L’any de les protestes contra l’empresonament del cantant Pablo Hasél el febrer, dels indults als presos pel procés el juny, de la detenció de Carles Puigdemont a l’Alguer el setembre, les eleccions al Parlament de Catalunya han estat les primeres en què l’independentisme ha superat el llistó del 50% dels vots i han situat ERC a la presidència de la Generalitat.

Pere Aragonès, vicepresident amb funcions de president per la inhabilitació de Quim Torra, les va convocar per al 14-F. La crisi sanitària les va posposar al 30 de maig, però per resolució del TSJC es van acabar fent el 14-F. La caiguda de participació va ser històrica, 53,56% de votants, per por de la covid o per desafecció política.

El PSC de Salvador Illa, que va guanyar en vots, va obtenir 16 diputats més però va quedar empatat en escons, 33, amb ERC. JuntsxCat en va aconseguir 32. La novetat: la irrupció de l’extrema dreta amb els 11 diputats de Vox, quarta força. La CUP, la tercera pota de «la majoria independentista del 52%», en va obtenir 9, 5 més que el 2017. Darrere seu, En Comú Podem, 8 diputats. Ciutadans va rebre una patacada, de 36 a 6, i el PP va quedar de nou en darrer lloc, amb 3.

En el camí de la negociació dels pressupostos per al 2022, amb una despesa rècord de 38.139 milions d’euros, 5.618 milions més (17,3%), s’ha esquerdat l’aliança independentista per a la investidura d’Aragonès com a president, i ha comportat un canvi en la geometria variable del Parlament. El president ha tirat endavant els primers pressupostos de la legislatura gràcies a l’abstenció dels comuns. Els anticapitalistes han criticat que el projecte de pressupostos no inclou «res» en clau sobiranista.

Caldrà veure com queda la relació entre el Govern/ERC i la CUP, tot i que Aragonès insisteix que els anticapitalistes són els «socis preferents» de la legislatura, o si es consolida l’acord ERC-comuns.

Els líders del procés surten de la presó en rebre l’indult

Els líders independentistes Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn i Jordi Cuixart van sortir en llibertat el 23 de juny de Lledoners, i Carme Forcadell, de Mas Enric, i Dolors Bassa, de Puig de les Basses, en ser publicats al BOE els indults i quan el Suprem va haver enviat la interlocutòria als centres. Han estat prop de quatre anys empresonats. Els indults estan condicionats a no delinquir en períodes de tres a sis anys segons el cas i es mantenen les inhabilitacions.