries en 32 partits, a un altre en què s’ha guanyat un títol ACB després de 23 anys, la Lliga Catalana, i en què el Congost és una festa durant cada partit.
De tota manera, el camí no ha estat fàcil. Sàez ha hagut d’agafar amb força el timó d’un vaixell que sovint no era res més que un regne de taifes. Escoltant i delegant, però assumint ell mateix les decisions més importants, ha complert els primers quatre anys al càrrec sense que ningú no discuteixi el seu lideratge, clau a l’hora detenir-ho tot, o quasi tot. ben controlat.
El partit de la Corunya
Ell mateix reconeix que també fa falta un cop de sort, de tant en tant, per assolir els objectius. El va tenir a la Corunya el 13 de maig del 2018. Era el quart partit dels quarts de final del play-off d’ascens a l’ACB. L’aleshores ICL Manresa perdia per dues victòries a una i havia de vèncer o se n’anava al carrer i hauria de seguir un any més a l’infern, amb el que suposava des del punt de vista social i econòmic. Un rebot en atac i dos punts de Nacho Martín van donar la vida i mig triomf. Després, l’equip va resoldre a casa, va eliminar el Palència i el Melilla i va tornar a l’elit. Pel camí, un inici de campionat irregular i la decisió de destituir el tècnic Aleix Duran i fitxar Diego Ocampo el dia abans de començar els play-offs. En la roda de premsa en què ho va explicar, l’1 de maig del 2018 va admetre que «la decisió la prenc jo i, naturalment, es consensua amb la junta directiva». Possiblement, si no s’hagués guanyat a la Corunya aquell dia hi hauria hagut crítiques. Però es va guanyar i amb una bona acció del fitxatge abordat quatre mesos abans, el d’un Nacho Martín que va suposar un luxe que mostrava l’ambició per pujar.
Sàez va dir aleshores que la seva voluntat era la de tornar la il·lusió a l’afició. Ho havia aconseguit aquell any. Va començar en un partit de lliga regular contra el Breogán en què va posar diners de la seva butxaca perquè els 5.000 aficionats del Congost tinguessin una camiseta vermella i comencés la festa. Va seguir en aquells play-off i va continuar amb els fitxatges del seu primer estiu com a president ACB..
Sense mirar avall
Perquè que l’equip no es conformés amb contractacions de mig pèl i contractés Doellman, Renfroe i Toolson de bones a primeres va ser una declaració d’intencions, ajudat per un nou patrocinador que ell va trobar i que no l’ha abandonat en els pitjors moments. Llavors va tenir la fortuna que Diego Ocampo dimitís i que Joan Peñarroya, entrenador top de la competició i home de la casa, quedés lliure i la voluntat d’anar-lo a fitxar. Tot i els molts problemes durant l’any, l’equip va entrar als play-offs per primer cop des de la lliga del 1998 i es va classificar per a Europa.
Després, quan Peñarroya va marxar al Burgos, va anar a buscar un Pedro Martínez que semblava inabastable. Tot i uns inicis complicats i de l’eliminació continental per una passa de grip que semblava un avenç de la covid, l’equip va agafar velocitat de creuer i només l’aturada de tot per la pandèmia i deu punts li van impedir ser entre els dotze millors. L’estiu del 2020 va prendre una altra decisió impopular, prescindir de Román Montañez com a director esportiu i confiar en un neòfit Xevi Pujol. No li ha pogut sortir millor. L’equip a Europa, Martínez renovat l’estiu passat i un estil de joc reconeixible i admirat, ajudat per un públic entregat. L’era Sàez es va consolidar amb un títol, la Lliga Catalana del setembre, i sembla lluny d’acabar-se. La millor notícia per al Baxi.
