Xavier Novell deixa de ser bisbe de Solsona onze anys després d’obtenir aquesta responsabilitat. El Vaticà va anunciar que el prelat havia demanat la seva renúncia el 23 d’agost, amb un comunicat que va agafar per sorpresa a tothom, fins i tot a part de la cúria del Bisbat i a tots els fidels de la diòcesi. El motiu, en aquell moment desconegut, no era un altre que Novell es trobava en una relació romàntica amb Sílvia Caballol, una escriptora i psicòloga de Súria.
Sense donar explicacions a ningú, Novell va abandonar Solsona i es va traslladar a un pis de Manresa mentre buscava feina relacionada amb els seus estudis previs, d’enginyer agrònom. A mesura que avançaven les setmanes, s’anaven coneixent més detalls sobre els motius de la renúncia de Novell. Tot va quedar confirmat quan la parella va iniciar els tràmits per casar-se pel civil al jutjat social de Súria, on resideix Caballol. El casament es va celebrar el 22 de novembre i en les imatges captades pel programa ‘Planta Baixa’ de TV3, es va poder veure a Caballol amb clars signes d’embaràs. De fet, això podria ser el motiu de perquè Novell hauria gestionat la seva renúncia d’aquesta manera.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, va ser anomenat administrador diocesà del bisbat de Solsona fins que no s’anomeni el nou prelat de la diòcesi solsonina, procés que es preveu dur a terme durant la primera meitat de l’any 2022.
Un bisbe polèmic
Xavier Novell va ser anomenat bisbe de Solsona el novembre de l’any 2019, substituint a Jaume Traserra, que va renunciar al càrrec al complir els 75 anys d’edat. Amb 41 anys, Novell es va convertir en aquell moment amb el bisbe més jove de tot l’estat espanyol.
Durant els més de deu anys que ha estat al capdavant del bisbat de Solsona, Novell ha fet diverses declaracions controvertides que han provocat el rebuig i la denúncia de diversos col·lectius LGTBI. Un dels casos més mediàtics va tenir lloc el 2017 després que Novell vinculés l’homosexualitat amb «l’absència d’una figura paterna». Recentment en una glossa va assegurar que l’avortament és «el genocidi més greu i terrible de la humanitat».
