Regió7

2022: Del virus a la guerra

La Catalunya central ha viscut en primera fila l'impacte del conflicte a Ucraïna just quan la reculada de la covid generava grans esperances.

La segona part de l'any ha portat un esclat de la vida cívica i cultural aparcada per la pandèmia

No ens deixen respirar! Un any de muntanya russa poc apta per a cardíacs

Entre el penúltim dilluns de desembre del 2020 i el del 2021 el preu mitjà de la gasolina a Espanya va passar de 1,18 a 1,47 euros el litre, un augment del 25,5 per cent. 

Entre el penúltim dilluns de desembre del 2021 i el del 2022 el preu mitjà de la gasolina a Espanya va passar de 1,47 a 1,59 euros el litre, un augment del vuit per cent. 

Això és el que ha succeït amb el preu de la benzina l’any que avui acomiadem: ha pujat, en termes relatius, menys d’una tercera part que l’any anterior. I això, abans de la subvenció. Al desembre aquest cronista va pagar-la a 1,29 euros el litre. Més barat que un any abans.

És a dir, que el 2021, l’any que havia de ser de la recuperació i esperança, va ser pitjor que l’angoixant 2022 per als qui han d’omplir el dipòsit del cotxe. Això ha succeït, però no és tot el que ha succeït.

Una muntanya russa amb l’ombra dels russos

No és tot el que ha succeït perquè la corba del preu de la benzina al llarg del 2021 va ser gairebé una recta que pujava en pendent suau. En canvi, la gràfica del 2022 és el cardiograma d’una arrítmia salvatge, amb pujades i baixades neurastèniques; el perfil d’una etapa de muntanya de la Volta amb ports de categoria especial, amb cims superiors als dos euros i descensos a tomba oberta. La va ben encertar la Marató en triant les malalties del cor. Els experts (els que no han plegat avergonyits) diuen que no ens en refiem, que igual com tot el que puja ve que baixa, també tot el que baixa és susceptible de tornar a pujar, especialment els preus. 

La vacunació -a la foto, una residència de Manresa- ha canviat el rumb de la pandèmia als països occidentals

La vacunació -a la foto, una residència de Manresa- ha canviat el rumb de la pandèmia als països occidentals

Depèn del que facin els russos. Els russos. El factor disruptiu de l’any. El sacsejador. La gràfica boja del preu de la benzina és una metàfora de l’any en el seu conjunt, tant en la realitat de l’economia com en l’evolució de l’estat anímic de tots plegats: la resultant final no és desesperada, de moment, però ens han fet anar com unes debanadores i estem entre marejats i desconcertats. Tirem endavant però ens corseca la temença intuïtiva que s’acosten mals moments, potser per tants mesos escoltant pronòstics de desastre imminent i inevitable, de recessió obligatòria, de pànic general, d’escassedat i racionament. 

I com que les botigues continuen obertes i ens accepten la targeta de crèdit, per molt que cada dia doni per menys, i a més a més les pensions s’apujaran un vuit i mig per cent, deu ser que l’apocalipsi s’ha endarrerit i ens arribarà aquest any que ve. Ho farà sens dubte a les nostres butxaques si la inflació que compta, que és la del supermercat, no afluixa i no recula.

Del tots a casa a la gripalització

Potser és que de tant patir per culpa de la covid no ens acostumem a deixar de neguitejar. L’any va començar sota l’ombra de l’òmicron, la o minúscula grega, lletra assignada a la variant del virus que tenia una altíssima capacitat de contagi però, en compensació, una mortalitat molt per sota de les anteriors -en part, també, perquè ja ens va agafar molt vacunats. Les festes de fa un any encara es van moure en un ambient de restriccions i limitacions, sense oci nocturn, numerus clausus als àpats i mascaretes arreu, però quan la cuca va haver arribat a una gran part de la població a la que podia arribar, va anar de baixa, com solen fer les epidèmies. I amb la davallada vam declarar que la covid s’havia «gripalitzat», tot i que els seus efectes en una part dels malalts, la encara poc explorada i poc reconeguda covid persistent, són força pitjors als del grip. L’any acaba amb els teatres plens, les discoteques obertes, els àpats amb tants familiars i amics com n’hi càpiguen i les mascaretes acumulant pols. Els hospitals estan preocupats, però és per pels efectes del grip de la temporada en la gent gran.

El 21 de gener decau el toc de queda a Catalunya. És la primera de les grans restriccions per la covid-19 que s’acaben després de dos anys marcats per la pandèmia. El 28 de gener s’aixequen la majoria de restriccions, com ara les reunions de màxim 10 persones o limitacions d’aforament; al febrer es reobre l’oci nocturn

El 21 de gener decau el toc de queda a Catalunya. És la primera de les grans restriccions per la covid-19 que s’acaben després de dos anys marcats per la pandèmia. El 28 de gener s’aixequen la majoria de restriccions, com ara les reunions de màxim 10 persones o limitacions d’aforament; al febrer es reobre l’oci nocturn

Hem acomiadat la pandèmia i hem donat la benvinguda -és un dir- a la guerra. La data clau de l’any és el 24 de febrer, quan les tropes de Moscou van travessar la frontera nord d’Ucraïna en direcció a Kíiv en una invasió que el Kremlin va etiquetar com «operació especial».

Aguantant la respiració

Tenia per objectiu declarat fer caure el règim i convertir el país en un protectorat o, directament, en una regió més de la Federació Russa. El món va aguantar la respiració i Europa es va mirar al mirall. Què fer? Plantar cara o contemporitzar? La resposta va ser una escalada de sancions amb el fre de ma posat que, per la seva mateixa contenció, no van espantar Vladímir Putin però que van tenir efectes directes sobre el benestar dels europeus en encarir el preu dels hidrocarburs i moltes matèries primeres. Estats Units va oferir el seu petroli i el seu gas, i amb ells una corda per lligar-nos, mentre enviava milions i armes a Kíiv perquè mantingués Putin a ratlla sense tombar-lo, perquè una crisi total al Kremlin també els fa por. Un cop més, Washington treu les castanyes del foc a l’Europa occidental, tot i que la Unió Europea ha convertit la crisi en una oportunitat d’enfortiment intern i en un argument per incrementar els pressupostos militars. Més OTAN i més Europa, tot i que la fe en el projecte ha patit un cop amb l’escàndol de suborns qatarians a l’Eurocambra. 

El 24 de febrer, Rússia inicia la guerra contra Ucraïna, que Putin anomena «operació militar especial». Ho fa dies després de reconèixer la independència de Donetsk i Lugansk. Els països occidentals condemnen la invasió, tanquen files amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski.

El 24 de febrer, Rússia inicia la guerra contra Ucraïna, que Putin anomena «operació militar especial». Ho fa dies després de reconèixer la independència de Donetsk i Lugansk. Els països occidentals condemnen la invasió, tanquen files amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski.

L’ofensiva russa havia de ser una passejada però els generals van cometre tots els errors possibles i van acabar reculant sense haver assolit la capital, perdent tancs i canons pel camí. Putin, que ha fet més d’un relleu a la direcció de l’operatiu militar -la darrera, per posar-hi un carnisser-,  va canviar d’objectiu i es va centrar la franja del sud que garanteix la connexió per terra entre els territoris de Rússia i Crimea, alhora que en consolidar i ampliar les posicions al Donbass, les províncies amb més població russòfona que, de fet, ja ocupava des que el 2014 va enviat tropes sense bandera per ajudar les milícies separatistes. Els darrers mesos s’ha dedicat a bombardejar centrals elèctriques per deixar les ciutats sense llum ni calefacció en ple hivern, una salvatjada vol ser una forma de pressió en una futura negociació, potser per imposar el front actual com a línia de demarcació en unes negociacions de pau, però la pretensió és inacceptable per a Volodimir Zelenski, el president ucraïnès que abans de la invasió era un comediant populista titella de l’oligarca que li havia pagat la campanya electoral a la seva televisió, i a qui les circumstàncies han convertit en cabdill nacional i heroi mundial, símbol de la resistència d’un poble democràtic contra la tirania d’un dictador expansionista.

Mentrestant, per aquí...

Com que dels russos ja ens defensen els americans i la inflació la combat el Banc Central Europeu, la política espanyola s’ha pogut entretenir a corcar de valent les seves pròpies institucions a copia de polarització, cridòria, desqualificacions, negacions, sordesa selectiva, xocs de trens, utilització maldestre de les togues, abús de dreceres i, en general, menyspreu de la decència, un panorama que ha enfonsat la ja escassa confiança de la població en els polítics i també en el poder judicial, que s’ho ha guanyat a pols.

La invasió ucrainesa fa trontollar l’economia europea, amb un augment de la inflació i es constata la dependència amb Rússia a nivell energètic. L’1 d’abril entra en vigor el descompte de 20 cèntims per litre de carburant. La mesura l’aprova el govern espanyol per fer front a l’elevat preu de la benzina i el gasoil.

La invasió ucrainesa fa trontollar l’economia europea, amb un augment de la inflació i es constata la dependència amb Rússia a nivell energètic. L’1 d’abril entra en vigor el descompte de 20 cèntims per litre de carburant. La mesura l’aprova el govern espanyol per fer front a l’elevat preu de la benzina i el gasoil.

Enmig del soroll, sense immutar-se, Pedro Sánchez ha tornat a aprovar els pressupostos i ha tancat l’any amb un reeixit esprint legislatiu. La política catalana, al seu torn, ha entrat en la dimensió desconeguda amb el trencament del Govern, i ara mateix Pere Aragonès només té assegurat el suport de 33 diputats d’un Parlament de 135. La batussa interna de l’independentisme ha assolit cims de ximpleria, i va camí d’elevar-los encara més. 

Un malestar sense brúixoles

Fins el 2020 la culpa de tot era del govern de torn. O del sistema. O de tots dos. La Gran Recessió va ser causada per la perversitat del sistema governat per una barreja de cobdiciosos i d’ineptes que els polítics van gestionar a favor dels rics: aquesta era la convicció del poble en general i dels més damnificats en particular. Però va arribar la covid a tall de maledicció bíblica i ens vam repartir entre els conspiranoics incapaços de deixar d’analitzar les novetats en termes de complot del poder, i els desconcertats que no sabien cap a on tirar perquè els vells esquemes ja no tenien sentit. Protestar al carrer contra els governants perquè un virus desconegut està massacrant els avis no té sentit, però va passar, encara que les manifestacions vestissin l’argument de les restriccions de la mobilitat i el dret a no vacunar-se.

Sense dades fiables per cap dels dos bàndols, el nombre més elevat de morts a la guerra el va estimar el mes de novembre el general estatunidenc Mark Milley, cap de l’Estat Major Conjunt dels EUA, que va assegurar que hi havia més de 100.000 soldats morts en cada bàndol i unes 40.000 víctimes civils.

Sense dades fiables per cap dels dos bàndols, el nombre més elevat de morts a la guerra el va estimar el mes de novembre el general estatunidenc Mark Milley, cap de l’Estat Major Conjunt dels EUA, que va assegurar que hi havia més de 100.000 soldats morts en cada bàndol i unes 40.000 víctimes civils.

Acabada la pandèmia (excepte a la Xina, que s’havia limitat a ajornar-la i ara en paga les conseqüències) arriba la guerra d’Ucraïna, que també ens ha trencat tots els esquemes i que costa d’atribuir a cap altre govern que no sigui el de Vladímir Putin. Que costi fer-ho no vol dir que sigui impossible, i des del primer dia s’ha divulgat la línia d’anàlisi que culpa de la guerra -i per tant de les seves conseqüències en les nostres vides- a Occident, per haver provocat l’ós rus en penetrar massa endins dels seus entorns. A casa nostra és un corrent minoritari, com ho ha estat la conspiranoia sobre la pandèmia, i per tant el que en resta és el desconcert, la manca de referències sòlides per analitzar la situació i actuar en conseqüència. Es cova un malestar sense brúixola que pot esclatar en qualsevol moment de formes imprevisibles, sobretot si té raó Yuval Noah Harari i som a l’entrada d’una nova era caracteritzada per la guerra com a normalitat pertorbadora després de tanys anys de mantenir-la arraconada a les perifèries. Els estats anímics de neguit col·lectiu inciten a l’enyor de velles certeses, sovint més imaginades que reals, i són porta d’entrada dels governs de dreta extrema, populisme conservador, nacionalista i xenòfob per sufragi universal: no perdem Itàlia de vista. 

La guerra fica el dit a la ferida de la crisi per la pandèmia

La crisi bèl·lica a Ucraïna ha tingut enguany greus conseqüències per a l’economia, tant a escala macro com mico. La guerra entre russos i ucraïnesos ha fet despertar Europa de la il·lusió d’una ràpida recuperació després de la covid, ha palesat l’excessiva dependència energètica i ha impulsat la necessitat d’accelerar la descarbonització. 

A Catalunya, les conseqüències han estat igual de rellevants que a l’entorn, amb un IPC desbocat, que el mes de juliol superava la barrera dels dos dígits. Amb tot, en els darrers mesos s’ha aconseguit moderar l’escalada de preus, i el conjunt de l’Estat ja és el país amb el nivell d’inflació més baix de la zona euro. Fet que no ha impedit que l’executiu espanyol hagi decidit impulsar un tercer paquet de mesures per fer front a la conjuntura econòmica. 

La crisi dels carburants, que va provocar una vaga del sector del transport el mes de març, amb talls de carreteres també a la Catalunya central, ha anat seguida d’un elevat increment del gas i l’electricitat, que han disparat els costos de producció i han empobrit els treballadors. Espanya i Portugal van pactar l’anomenada excepció ibèrica, que permetia establir un topall del preu del gas, una tireta per compensar xifres de rècord, com els 700 euros per MW/h, a què s’ha arribat en alguns moments d’enguany. 

Tot plegat ha disparat també l’euríbor, el principal indicador de referència per al càlcul de les hipoteques, que després d’anys en negatiu ha experimentat aquest 2022 pujades rècord que han encarit les quotes.

Al territori, l’evolució econòmica ha tingut un impacte divers. Segons pronosticava el BBVA, el Bages serà l’única de les comarques de la Catalunya Central que no es recuperarà de l’impacte de la pandèmia fins el primer trimestre de 2023. La resta hauran dit adéu al malson pandèmic aquest mateix 2022. 

Solidaritat amb Ucraïna, carretera i manta 

El 24 de febrer del 2022 va esclatar la guerra a Ucraïna i pràcticament sense temps de resposta, des de l’exterior es va organitzar una campanya d’ajuda humanitària, encapçalada per ciutadans que havien marxat del seu país feia alguns anys per tenir un millor futur econòmic a Manresa, a Sant Joan de Vilatorrada... a Catalunya i a diferents punts d’Europa. Aviat, aquella febrada solidària es va anar estenent arreu del país i van anar sorgint persones que estenien la mà per anar traient dones i fills de la zona de frontera on s’acumulaven per buscar un lloc de seguretat.

Hi van haver moltes accions individuals, petits herois, que agafaven el seu vehicle, sovint una furgoneta, i carretera i manta cap a buscar ucraïnesos per poder treure’ls de l’horror. Bé, fonamentalment mares ucraïneses amb els seus fills o pares grans, perquè els homes -en una àmplia franja d’edat- no poden sortir del país per si han de fer el soldat. Com passa en aquest casos, l’energia inicial desbordava la mateixa acció.

Furgonetes, camions, o els mateixos ucraïnesos que treballaven en el món dels transport, s’oferien per fer viatges portar aliments, medicaments i roba d’abric i tornar, si podien, amb ucraïnesos que buscaven refugi al nostra país. L’Ajuntament de Sant Joan es va posar al costat del poble ucraïnès des del primer moment i van cedir espais del mateix edifici consistorial per poder organitzar aquesta acció de solidaritat. I moltes iniciatives que va sorgir a Manresa i a la comarca, al Poble Nou de la capital del Bages, a Sallent, a Súria i a Santpedor per posar algunes exemples.

Svitlana Hladiy, la presidenta de l’Associació Ucraïna al cor (creada abans del conflicte) amb una visió clara sobre com havia d’evolucionar el conflicte comentava ja els primers dies: «Serà llarg». Aquesta última setmana, recordant aquella sentència, li vam tornar a demanar.

-Svitlana, perquè ens va dir ja en un primer moment que seria llarg. Què sabia?

-És la història. Si saps una mica d’història veus que mai ha començat una guerra i ha acabat ràpida. Els conflictes no s’acaben com nosaltres voldríem. A Ucraïna, encara ara pateixes molt, per la guerra, i pels efectes de la guerra. Perquè tenen talls de llum de quatre hores, fa fred i no poden escalfar-se. Perquè busquem solucions, i comprem generadors i acumuladors, però sempre hi ha qui vol fer negoci en qualsevol moment i apugen els preus».

És cert que els llibres d’història estan plens d’episodis de guerra llargs, que ocupen més espai temporal que l’actual -que, de moment, no té data final-, però 10 mesos ja és un període que per als que no hem viscut ni volem viure mai un procés violent es pot considerar llarg. Massa llarg, ja, des de l’endemà de l’esclat del conflicte. Svitlana Hladiy sabia una altra cosa molt important, que els ucraïnesos no estaven disposats a rendir-se i volen viure en la que consideren que és casa seva. «Els ucraïnesos no volen marxar de la seva terra, volen que, en tot cas, en marxin uns altres», sentencia. I aquí rau bona part de l’origen del conflicte que ara està vivint aquest país.

Tot i que Sant Joan de Vilatorrada va ser una de les poblacions que més va treballar en les setmanes inicials del conflicte, no hi ha hagut un creixement substancial de la població ucraïnesa, segons Hladiy. «Molts van venir inicialment a Sant Joan, però han anat Madrid o altres llocs d’Espanya, i molta gent que va venir a l’inici i després han tornat cap al seu país».

Entre les moltes iniciatives de solidaritat, des de Manresa n’hi ha hagut una, vinculada a la figura de la religiosa sor Lucía Caram i la Fundació Santa Clara que ha dut a terme moltes iniciatives, molts viatges, alguns amb força membres que han treballat per donar acollida a les famílies que ho demanaven des del país d’origen. Algunes d’aquestes han estat per poder fer tractaments mèdics, però la majoria per pura solidaritat. Sor Lucía, com se la coneix col·loquialment, s’ha fet un fart de buscar suport, d’atendre peticions d’altres, de treballar al costat d’institucions o empreses que era molt més gran que ella. Ha anat ella personalment a buscar persones, en autocar i en avió, ha buscat pisos per Manresa i mitja comarca per poder-los acollir i n’ha tingut al mateix convent en acollida. I ella, incansable i energia desbordant, ha animat aquelles persones que arribaven a un país nou sense res i, sovint, amb algun familiar al front de guerra.

Comentava Svitlana Hladiy aquesta setmana que ara es manté l’acció solidària, però no amb l’empenta inicial. «Fem accions més concretes. Ens demanen uns medicaments i els hi enviem, o ens demanen roba d’abric i en busquem per portar-la, però no aquella allau inicial».

La solidaritat, però, no acaba la tristor personal pel conflicte i el dolor. «Allà hi coneixem gent. El millor amic del meu parit està a primera línia. És de tots els Nadal que recordo a Catalunya, el més trist». 

Un incendi forestal amenaça com mai urbanitzacions del Bages

L’estiu d’aquest any 2022 ha estat marcat per les altes temperatures i la manca de precipitacions que, de pas, han afavorit la presència d’incendis arreu de Catalunya. En aquest sentit, el Bages va ser víctima del segon incendi més gran de tot Catalunya i el més gran de la regió central. A més, l’incendi no només va destacar per les hectàrees que va cremar, sinó pels efectes que va tenir en les poblacions del Pont de Vilomara i de Sant Fruitós de Bages.

El foc va començar el diumenge 17 de juliol i va cremar fins el dimecres següent. Pel camí, 1.750 hectàrees calcinades, 200 persones evacuades de les seves cases i una cinquantena de cases del Pont de Vilomara i de Sant Fruitós de Bages van quedar malmeses per un incendi que ha deixat un record inesborrable entre els veïns de les urbanitzacions de River Park i de les Brucardes.

Incendi al Pont de Vilomara

Imatges de l'incendi del Pont de Vilomara Àlex Guerrero/Alba Pararols

En total l’incendi va cremar 1.743,11 hectàrees, 1.216,61 del Pont de Vilomara i Rocafort; 214,92 de Sant Fruitós; 68,62 de Sant Vicenç de Castellet; i 242,96 de Talamanca, afectant bona part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Pel que fa als habitatges afectats l’últim balanç que es va realitzar indicava que a la urbanització de River Park n’hi va haver 47, 28 parcialment cremades i 19 totalment. En el cas de les Brucardes 4 edificis van patir danys estructurals.

Els Agents Rurals i els Mossos d’Esquadra van fer una investigació per conèixer l’origen de l’incendi i van determinar que hauria estat provocat. En aquest sentit el cos de seguretat va assegurar que l’autor o els autors de l’incendi coneixien bé la zona on es va iniciar el foc, situat a 3,5 quilòmetres del nucli urbà del Pont de Vilomara. En aquest sentit, els Agents rurals van destacar que el lloc del foc era molt crític, amb molta càrrega de vegetació i molt exposat al vent de marinada. 

En el marc d‘un estiu amb temperatures molt elevades i durant molts dies seguits, una humitat relativa molt baixa i una sequera estructural que feia mesos que s’acumulava, l’incendi del Pont es va escampar ràpidament amb espurnes que saltaven distàncies d’entre 200 i 300 metres. Aquest fet van permetre que el foc avancés, de mitjana, un quilòmetre i mig per hora, amb puntes de fins a tres. Aquest fet va complicar més l’extinció de l’incendi, tot i que es va poder controlar durant el segon dia.

Mentre cremava l’incendi del Pont de Vilomara, el segon dia des del seu inici, se’n va originar un altre a poca distància del primer, conentre el Pont de Vilomara i el polígon de Bufalvent de Manresa. Aquest incendi va començar passades les tres de la tarda i cap a les 6 ja es va donar per estabilitzat després d’haver cremat unes 46 hectàrees. Tot i que en algun moment es va arribar a patir que el foc arribés a les empreses del polígon i fins i tot se’n van desallotjar una quinzena, finalment no ho va fer. Si, però, que hi va haver afectacions a la masia Les Arnaules, a la carretera del Pont. De resultes d’aquest incendi Protecció Civil va demanar l’evacuació de la masia les Arnaules, a la carretera del Pont, que va quedar parcialment cremada. En aquest cas l’origen de l’incendi va ser un ocell que s’havia electrocutat amb un dels cables d’alta tensió que hi ha a la zona. 

La gestió, al focus

Tant les Brucardes com River Park són dues urbanitzacions envoltades per massa forestal. En aquest sentit alguns veïns van alertar que no estava prou cuidada i que el risc d’incendi existia des de feia temps. En el cas de les Brucardes l’alcaldessa Àdria Mazcuñán va apuntar que sí que hi havia tallafocs però que la virulència de l’incendi «s’ho va menjar tot». Per altra banda, el batlle del Pont, Enric Campàs, va apuntar que els ajuntaments petits com el seu no tenen prou recursos per fer les neteges forestals amb la celeritat que cal i va demanar a totes les administracions que donessin suport per dur a terme aquestes tasques. 

En aquest sentit els batlles de la comarca es van posar d’acord per reclamar facilitats per posar al dia les urbanitzacions que, com les dues afectades per l’incendi, encara tenen mancances urbanístiques des que es van construir que en poden comprometre la seguretat, com va ser el cas. El Consell Comarcal va assegurar que, de les 27 urbanitzacions que hi ha a la comarca, n’hi ha 14, en 10 municipis, que estan en situació de dèficit urbanístic. 

Per altra banda, l’incendi va tornar a posar al focus la necessitat de destinar més recursos a la gestió forestal tenint en compte que amb el pas dels anys la massa de bosc a Catalunya és cada cop més gran i que, per tant, cada cop també hi ha més combustible.

Renéixer del foc

Les flames van causar tristesa entre els veïns d’aquestes urbanitzacions que més van patir per l’afectació de les seves cases. L’espai polivalent del Pont de Vilomara i l’espai Nexe de Sant Fruitós van fer la funció de punt de trobada i d’allotjament dels veïns que havien hagut d’abandonar les seves cases durant l’incendi. En els dies posteriors, però, hi va haver diverses mostres de suport a aquests veïns afectats com va ser el cas de Sebastián Pérez, un veí de River Park que va rebre l’ajuda de diverses persones per netejar la seva casa cremada. El mateix es va fer amb molts altres habitatges que havien cremat dies enrere.

Les flames també van afectar patrimoni històric de la zona com, per exemple, les tines del Vall del Flequer. De fet el de les tines és un exemple de renéixer de les flames. El foc va convertir el verd que predominava el seu entorn en el gris de les cendres, tot i que les tines de pedra seca van resistir els efectes de l’incendi. Després del foc, però, el director del Parc Natural de Sant Llorenç va apuntar que es plantejava plantar vinyes a l’àrea cremada tant per recuperar aquest tradicional conreu de la comarca del Bages com per afavorir la presència de nous tallafocs naturals que ajudarien a prevenir l’extensió de futurs incendis a la zona. 

Per altra banda la zona afectada per l’incendi va ser declarada zona catastròfica i aquest mes es va anunciar que el govern espanyol destinaria un ajut de 80.000 euros als municipis afectats per l’incendi del Bages destinat a reparar infraestructures municipals i la xarxa viària. 

El foc també va calcinar aquest estiu unes 400 hectàrees al Solsonès

Abans de l’incendi del Bages, la regió central ja havia patit un altre foc important. Part del Solsonès va cremar durant dos dies després d’una tempesta de llamps que va provocar un episodi d’incendis simultanis als termes municipals de Castellar de la Ribera i Lladurs. Així, entre el 15 i el 16 de juny a aquests dos municipis hi va haver sis incendis diferents, dos dels quals van arribar a cremar unes 400 hectàrees. A més, aquests incendis es van originar en el mateix moment que el d’Artesa de Segre, que ha estat l’incendi que ha cremat més hectàrees aquest any 2022. Això va complicar la tasca dels Bombers.

Els primers focs que van tenir lloc al Solsonès es van originar a Castellar de la Ribera el dia 15 a la tarda. Un d’aquests focs es va originar al voltant de les 7 de la tarda a la zona de Santa Magdalena de les Tàpies i va travessar la carretera C-26. El fum era visible des de diversos punts de la comarca, entre ells Solsona. Segons van detallar els Agents Rurals, un dels incendis s’estenia per la part sud, i havia afectat unes 40 hectàrees durant les primeres hores. L’altre, a la part nord, n’havia cremat unes 13,94. Però el dia crític va ser l’endemà. La revifada d’un incendi a Lladurs va «desestabilitzar» l’estratègia que tenien els Bombers per atacar el foc de Castellar de la Ribera. .

El de Lladurs, però, va anar agafant embranzida durant el dia, per les condicions meteorològiques marcades per les altes temperatures i una baixa humitat, fins al punt que al vespre ja s’havia convertit en la principal preocupació dels bombers. Tot i que el foc de Lladurs havia cremat fins llavors unes 100 hectàrees, l’incendi tenia un potencial per cremar unes 50.000 hectàrees i per aquesta raó va arribar a ser el que més preocupava de Catalunya.

Finalment l’incendi de Castellar de la Ribera va cremar més de 345 hectàrees i el de Lladurs unes 50. Els focs es creu que es van produir per una tempesta seca de llamps. L’incendi va tenir poques afectacions materials i no hi va haver cap habitatge afectat a causa de les flames.

Només dos dies després els Mossos d’Esquadra van detenir un home que havia provocat cinc incendis més al terme municipal de Navès. Per sort, tots cinc es van poder controlar sense problemes. 

Pendents del cel per l’adversitat climàtica

Una imatge de l’embassament de la Llosa del Cavall el passat mes de setembre, a un terç de la seva capacitat

Una imatge de l’embassament de la Llosa del Cavall el passat mes de setembre, a un terç de la seva capacitat

Pluja escassa i una calor inusual per la seva intensitat i sobretot per la seva persistència. Són els trets característics d’una meteorologia insòlita en un any en què els efectes del canvi climàtic s’han fet prou evidents fins al punt de deixar més d’un rècord a les comarques centrals, i no tant per temperatures extremes, sinó per la seva continuïtat en el temps. Tant és així que acomiadem en ple hivern meteorològic però amb unes màximes més pròpies de mitjan de tardor, i amb una escassetat d’aigua que s’arrossega de fa mesos, i que culmina aquest desembre amb unes reserves inferiors a un terç de la capacitat total als embassaments de la Baells i la Llosa del Cavall, quan ara fa un any estaven a més de la meitat.

La sequera no ha donat treva, i tot i que a hores d’ara no és tan severa com la del 2015, a mig estiu ja va obligar a decretar l’alerta a mig centenar de municipis de les comarques centrals dels sistemes Llobregat mitjà, Anoia-Gaià, i a la capçalera del Ter, a banda de l’escassetat que ja patia l’aqüífer de Capellades, i també ha portat diversos ajuntaments a buscar alternatives a la manca de reserves amb la recerca de nous pous per abastir-se d’aigua. 

I és que l’any ja va començar sec, amb un hivern especialment àrid que, a Manresa, per exemple, va deixar menys de 5 litres de pluja entre gener i febrer, quan normalment n’hi cauen prop de 60. El març va ser més generós, però a l’abril arrencaria un període d’escassetat de pluja que s’allargaria fins a l’agost, i tot plegat acompanyat d’unes temperatures excepcionalment altes en diverses onades de calor i de períodes continuats. El maig ja hi va haver la primera senyal, amb rècords de màximes per l’època en diversos municipis assolits la setmana del 18 al 22, com els 38 graus de Sant Salvador de Guardiola, els 37,8 d’Organyà, o els 37,4 de Manresa. Una calor i una sequera que feia témer per les males collites, i amb uns primers efectes als embassaments, que se situaven a poc més de la meitat de la seva capacitat, i el de la Llosa, fins i tot per sota.

A mitjan de juny arribava una segona onada de calor que es tornaria a allargar tota una setmana i amb un pic de temperatures de més de 40 graus en poblacions com Cardona, Oliana, Solsona, Olesa, Sant Salvador de Guardiola o Súria. L’estiu s’havia avançat, i mantindria una calor extrema i persistent durant tot el juliol. Mentrestant, continuava sense ploure (menys de 70 litres entre juny i juliol a Manresa, menys de 60 a Moià, La Seu o Puigcerdà, i menys de 50 a Moià). Arribaven els primers decrets d’alerta per sequera, es tancaven els accessos a parcs naturals com Montserrat i Sant Llorenç del Munt, i es declaraven diversos incendis, especialment al Bages, que han estat els pitjors dels últims anys (més informació a les pàgines 6 i 7).

L’agost si que va ser un mes de pluja, fins i tot amb alguns danys per la seva intensitat en poques hores. De fet, ha estat el mes més plujós de l’any a totes les capitals de les comarques centrals tret de Moià, en què ho va ser el mes de març. A Berga, per exemple, a l’agost van caure 152,6 litres, a la Seu 141,5, i a Solsona 134,7. Manresa en va registrar 70,7, i juntament amb març, juliol, i desembre, han estat els únics mesos de l’any amb una pluviometria superior a la mitjana.

Tanmateix, la pluja de l’agost amb prou feines va aturar la tendència decreixent de les reserves als pantans, que es va tornar a accelerar amb un nou episodi sec i de calor insòlita al setembre, i especialment a l’octubre, que Manresa, per exemple, va tancar amb la mitjana més alta dels darrers 50 anys. Les precipitacions a l’octubre també van ser escasses, i això va perllongar la situació de d’alerta hidrològica amb algunes restriccions, especialment en poblacions de l’Anoia i el Moianès, si bé per ara no afecten l’aigua de boca.  

En la seva recta final, el 2022 s’ha mantingut en una línia similar, i tot i que ha plogut més (sovint per sobre de la mitjana), els embassaments estan al seu mínim anual. I la calor no afluixa. a Manresa, per exemple, a la vigília de Nadal es van assolir 19,2 graus, més propis del mes d’octubre.

Un detingut per la violació d'una menor

Poc després de Setmana Santa es va produir una bona notícia pel que fa a un dels casos que més mal han fet a la societat anoienca durant els últims anys. El 21 d’abril els Mossos d’Esquadra van aconseguir identificar i detenir el presumpte autor de la brutal violació a una menor de 16 anys que va tenir lloc la nit de la castanyada del 2021. 

El presumpte agressor és un home de 21 anys que tenia antecedents per delicte sexual i que actualment està tancat a la presó a l’espera que se celebri el judici que haurà de determina si és culpable o no i quina seria la seva condemna en cas que fos declarat culpable. 

L’agressió es va produir al polígon industrial de les Comes i el detingut va poder ser identificat gràcies a un exhaustiu anàlisi de les càmeres presents a la zona així com d’un vídeo enregistrat unes hores abans de l’agressió on apareix el detingut amb la mateixa roba que apareix als enregistraments de les càmeres de vigilància. 

Així, en les càmeres que hi ha a les empreses situades entre el punt on hi ha la discoteca Èpic, on va anar la menor aquella nit acompanyada d’unes amigues, i el punt on van trobar-la hores després, en estat inconscient, es veu com l’home la persegueix, cada cop més a prop. En un moment determinat, víctima i agressor es deixen de veure i és al cap d’uns 20 minuts quan ell és captat de nou per diverses càmeres en direcció cap al centre d’Igualada. 

En les gravacions posteriors a l’agressió, els investigadors van poder determinar que l’acusat es va emportar peces de roba de la víctima i que era ros, però no el van poder identificar. Per això van ser clau les imatges d’uns desperfectes que aquella mateixa nit es van produir en un cotxe que hi havia a la zona on apareix el detingut amb un grup d’amics i es demostra com anava amb la mateixa indumentària que en el moment de l’atac a la víctima. 

El procés judicial avança mentre el detingut està en presó preventiva. Durant la investigació, els Mossos d’Esquadra van trobar ADN de la víctima a l’habitació del detingut, que tenia antecedents similars. La seva mare va denunciar-lo desprès que la germana de set anys expliqués que abusava sexualment d’ella i comptava també amb una denuncia per maltractaments d’una exparella.

La santvicentina Adriana Delgado i la resta d’acusats són absolts

L’alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet i exsecretària quarta del Parlament, Adriana Delgado, va ser absolta aquest any de l’acusació per un delicte de desobediència greu, juntament amb els seus companys de la Mesa. 

Delgado i Torrent sortint del judici

Delgado i Torrent sortint del judici

El judici es va celebrar a l’octubre i Delgado s’enfrontava a 16 mesos d’inhabilitació i 24.000 euros de multa acusada de desobeir el Tribunal Constitucional (TC) i seguir tramitant propostes de resolució sobre l’autodeterminació i contra la monarquia la tardor del 2019. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va absoldre tots els acusats en considerar que les providències que havia fet el TC eren poc clares i que permetien més d’una interpretació. El tribunal també va considerar que es va permetre debatre sobre l’autodeterminació com a «mera proclama política, de futur, però sense intenció de materialitzar-la».

Cau un grup criminal gràcies a una denúncia feta a Puigcerdà

La denúncia d’una dona gran de Puigcerdà a qui havien estafat més de 800.000 euros va permetre destapar un grup criminal internacional especialitzat en ciberesestafes que era capaç de generar 400 euros per minut o, el que és el mateix, 50 milions per trimestre.

La xarxa d’estafadors tenia centraletes de trucades repartides per Albània, Bulgària, Geòrgia, Macedònia del Nord i Ucraïna. De fet a Ucraïna es va desmuntar la més gran, amb més de 800 treballadors. Aquestes persones trucaven a possibles víctimes fent-se passar per experts en criptomonedes i així els enganyaven per fer-los creure que invertien els diners i obtenien grans beneficis. Per fer-ho, l’organització creava webs on es donava informació falsa sobre la rendibilitat de les inversions de les víctimes per tal que continuessin fent falses inversions. En el moment que les víctimes demanaven recuperar els diners, ja era massa tard perquè tots els ingressos s’havien fet directament a la organització criminal.

Un dels caps de la xarxa criminal va ser detingut fa dues setmanes a l’aeroport del Prat de Barcelona. Era l’encarregat de gestionar totes les víctimes espanyoles mitjançant comissionistes que redirigien aquestes víctimes a la plataforma Everfx, creada pel grup criminal.

Un operatiu antidroga acaba amb 31 detinguts

La presència de plantacions de marihuana i l’augment del tràfic de drogues és un dels temes que més preocupen als Mossos d’Esquadra, però enguany s’ha realitzat una de les operacions contra el tràfic de drogues més importants que s’ha desenvolupat els últims anys a la Catalunya central que s’ha saldat amb un total de 31 detinguts i 29 escorcolls en immobles de diferents municipis del Bages, el Berguedà, el Solsonès i al Moianès. De fet, la investigació va començar al Berguedà arran d’una denúncia per violència domèstica.

Durant l’operatiu el cos policial va intervenir 22 plantacions interiors de marihuana, amb un comís aproximat de 5.000 plantes, 2.000 esqueixos i 25 kg de cabdells. Durant els 31 escorcolls també es van trobar un total de 32.245 euros en efectiu i 1 kg de cocaïna. A més, segons va poder saber Regió7, els municipis amb més arrestats van ser Manresa, amb 15, i Berga, amb 12. A Sant Joan de Vilatorrada, Santa Maria d’Oló, l’Espunyola i Solsona es va fer una detenció per població. En total, en van ser 31. A banda d’aquestes poblacions, també es van fer entrades a Horta d’Avinyó i Llobera. També es va fer un escorcoll en una barberia de Berga hi venien droga.

Els arrestats, que treballaven al Berguedà i al Bages principalment, eren persones vinculades familiarment entre sí, i es tractava d’un clan familiar d’origen estranger. 

El clan familiar era un dels majors grups delictius que estava ubicat i treballava a la regió de la Catalunya central. Com que la majoria dels cultius del clan es feien a pisos, tot i que algunes també en algunes masies, no eren plantacions molt grans. Tot i això les ramificacions que tenien per tota la regió i el seu pes en la producció i distribució de marihuana feien d’aquest grup criminal un grup destacat a la Catalunya central. A més, complementaven la marihuana amb la distribució al detall de cocaïna a tota la regió central.

Manresa 2022: un any amb 500 petjades ignasianes 

Els 500 anys de l’arribada i estada del fundador de la Companyia de Jesús a la capital del Bages durant onze mesos ha marcat el calendari d’aquest 2022 i l’ha omplert de propostes. Malgrat la varietat d’actes de Manresa 2022, queda el dubte de si seran capaços de deixar algun pòsit perdurable, de si algun serà recordat més enllà d’aquest any o si, pel contrari, s’oblidaran.

Concerts com el de l’Orfeó Donostiarra, Jordi Savall, Noa i Love of Lesbian. Celebracions populars com l’espectacle de dansa aèria a la plaça Major de Sacude en la inauguració del l’Any Ignasià i la Refesta del Camí Ignasià en un intent de rememorar la festa que es va celebrar el 1622 amb motiu de la canonització de sant Ignasi.

Actes amb un contingut més espiritual, com el cicle Diàlegs per a la transformació, un simposi internacional a la Cova per acostar els Exercicis espirituals al món actual i el Fòrum Internacional Interreligiós Cruïlla de Camins, que, després de tres dies de treball conjunt, va donar com a resultat el Pacte Manresa 2022, un document amb compromisos i accions de transformació social i mediambiental que ha d’arribar a tot el món de la mà de les diferents confessions reunides a Manresa.

Membres dels Tirallongues mirant la dansa aèria  en l’obertura de Manresa 2022, el 29 de gener

Membres dels Tirallongues mirant la dansa aèria en l’obertura de Manresa 2022, el 29 de gener

I activitats que també van cedir tota o una part del protagonisme a la celebració, com el pessebre monumental del Grup Pessebrístic de Manresa, dedicat al pelegrinatge de sant Ignasi i a la Manresa ignasiana (gener), la Innocentada, que es va centrar en l’Any Ignasià i en l’idil·li de la ciutat amb els rodatges (febrer); l’acció de l’escultor Bjørn Nørgaard, deixeble de Beuys, artista estretament lligat a sant Ignasi (març); la reconstrucció del vestit que el pelegrí va comprar a Igualada de camí a Montserrat (juny), una rèplica del qual va lliurar l’alcalde del municipi, Marc Castells, al Sant Pare a Roma (setembre); la inauguració, també a la capital anoienca, d’un alberg per a pelegrins que és, alhora, oficina de turisme, a l’edifici modernista de Cal Maco (setembre); l’arrencada de la restauració de la Casa de l’Ermità de Viladordis, a Manresa, inclosa en el conjunt de la sagrera del Santuari de la Salut, que sant Ignasi va visitar en la seva estada (juliol); el reconeixement a les dones que van tenir cura d’Ignasi a Manresa, amb el bateig del camí que va del final del carrer del Peix fins a la Font del Llop de Sant Pau passant pel Pou de Llum amb el nom de Camí de les Ínyigues (juliol); les visites a la Manresa desconeguda de la festa major dedicades a la capella del Rapte i a la Cova (agost). Fins i tot la Setmana de Jocs al Carrer va tenir en compte l’efemèride programant a la plaça de Sant Ignasi Malalt jocs de 500 anys enrere (setembre).

Acte institucional per commemorar l’arribada de sant Ignasi a Catalunya, el 14 de desembre

Acte institucional per commemorar l’arribada de sant Ignasi a Catalunya, el 14 de desembre

Institucionalment, l’inici i el final de l’Any Ignasià van tenir lloc a Manresa i a Barcelona els dies 29 de gener i 14 de novembre, respectivament, si bé el 3 de gener ja es va fer un primer acte a la Cova; un concert amb música renaixentista del quartet vocal barceloní Qvinta Essençia. El públic que va omplir els bancs ho va aprofitar per descobrir els mosaics realitzats a les capelles laterals pel mosaïcista i jesuïta eslovè Marko Rupnik, que no ha acabat l’any tan bé com el va començar, en fer-se públiques les acusacions que pesen sobre ell d’abusos sexuals a nou monges a la Comunitat Loiola, a Eslovènia, a principis dels 90.

Amb les màximes autoritats

El 29 de gener, al saló de sessions de l’Ajuntament i encara amb mascareta, es va fer l’acte d’obertura de Manresa 2022 amb les màximes autoritats del país: el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l’aleshores presidenta del Parlament, Laura Borràs. També, de la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín. En els parlaments es va incidir en el potencial en la projecció de la ciutat de l’efemèride. Tot seguit, la plaça Major es va omplir i va quedar bocabadada amb un espectacle amb llum, foc, colors, música i dansa aèria, després que, excepcionalment, es fes el ball de l’àliga. L’estada a Manresa dels dos presidents va portar cua. Es va dir que Borràs hi va proposar a Aragonès una desobediència conjunta a la JEC i al TSJC. El Govern va sortir a desmentir-ho.

El dia 3 d’abril, a la Seu, més de 700 persones van viatjar per la vida de sant Ignasi a través de la proposta musical de Jordi Savall amb La Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI. El 30 d’abril, el protagonisme va ser per a l’indie rock de Love of Lesbian al Palau Firal, amb més de 3.000 persones, en un gran concert i un concert gran com els que feia (massa) temps que no es veien ni escoltaven a Manresa. El 16 de juliol, la Seu es va tornar a omplir per escoltar Noa, que va repassar els seus grans èxits davant d’un auditori amb 750 persones. La va rellevar, també a la Seu, el 23 de juliol, l’Orfeó Donostiarra, amb 450 persones. També en el 9è cicle Sons del Camí, unes 1.500 persones van omplir el dia abans l’Anònima per escoltar El Pot Petit.

Manresa 2022 també ha acollit produccions culturals amb segell local, amb l’Orfeó Manresà i l’espectacle Ignasi, el viatge, el 29 de maig, que inclou una reeixida peça final de creació pròpia; l’espectacle musical Enecus, el 17 i 18 de setembre, amb un elenc d’artistes de Manresa i la comarca, i l’actuació conjunta per primera vegada de la soprano Núria Rial i la mezzosoprano Mireia Pintó.

L’acte institucional

El 14 de desembre va tenir lloc al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat l’acte institucional de commemoració dels 500 anys de l’arribada d’Ignasi de Loiola a Catalunya i, en concret, a Manresa, que hi va acaparar presència. Va incloure la lectura d’una carta del Sant Pare, que va llegir el cardenal arquebisbe de Barcelona Joan Josep Omella, molt amic seu.

La no visita del Papa, convidat a visitar la capital del Bages el 2022 en multitud d’ocasions, ha estat, sens dubte, la gran decepció del programa de Manresa 2022, que, segons va repassar l’alcalde Aloy a Palau, ha inclòs 173 actes, als quals han assistit o participat 35.000 persones. 

El projecte de Fàbrica Nova rep els 10 primers milions, que arriben de fora

L’ambiciós projecte per reconvertir la Fàbrica Nova en un nou campus de la Universitat Politècnica de Catalunya a Manresa i en un pol de coneixement, rebrà els primers 10 milions d’euros que venen de fora. És a dir, que no els ha posat l’Ajuntament. Són 10 milions dels Pressupostos Generals de l’Estat del 2023, que s’han aprovat definitivament a finals d’aquest mes. El consistori manresà ha destinat fins ara 12 milions per la compra de la nau industrial, les finques més pròximes i el projecte de redacció de la rehabilitació de l’equipament. 

El destí dels 10 milions serà, mol probablement, finançar la rehabilitació i consolidació de la històrica nau de Fàbrica Nova, patrimoni protegit. L’Ajuntament ha d’adjudicar el projecte de reforma de l’edifici per rehabilitar façanes i cobertes i deixar-lo a punt per, quan es donin les circumstàncies, i això vol dir més diners i tenir el pla estratègic apunt, començar a omplir el seu interior.

El projecte de rehabilitació hauria d’estar enllestit en sis mesos des del moment que s’adjudiqui. Si es fa aviat, cap a l’estiu. Llavors s’haurien de licitar les obres i es podria donar el cas que, amb els diners a la caixa, a finals de l’any vinent -difícil però no impossible- ja es poguessin veure les primeres obres a Fàbrica Nova. 

Feina entre bastidors

Seria dos anys després que s’anunciés la compra de la nau per part de l’Ajuntament i la voluntat de fer-hi el campus universitari i un pol de tecnologia i coneixement amb la complicitat de la UPC i d’agents econòmics i socials de la comarca.

Durant aquest any 2022, l’Ajuntament, la Politècnica i els organismes implicats en el projecte han treballat en el pla funcional que ha de detallar què hi ha d’anar a Fàbrica Nova i com. També el model de governança. És a dir, com es gestiona el dia a dia el complex tecnològic i universitari. És una feina de planificació entre bastidors. També s’ha anat a explicar el projecte a arreu en busca de finançament.

 D’entrada hi ha els 10 milions esmentats. Han sortit d’una esmena pactada entre ERC, el PSOE i Podem als Pressupostos Generals de l’Estat. L’anunci es va fer dos dies abans que el projecte dels pressupostos es votessin al Congrés de Diputats. Van tenir el suport necessari. Aquest desembre han obtingut el visiplau definitiu del Senat.

Esmena d’ERC, PSOE i Podem

La senadora sallentina d’Esquerra, Mirella Cortès, va ser una de les artífexs de l’acord entre ERC i el govern central. Segons va manifestar la mateixa Cortès, la injecció econòmica de fons estatals «permetrà donar un impuls molt important al projecte d’ubicar a l’antiga fàbrica un pol de concentració de tecnologia per atraure i retenir talent local i internacional, i fomentar la investigació i la transferència de tecnologia».

Tant o més important que això és que el projecte de Fàbrica Nova ha de permetre relligar tot de barris de la ciutat que hi conflueixen: Escodines, Sagrada Família i Vic-Remei, i generar una nova centralitat a Manresa.

Es calcula que el pressupost inicial del projecte és de 41 milions d’euros. Cal veure si la Generalitat hi aposta, també, en els seus pressupostos, i si Europa convoca una nova tongada d’ajuts que s’ajustin a la iniciativa.

Doble inauguració de l’avinguda Països Catalans, la nova ronda interna de Manresa 

Costa que els conductors canviïn els hàbits. Però la nova avinguda dels Països Catalans, que s’ha obert al trànsit aquest 2022, ho està aconseguint. Desvia cotxes que abans passaven per carrers hipertransitats com el Sant Cristòfol -tot i que continua suportant una circulació densa- i connectant d’una forma més directe l’altra gran avinguda de la ciutat, la de Bases de Manresa, amb els Trullols passant per la rotonda de Prat de la Riba, una de les principals entrades de la ciutat i de distribució del trànsit.

La nova avinguda uneix la carretera de Vic- a la Pujada Roja- amb el polígon dels Trullols creuant la carretera de Viladordis. Com una ronda de circumval·lació interna de Manresa, l’est i l’oest de la ciutat queden més a prop, sense haver de passar per carrers i carreteres interiors. Ha d’estalviar 51.000 hores anuals en durada de trajectes, el que equival a 440 tones menys d’emissions de CO2 que es calcula que utilitzaran, d’entrada, 5.600 vehicles cada dia.

L’avinguda es va inaugurar dos cops. La primera a mitjans del passat juliol. Va ser el tram que va de la rotonda Prat de la Riba fins a la carretera Viladordis, obra que va començar a finals del 2020 i que va pagar majoritàriament la Generalitat. Es tracta d’un tram de 800 metres on abans hi havia algun hort però majoritàriament descampats.

A l’estrena, que va consistir en la retirada de les tanques del mig de l’avinguda per deixar-hi passar cotxes, hi van assistir l’exconseller Josep Rull i l’exalcalde Valentí Junyent, que són els qui van negociar la infraestructura. També l’actual alcalde i el llavors secretari general de Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori, Ricard Font. 

Aloy va destacar durant la inauguració que l’obra ha suposat la inversió pública més important a Manresa els últims 15 anys. Van ser 6,8 milions. 1,8 milions més del pressupostat inicialment previst per l’augment de costos en el subministres de material i pels canvis que es van haver d’introduir per encaixar la residència de gent gran de la Font dels Capellans al projecte.

La segona inauguració, tan o més esperada que la primera va ser encara no 10 dies més tard. Aquest cop es va obrir al trànsit la del tram que va de la carretera de Viladordis fins al polígon dels Trullols. L’avinguda quedava, així, completa quatre mesos abans del previst. En aquest cas és l’Ajuntament qui va pagar l’obra d’un miliço d’euros.

Aquest desembre s’han fet aforaments per calcular el trànsit que hi passa. També el Sant Cristòfol i Pont de Vilomara per saber la incidència de l’avinguda. 

La cinquena peça del Lego d’UManresa

Imatge del dia del lliurament de claus del nou edifici FUB4

Imatge del dia del lliurament de claus del nou edifici FUB4

La FUB-UManresa va rebre el març passat les claus del seu cinquè edifici, una peça més d’un complex Lego que s’ha anat conformant a l’entorn de l’avinguda Universitària a mesura que creixia la seva oferta formativa.

El 2002 es va inaugurar el primer edifici. Va suposar la unificació en un sol centre de tots els estudis de la Fundació Universitària del Bages que fins aquell moment s’impartien repartits en diferents punts de la ciutat. 

Deu anys després es va posar en marxa la Clínica Universitària. A la mateixa clínica, el 2019 s’hi van invertir un milió d’euros per potenciar la metodologia docent de la simulació, un dels trets diferencials de la FUB-UManresa. 

El 2015 es van començar a impartir cicles formatius de grau superior a la FUB2, remodelació de les instal·lacions del Centre Tecnològic de Manresa (CTM), que es va traslladar al Parc Central l’octubre del 2013.

El 2019 es va inaugurar la rehabilitació d’un dels edificis de l’antic escorxador, la FUB3.

El darrer edifici, la FUB4, acull tot el relacionat amb els estudis d’Educació Infantil i els serveis que presta. Amb llar d’infants inclosa i espais molt més amplis pels laboratoris d’experimentació i ciència, els LAB. Ha costat prop de 4 milions d’euros que ha aportat la pròpia institució universitària. Situat entre la Clínica Universitària i la residència d’estudiants ha estat la nova peça del campus Manresa de la UVic-UCC, una demostració més del desplegament del projecte federatiu.

Inauguració oficial de l'edifici FUB 4

Inauguració oficial de l'edifici FUB 4

Cal recordar que la Fundació Universitària del Bages és una entitat sense ànim de lucre, que té en el seu patronat una part important de la Corporació Municipal. El president del patronat és l’alcalde de Manresa, i en la seva composició hi ha diferents regidors de l’Ajuntament, tant del govern com de l’oposició. La voluntat de creixement permanent de la FUB-UManresa s’ha vist plasmada en el fet que ha superat per primer cop els dos mil estudiants de grau.

Tot i que aquest curs hi ha hagut menys matrícules de nou accés que els darrers anys, en conjunt hi ha un 2 % més d’estudiants al campus Manresa de la UVic-UCC. Si s’hi sumen la resta d’alumnes dels estudis oficials que ofereix UManresa, com els cicles formatius de grau superior o els màsters universitaris, la xifra arriba a 2.217, un 4 % més que el curs passat.

Rosalía, la veïna amb més Grammys

No hi ha cap veí de Manresa amb més premis Grammy (Gramophone Award) que Rosalia, que amb el seu xicot, Rauw Alejandro, a principis d’any van culminar la compra del mas Morera, al camí vell de Rajadell.

Des de llavors han encarregar un projecte d’obres per adaptar-lo a les seves necessitats, l’han envoltat d’una quilomètrica tanca perimetral per allunyar els tafaners i han compartit un vídeo en el qual se’ls veu fent un pícnic a l’exterior de la casa modernista.

Quan se li va demanar pel seu lligam amb Manresa va afirmar que «m’encanta ser a Manresa. Els meus avis eren d’allà, hi tenien una casa i hi passava els estius. Forma part de qui soc i sempre que puc hi torno. És un lloc que em lliga».

Rosalia se sent lligada a Manresa perquè, com ha deixat ben palès en la seva obra, la família suposa una part fonamental de la seva personalitat.

La dialèctica entre fama i quotidianitat és una constant en la reflexió artística de la sesrovirenca.

Resulta important no oblidar que a «Motomami», premiadíssim i un dels millors discos de l’any segons les publicacions més importants del món, hi ha, ni més ni menys, que un conjunt de respostes de l’artista, amb casa a Manresa, a la seva àvia quan li diu que porta un camí complicat: «Penso què complicat és el món en què s’ha ficat la Rosalia». Conscient que l’amor només amb amor es paga, Rosalía recorda que no ha basat la seva carrera a tenir hits, sinó que els té perquè ella va bastir unes bases sòlides amb formació i dedicació les 24 hores del dia els set dies de la setmana.

En el disc anuncia no ha perdut ni perdrà les seves lleialtats, ni per la fama ni pels diners. Recorda que per arribar on és no ha hagut de fer res del que es penedeixi, ni ho ha de fer ara per mantenir el nivell en el qual es troba.

I en quin nivell es troba? Els experts reconeixen que Rosalía ha polvoritzat qualsevol sostre de vidre que se li pogués marcar.

L’artista que degusta gominoles al camí vell de Rajadell va ser situada per The New York Times al seu Top 3 a partir de les llistes confeccionades pels seus crítics: ocupa la segona plaça en dos d’aquests rànquings personals i la tercera en l’altre. Rivalitza amb Beyoncé, que corona una d’aquestes i es veu alçada com a principal competidora en la majoria dels resums del 2022.

Això amb un treball en el qual canta que sap perfectament que no per sempre podrà ser una estrella i brillar. En el qual assegura que és precisament la fugacitat la que li ha de permetre poder riure quan tingui 80 anys i miri enrere: «Flor de Sakura, ser una popstar nunca te dura», diu. 

Regió7 va ser el primer mitjà en informar que la parella estava tenint contactes amb la propietat per comprar-la. Això va passar l’1 de febrer. 

Obres supervisades

El mas Morera és una construcció amb ànima i un bé patrimonial amb el qual els seus famosos propietaris hauran d’anar amb molt de compte a l’hora de fer modificacions. La incorporació al catàleg de patrimoni es va justificar per la importància històrica, tradicional i pels valors paisatgístics. Per fer-hi una intervenció, l’arquitecte responsable haurà de fer la proposta basant-se en el que diu la fitxa de patrimoni i ha de ser validada per la Comissió de patrimoni local. 

El que estableix la fitxa de patrimoni és que es poden fer obres de manteniment i de conservació, consolidació o reforma d’acord amb el Pla General de Manresa i que no es permet la modificació de les façanes, cobertes, obertures, jardins, interior i entorn de protecció de la finca.

Té deu habitacions i consta de sales amb llar de foc, jacuzzi interior i piscina, té voltes de pedra i un celler que formen part del mas originari. La construcció està formada per dos cossos units en forma d’ela. Un d’ells, el més antic, de llenguatge neoclàssic, consta de planta baixa, pis i golfes. Un cos perpendicular a aquest, de manera que tanca l’ela, està destinat a celler. El cos nou, de llenguatge modernista, consta de planta baixa i pis.

Compte enrere per haver de fer servir una targeta per llançar la brossa

Anar al contenidor de la brossa amb la bossa plena de vidre, cartró i orgànica es troba en procés de passar a la història a Manresa. El 2022 han començat els canvis que no ho faran possible a partir de la tardor que ve.

Amb el canvi de sistema de gestió de deixalles que s’està implantant a la ciutat caldrà una targeta per obrir els contenidors de rebuig, orgànica i envasos. Els de cartró i vidre seran de lliure accés, però la limitació a l’hora de fer servir els altres tres i la necessitat d’identificar-se per obrir-los farà que el reciclatge ja no sigui una opció sinó una obligació.

Els canvis han començat enguany, primer amb el concurs d’adjudicació del nou contracte, que passa de 6 a 9 milions d’euros a l’any, i amb una mesura que no estava contemplada inicialment: que Fomento s’encarregui ja de la recollida selectiva que realitzava Ampans per encàrrec del el Consorci del Bages per a la Gestió de Residus. D’altra banda, el Consorci no s’ha pogut fer càrrec ara, com estava previst, del servei de la recollida de voluminosos, que continuarà realitzant durant 1 any Fomento.

Manresa serà pionera, entre les ciutats de la seva mida, a tancar també el contenidor d’envasos, un fet poc habitual a Catalunya. No es fa gairebé enlloc ni és tan necessari per incentivar el reciclatge ni pel retorn econòmic que suposa, però el que sí permetrà a l’Ajuntament és fer pagar més a qui menys recicli. 

El Centre Històric de la ciutat guanya una escola pública: la Joviat

L’Escola Joviat de Manresa passarà a ser d’escola concertada, com ara, a un centre públic depenent directament de la Generalitat el curs vinent. Es tracta dels estudis obligatoris: infantil, primària i ESO, que la Joviat concentra al seu edifici de la Muralla de Sant Francesc, que es convertirà en un institut-escola que tindrà un nom nou. El batxillerat i cicles formatius i ocupacionals que imparteix al carrer Folch i Torres continuaran com fins ara. L’anunci es va fer públic el novembre durant una visita que el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va fer a la mateixa escola acompanyant per l’alcalde, Marc Aloy, i el president de la Fundació Joviat, Jordi Vilaseca. Dos anys enrere la Joviat ja va sol·licitar passar a ser un centre públic. El centre té un miler d’alumnes i més d’un centena de mestres.

Santpedor es posiciona de nou en contra de recuperar la tradició de les vaquetes 

Les vaquetes de Santpedor, que l’any 2019 una consulta popular va decidir abolir, han tornat aquest any a l’ordre del dia. Una iniciativa popular va obligar al consistori a organitzar un nou procés participatiu per demanar a la ciutadania si volia recuperar o no l’activitat de la festa major. Per segona vegada, la resposta va ser «no» per un ajustat marge de vots. Davant d’això, el ple municipal va ratificar el resultat de la consulta i va aprovar demanar al Parlament que sigui retirat del llistat de pobles de festes amb bous. Això, tanca definitivament la porta a la celebració de les vaquetes, que s’hi han portat a terme durant prop de quatre dècades.

A diferència de la consulta que es va fer l’any 2019, que va impulsar l’actual equip de govern com a compromís de tots els grups municipals durant la campanya de les eleccions municipals, aquesta segona consulta sobre la recuperació o no de les vaquetes va venir motivada per una iniciativa popular. Els promotors van ser un col·lectiu ciutadà que, emparant-se en la Llei de consultes del setembre del 2014 que permet consultar de nou quan fa més de dos anys que es va preguntar sobre un tema, va portar a terme una recollida de signatures per demanar una nova consulta. Van recollir més d’un miler de firmes i, el mes de febrer passat, van entrar-les per registre, la qual cosa obligava a l’Ajuntament, sota les directrius de la llei esmentada, a activar tot el procediment.

La consulta per decidir si es recuperava o no l’activitat de les vaquetes a Santpedor es va celebrar el 18 de setembre i va tenir uns resultats no calcats, però molt semblants respecte el procés participatiu realitzat el 2019. Va tornar a guanyar el «no» a les vaquetes i va tornar a fer-ho per tot just una quarantena de paperetes de diferència: en aquesta ocasió van ser 41, fa tres anys van ser 46. Tant similar va ser el resultat, que el percentatge de vots del «no» a les vaquetes en relació amb el total de vots emesos va ser clavat en les dues consultes: el 49,8%.

La decisió dels santpedorencs de no recuperar la festa, que ja es va abolir l’any 2019 arran d’una primera votació, es va oficialitzar en un ple municipal on es va acordar ratificar el resultat de la consulta per tal que sigui vinculant, al mateix temps que s’acordava traslladar-ho al Parlament per tal d’inscriure Santpedor com un poble lliure de festes amb bous. D’aquesta manera, es posava punt final al debat sobre la continuïtat o no de la festa.

Montserrat Barniol és la nova delegada de la Catalunya Central

El trencament del pacte de govern a la Generalitat entre ERC i Junts va comportar la destitució dels càrrecs d’aquesta segona formació, que ara és a l’oposició. És el cas de la delegada del Govern a la Catalunya Central, un càrrec que des del novembre passat, recau en l’alcaldessa d’Alpens, Montserrat Barniol (ERC). La republicana va rellevar a Rosa Vestit, de Junts.

La creació de la comarca del Lluçanès és una de les prioritats de la nova delegada del Govern a la Catalunya Central. Creu que «ara és el moment de donar l’impuls necessari a la creació de la comarca per justícia democràtica i respecte als resultats» de la consulta que es va celebrar ja fa set anys en els municipis que en podrien formar part. A part d’insistir perquè la Generalitat reconegui el Lluçanès, el seu objectiu principal és resoldre el futur de la mobilitat al territori.

Nascuda a Borredà, Barniol és llicenciada en Geografia per la Universitat de Girona, ha cursat també un postgrau de Govern Local a la Universitat de Barcelona i ha impartit classes de turisme a la Universitat de Girona, on també ha coordinat un Màster Internacional de Sistemes d’Informació Geogràfica.

La delegada territorial ha estat vinculada a diverses entitats, exercint com a presidenta de l’Associació Xarxa de Custòdia del Territori de Catalunya (XCT) de 2012 a 2015 i ha estat membre del consell de direcció de l’Associació de Micropobles de Catalunya (AMC) en el període 2010-2012. En l’àmbit professional, ha estat directora general d’Ecosistemes forestals i gestió del medi, dins del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (2016-2019) i coordinadora d’àrees per al Desenvolupament local del Consorci per a la promoció dels municipis del Lluçanès (2004-2010).  

Relleu a les alcaldies de Talamanca i Navarcles

Aquest ha estat un any de canvis a la política municipal bagenca, amb relleu a les alcaldies dels municipis de Navarcles i Talamanca. El mes de juny passat, Alba Pérez (Ara Navarcles-AM), va agafar el relleu a Josep Maria Feliu, que havia deixat el càrrec a final de maig per motius de salut. D’altra banda, Rosa Verneda (Junts per Talamanca) va substituir el juliol a l’històric alcalde de Talamanca Josep Tarín, que després de 19 anys en el càrrec hi va renunciar per donar pas a la nova alcaldessa, tot i que continua com a regidor fins a final de legislatura. D’aquesta manera, el Bages ha assolit aquest mandat un rècord d’alcaldessa amb un total de nou.

Urbanisme dona espai a l’últim runam

El dipòsit salí del Fusteret guanyarà pes com a skyline de Súria. L’últim runam que queda actiu del Bages creixerà encara més, i més enllà del que tenia autoritzat fins ara, gràcies a una modificació del Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages que s’ha estat treballant i mastegant al llarg d’aquest 2022, i que ha rebut la rúbrica definitiva a les acaballes de l’any. Una modificació que pot tenir una doble visibilitat futura en el paisatge, si prosperen els projectes, ja que són dues les portes que ha obert Urbanisme. D’una banda, aquest increment d’espai d’abocament, que ja haurà de ser efectiu al llarg del 2023 perquè els càlculs diuen que el disponible s’esgotarà en els propers mesos. De l’altra, la possibilitat, ara factible, que els runams, i molt concretament el del Cogulló de Sallent, es pugui convertir en terreny per a la implantació d’instal·lacions per a la generació d’energies sostenibles. Traduït: un gran camp de plaques solars.

Anem a pams. Aquest canvi en el PDU (un pla aprovat feia quatre anys) ha tret l’escull perquè el runam de Súria pugui anar més enllà de la capacitat que tenia autoritzada fins ara tant en alçada com en superfície. Es tracta de la solució que el Govern ha acabat donant a ICL per resoldre la manca temporal d’un espai on seguir abocant, ja que el disponible en aquest dipòsit es preveu que s’esgoti el primer semestre de l’any que ve, motivat en part pel retard del nou col·lector de salmorres. La modificació donaria de coll fins al 2026. El que es fa possible és el «recreixement» del Fusteret, és a dir, un augment del límit que tenia fins ara en alçada, i «l’extensió en continuïtat», el que vol dir una ampliació de la superfície actual, cap a la zona de Cererols (cap al sud).

Els dos espais es plantegen com a alternatives, però alhora es poden acabar utilitzant tots dos, segons les necessitats que acabi tenint l’empresa i la viabilitat tècnica de cadascuna d’elles. Es calcula que fa falta capacitat per dipositar uns aproximadament 10 milions de tones de sal, que és el que s’estima que es generarà des de l’esgotament de l’espai actual fins a final del 2025, mitjan del 2026, quan hauria d’entrar en servei el nou col·lector, segons l’últim calendari.

Amb la modificació que Urbanisme ha aprovat aquest, el runam del Fusteret de Súria podria arribar a créixer fins a una cota de 515 metres sobre el nivell del mar. Pel que fa a l’opció de créixer en amplitud per la banda de Cerarols, permetrà fer-ho fins a una superfície màxima afegida de 16,8 hectàrees. L’actual runam ocupa 46,45 hectàrees.

Quant a l’altra modificació del Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages, el que ha fet és obrir la porta a que aquests dipòsits puguin destinar-se a partir d’ara a una funció que abans del canvi no tenien permesa, la de convertir-se en territori per a la implantació d’energies renovables. Essencialment, s’entén, camps fotovoltaics. Té el seu origen en la proposta d’instal·lació d’un camp fotovoltaic al runam salí del Cogulló. El pas endavant que ha fet Urbanisme fa compatibles amb la implantació d’instal·lacions per a la producció d’energies renovables els usos de sòls que qualifica de «no urbanitzables degradats o ja transformats per aquesta activitat» minera, és a dir, els runams. La Generalitat considera que, en un context d’emergència climàtica i de transició energètica, s’ajusta la possibilitat d’implantar un parc solar en sòls ja transformats pels usos miners, abans de posar en joc altres peces de sòl destinades a usos rústics.

En definitiva, aquest canvi en el document del Pla Director de la Mineria el que fa és compatible la proposta que promou l’empresa minera de crear un gran parc fotovoltaic al vessant sud del runam del Cogulló de Sallent, una instal·lació amb una superfície global d’unes 12 hectàrees i una capacitat de producció contínua de 30 megawatts.

Deute aparcat i pàrquing desenterrat a Moià

Jornada de portes obertes al pàrquing, aquest desembre

Jornada de portes obertes al pàrquing, aquest desembre

«La decisió de fer el pàrquing és un dels símbols del deute que va arrossegar l’Ajuntament de Moià, ja que és un equipament desmesurat per la capacitat que té el poble. Però era un projecte ja iniciat i l’havíem d’acabar». Així s’expressava l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, el 17 de desembre passat, mentre els seus convilatans descobrien les entranyes de l’aparcament soterrat que durant més d’una dècada ha romàs ‘amagat’ a la vista de tothom sota la plaça del CAP. Des de fa encara no deu dies, ja és un espai utilitzable i es pot ben dir, fent un joc de paraules, que el pàrquing soterrat, ha sortit del forat. I és que la rellevància d’aquesta instal·lació no recau tant en la seva funció (que a partir d’ara serà important) com en la història que arrossegava. S’havia convertit en tota una metàfora d’una època: la del dispendi descontrolat a càrrec de les arques públiques.

Al maig del 2019, pocs abans de les eleccions municipals que van donar lloc a l’actual mandat, es feia públic que l’Ajuntament de Moià passava a ser el nou propietari de l’aparcament subterrani a mig fer de sota la plaça del CAP i també de l’edifici d’habitatges de l’antiga caserna. Eren els dos actius que faltava liquidar de la societat municipal MoiàFutur, en concurs de creditors, i pels quals el consistori va presentar una oferta de compra l’abril d’aquell any.

L’administrador concursal va comunicar que aquesta era l’única oferta presentada, i per tant l’Ajuntament es va quedar els dos equipaments, i va posar fi així a gairebé una dècada de deutes acumulats per una societat en fallida que havia estat impossible de reflotar. 

En el cas de l’aparcament, l’oferta presentada va ser de 195.000 euros sobre una taxació d’1.576.070 euros, mentre que la dels pisos de la caserna pujava a 100.125 euros sobre una taxació de 374.094 euros. 

Amb aquesta compra, l’Ajuntament recuperava dos actius que considerava importants per al municipi (i per un cost de 295.125 euros), i aconseguia evitar fer front als préstecs amb Caixa Catalunya, a banda dels interessos de demora i possibles responsabilitats que suposava el manteniment d’aquesta societat endeutada.

Els problemes de MoiàFutur arrencaven dels darrers anys de l’era de l’alcalde Josep Montràs, que va governar al poble entre el 1983 i el 2011. 

Va ser a través d’aquesta empresa municipal que es va construir el CAP amb un pàrquing subterrani de tres plantes i es volia promoure la conversió de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil en habitatges. En tots dos casos els contractes inicials es van modificar poc temps després d’haver-ne fet l’adjudicació, per ampliar-ne el contingut (el pàrquing amb dues plantes més, i la caserna també amb un aparcament subterrani), la qual cosa n’augmentava el pressupost.

Tot plegat va elevar el deute de MoiàFutur fins a 5.800.000 euros el 2011 per unes obres que van quedar a mig fer. Atesa la impossibilitat de fer front a aquest deute, la societat va presentar un concurs de creditors. Va ser a final del 2018 quan el jutge va manar a l’administrador concursal la liquidació d’aquests actius, i va donar un termini de tres mesos per trobar compradors. 

L’Ajuntament de Moià, que es negava a perdre’ls, va presentar la seva oferta i va poder adquirir els béns. La situació de crisi econòmica i el fet de comptar amb uns equipaments sense finalitzar o en estat ruïnós no van ajudar a trobar una sortida viable a la societat, però va ser la resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme, de 31 de gener de 2018, denegant la modificació puntual que havia de permetre el canvi d’ús de la primera planta soterrani per admetre l’ús comercial, la que va determinar la inviabilitat de la societat.

Aquesta resolució va avortar definitivament la possibilitat d’explotació comercial del soterrani de la plaça del CAP, solució que la societat havia proposat en el conveni de creditors per reactivar econòmicament la societat, i va obligar a l’Ajuntament a demanar la liquidació de la societat, davant la impossibilitat total de fer front als pròxims venciments del deute fixats en el conveni.

Davant d’aquests fets el jutge, a finals de 2018, va manar a l’administrador concursal la liquidació dels actius de la societat i li va donar un termini de tres mesos per trobar ofertes per la compra dels actius mitjançant oferta en sobre tancat, que va acabar amb la seva adquisició per part del consistori.

Quatre anys després, dues de les tres plantes del pàrquing estan obertes i son, per ara, una zona blava gratuïta, només amb limitació de temps.

La connexió del Moianès amb el Vallès i amb l’eix es perfila per al segle XXI

Per a les comunicacions del Moianès, el 2022 ha estat un any de projectes i tramitacions que, al 2023, s’han de traduir en obres i concrecions. A les acaballes d’aquest any que deixem enrere el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya ha fet efectiva l’adjudicació dels treballs de remodelació de la C-59 entre Moià i Sant Feliu de Codines, obra que segons va anunciar el conseller de Territori, Juli Fernández, es començarà a fer visible durant el primer trimestre del nou any i que estaran actives al llarg de tot el 2023. Es tracta d’una inversió de 6,4 milions d’euros que es concentrarà en un tram de 16,5 quilòmetres i tenen per objectiu millorar la seguretat d’una per on passen diàriament 5.300 vehicles i que registra una alta sinistralitat. 

Presentació del projecte de millora del tram de Moià a Sant Feliu, aquest desembre

Presentació del projecte de millora del tram de Moià a Sant Feliu, aquest desembre

En paral·lel, aquest 2022 també s’ha adjudicat la realització del projecte que ha de determinar quina intervenció caldrà fer en el futur en un altre tram d’aquesta carretera, el que va des de Moià fins a connectar amb l’eix Transversal, en terme de Santa Maria d’Oló.

Els treballs que ja estan adjudicats i que es materialitzaran aquest 2023 van des de la intersecció amb la carretera N-141c, a Moià, fins a la zona urbana de Sant Feliu de Codines i comprèn també els termes municipals de Castellterçol i Sant Quirze Safaja. A banda d’una millora del ferm, s’habilitaran cunetes trepitjables que han de permetre donar un nou ample a la carretera, ja que l’estretor és un dels principals dèficits d’aquesta via. En total, es formaran 6,6 quilòmetres de cunetes revestides de formigó. A més, per a reforçar la separació de sentits, en un tram de 2,2 quilòmetres entre Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja es pintarà una franja central vermella per fer-la més visible i, d’aquesta manera, contribuir a reduir el risc de patir xocs frontals.

A més, es vol incidir en reduir els perills pel pas de fauna. Així, es condicionaran obres de drenatge com a passos inferiors per evitar que en la mesura del possible ho facin per la calçada; es col·locaran tanques cinegètiques als marges de la carretera i es faran passos canadencs (formats per barres metàl·liques) als accessos per impedir el pas d’animals. El projecte també inclou millores en accessos a polígons. 

Veïns i comerç del barri vell de Berga s'atipen de les bosses de brossa al carrer

La brutícia als carrers del barri vell de Berga ha arribat aquest any «al límit». Els veïns s’han queixat en més d’una ocasió. I els botiguers també han estat molt contundents exigint al Consell Comarcal «una millor gestió del porta a porta al barri vell». Berga Comercial considera que els abocaments al carrer i el mal ús del servei per part d’alguns veïns es repeteix constantment «davant la inacció de l’administració». 

A l’estiu, els botiguers posaven un ultimàtum al Consell: millorar el porta a porta i complir el compromís de redactar un pla de xoc per acabar amb els abocaments al barri vell. Si no, amenaçaven en portar les escombraries davant de la seu de l’ens comarcal. No es va arribar a aquesta acció però fa un mes i mig el president de Berga Comercial, Xavi Orcajo, advertia, «que el marge de maniobra s’acaba». La unió de botiguers no veu millores en el servei ni el compliment de les promeses fetes en l’ultimàtum de l’estiu. D’aquella reunió en va sortir un pla de xoc per acabar amb els abocaments al barri vell i un seguiment quinzenal de la situació: «No ens han convocat a cap reunió i tot continua igual », assegurava fa unes setmanes, a les portes de la campanya comercial de Nadal. Aquest fet frenava als botiguers a dur a terme accions immediates, però sense descartar actes de protesta un cop acabada la campanya de Nadal si no es resol el problema: «Tenim una ciutat bruta, i amb un nucli històric comercial que s’ha convertit en un abocador», expressava Xavi Orcajo. 

D’una banda, exigien a l’Ajuntament de Berga que faci la pressió necessària al Consell Comarcal, i de l’altra, reclamen directament a l’ens comarcal «una millor gestió del servei».

Berga Comercial reitera, això sí, el posicionament a favor de reciclar: «No estem en contra del sistema sinó de la gestió». L’entitat reivindica que facin la seva feina les informadores, els sancionadors, que hi hagi la neteja necessària, que es contacti amb les comunitats que no entenen com funciona el sistema, i que els pisos ocupats també tinguin bujols, entre d’altres mesures.

Les Urgències de l'Hospital de Berga, inici d'un canvi

Visita a les obres

Visita a les obres

Les noves Urgències de l’Hospital de Berga mantenen l’estiu que ve com a data de l’estrena. Es traslladaran a la quarta planta de l’edifici nou, en una zona que actualment no s’utilitza, que tindrà accés directe des de la via pública. Ocuparan un espai de 678 metres quadrats i tindran un box de triatge, un box de reanimació, 3 consultes ràpides, 6 ubicacions per atendre pacients i 6 ubicacions per a observació. La zona està plantejada com un espai obert i semicircular amb infermeria al centre, des d’on es donarà cobertura i es tindrà visibilitat de tota l’activitat d’urgències.

La sala d’espera també estarà dividida en diferents zones: una per a pacients pediàtrics, una per a pacients respiratoris i una altra per a pacients sense patologia respiratòria. A les noves urgències també hi haurà despatxos per a l’Atenció Continuada d’Urgències Territorials (ACUT) i la base assistencial del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), que garantiran un accés ràpid i directe al vehicle i al mateix servei d’urgències.

Els treballs es duran a terme en dues fases. La primera correspon a la construcció de la base SEM i la reforma de vestidors, i la segona és la pròpia d’Urgències. La inversió d’aquestes obres, finançades pel Servei Català de la Salut, és d’uns 2,4 milions d’euros, però la quantitat puja 800.000 euros més per a mobiliari i equipaments. 

El conseller de Salut, Manel Balcells, va visitar el mes passat les obres i va destacar que «són importants per a l’hospital i per al conjunt de la comarca del Berguedà i estem il·lusionats perquè aviat es disposarà d’espais molt necessaris per a l’atenció de la ciutadania». Balcells ha afegit que es tracta «d’una bona inversió que s’ha fet des del departament de Salut». Les obres de l’Hospital depenen de la Generalitat però l’Ajuntament de Berga s’ha d’encarregar de la millora dels accessos del centre sanitari. En aquest sentit, el compromís de l’alcalde de Berga, Ivan Sànchez, és ferm: «Els accessos han d’estar a punt en el moment que finalitzin les obres».

L’Hospital de Berga és el centre de referència de les tres àrees bàsiques de la comarca del Berguedà i atén a una població al voltant de 40.000 persones.

Renovació d'alcaldables a Berga

Comença la cursa electoral per a les municipals del maig i els partits ja treballen en la confecció dels programes i l’elaboració de llistes. A Berga, en les últimes setmanes han anunciat els seus alcaldables tots els partits que actualment tenen representació a l’Ajuntament menys la CUP. 

ERC, que governa amb la CUP, va presentar el número 1 de la llista fa només uns dies. És Moisès Masanas, alcalde de Saldes, que pren el relleu a Ramon Camps.

Els quatre alcaldables

Els quatre alcaldables

Els partits a l’oposició a l’Ajuntament de Berga, Junts i PSC, també tenen decidit l’alcaldable. A Junts s’estrena Ramon Caballé; i el PSC opta pel mateix candidat que fa quatre anys, Abel Garcia. 

Els quatre partits que actualment tenen representació a l’Ajuntament de Berga lluitaran per guanyar presència al consistori. I no seran els únics. Berga Grup Independent és un nou grup d’electors que concorrerà a les eleccions municipals del 28 de maig, amb Judit Vinyes com a candidata a l’alcaldia.

Revitalitzar el barri vell de Berga o desencallar l’estació d’autobusos són projectes recurrents i en boca dels polítics locals. Amb propostes definides o amb idees sobre la taula, comparteixen la necessitat d’invertir a Berga i de millorar la ciutat.

La CUP de Berga no ha pronunciat el nom del candidat 

Es manté l’interrogant de si l’alcalde de Berga, Ivan Sànchez, serà o no el cap de llista de la CUP. Seria el primer cop que es presentaria com a alcaldable, ja que fa quatre anys la candidata i escollida alcadessa va ser Montserrat Venturós, que va deixar el càrrec fa un any i mig per motius personals i de salut.

La central hidroelèctrica de la Baells, una proposta energètica amb debat

L’avantprojecte que va presentar el 14 d’octubre l’empresa Capital Energy per construir una central hidroelèctrica reversible a la Baells ha generat oposició al territori. El projecte, en fa se d’estudi, contempla la creació d’una central hidroelèctrica a la llera dreta de la Baells, just davant del Serrat del Gall, i la construcció d’un pantà d’uns cinc hectòmetres cúbics de capacitat al Pla de Clarà, una zona de pastures de La Nou del Berguedà. Segons l’avantprojecte, el nou embassament agafaria aigua de la Baells -que es transvasaria a través d’una canonada- i s’emmagatzemaria a l’espera d’un pic en el preu de la llum per generar l’energia elèctrica i treure’n el màxim rendiment econòmic. Llavors, es deixaria anar l’aigua cap a les turbines de la nova central hidroelèctrica a través d’una altra canonada.

La llum produïda es faria passar per una nova línia d’alta tensió que se situaria damunt de la Baells fins a la subestació de Cercs, al costat de la central tèrmica. Si el projecte tira endavant, s’haurà de construir la nova central a la riba esquerra de la Baells, així com els pous de captació al mateix embassament i fer tot el sistema de doble canal fins al pla de Clarà.

Els ecologistes posen el crit al cel i denuncien l’impacte ambiental que suposaria. El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà s’oposa al projecte perquè el considera una «barbaritat», i ja va fer arribar al·legacions a la Direcció General de Política Energètica i Mines del Ministeri espanyol. Paral·lelament, el grup ecologista presenta mocions de rebuig a la central als plenaris. Per exemple, la moció de rebuig es va aprovar tant a l’Ajuntament de Berga com al Consell Comarcal del Berguedà, tot i l’abstenció de la coalició de govern (Junts, PSC i les agrupacions independents d’Avià i Bagà) que es va abstenir perquè hi troba a faltar informació i per deixar que els ajuntaments afectats es pronunciïn primer.

Consultoris sense metges, un problema per a l’alt Berguedà

Els dispensaris dels pobles de l’alt Berguedà es queden sense metge en períodes de vacances. A l’estiu, l’atenció mèdica es va centralitzar al CAP de Guardiola de Berguedà durant dos mesos, fet que va generar indignació entre els alcaldes, que recorden que tenen una població envellida i que les distàncies entre municipis són grans.

La situació s’ha repetit fa només unes setmanes. Des de finals de novembre fins a mitjans de desembre, Saldes, Gósol, Vallcebre i Sant Julià de Cerdanyola es van quedar sense el metge que comparteixen perquè feia vacances i no se’l va substituir. Aquest fet va tornar a encendre el malestar dels veïns, que en els últims anys han vist una pèrdua progressiva de serveis en matèria sanitària.

El CatSAlut responia que no hi ha intenció de retallar serveis, però admetia que no es poden garantir professionals per suplir baixes i vacances. Segons la directora de sector del CatSalut al Bages, Berguedà, Solsonès i Moianès, Teresa Sabater, «el problema de no cobertura és generalitzat i no només a l’alt Berguedà, però en zones rurals es fa més difícil trobar professionals que vulguin treballar-hi, i disposen de menys metges». Explicava que s’avança cap a un canvi de model que permeti «optimitzar i aprofitar més els recursos que tenim», i en concret donar més competència a les infermeres.

El Consell Comarcal va aprovar la setmana passada una moció per reclamar a Salut que no retalli a l’alt Berguedà i a la resta de la comarca. Tots els grups polítics exigeixen que es mantingui l’atenció primària.

Una Patum d’aniversaris després de dos anys sense festa 

Imatge de la Patum d'enguany

Imatge de la Patum d'enguany

Berga ha viscut aquest 2022 la Patum de la represa amb la celebració del 400è aniversari de les comparses del Tabal, els Turcs i Cavallets, els Àngels, els Vestidors de Maces i Plens i la Guita Grossa. L’efemèride s’havia de celebrar l’any passat però va quedar interrompuda per la covid. Enguany es van fer actes i salts especials en una Patum molt lluïda i concorreguda.

I una Patum no exempta de polèmica. D’una banda, mesos abans les maces feien públic el conflicte latent que existeix amb els plens per esdevenir una comparsa. I d’altra banda, la residència que hi ha a tocar de la plaça Cim d’Estela va portar als tribunals els concerts de Patum amb la idea que el jutge obligués a l’organització a limitar els decibels. L’Ajuntament va intentar recórrer la decisió del jutge i la resposta va ser encara pitjor: va decretar la suspensió dels concerts. Dissabte de Patum no hi va haver actuacions. Es van ajornar i es van fer al pavelló vell a finals de novembre, coincidint amb el dissetè aniversari de la proclamació de la festa com a Patrimoni Oral i Immaterial per la Unesco.

Puigcerdà aglutina els contraris a una candidatura olímpica que s’encalla

El quinze de maig Puigcerdà i la Cerdanya van esdevenir subjecte de la plana informativa nacional. Aquesta vegada no per les notícies habituals de turisme i esquí sinó per l’organització d’una gran manifestació en contra de la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern 2030.

Les veus locals contràries al projecte i les que també ho són de la resta del país es van coordinar per viure pels carrers de Puigcerdà una manifestació que va posar sobre la taula les raons del «No», com ara la precarietat laboral de l’actual model turístic, la dificultat d’accés a l’habitatge pels veïns del Pirineu o una economia estacionària centrada exclusivament en els serveis que, alhora, trinxa el territori d’urbanitzacions buides. Segons els organitzadors hi van participar unes 5.000 persones i segons els Mossos, unes 2.500. L’acció la va organitzar la plataforma Stop Jocs Olímpics, entitat que va comptar amb el suport d’organitzacions sindicals i polítiques com ara Unió de Pagesos, ANC, la CUP o els Comuns així com càrrecs electes d’ERC i Junts a títol personal. Aquella manifestació va suposar una nova estocada, aquesta des de l’anomenat «territori» a un projecte de candidatura que també va quedar encallada en la taula de negociació entre els governs de la Generalitat i de l’Aragó. Si bé el mes de març el Comitè Olímpic Espanyol va fer oficial la candidatura en base a una entesa, una sobtada reculada de l’Aragó respecte un acord tècnic inicial va donar pas a una etapa de més demandes per part dels aragonesos. Finalment el mes de juny el Comitè Olímpic Espanyol va considerar que l’acord era impossible i va tornar a posar el projecte al calaix de la història. 

La mobilització en contra de la candidatura pels Jocs Olímpics d’hivern, però, no s’ha aturat des de llavors. La plataforma ha continuat organitzant accions i ha denunciat que el Govern destinés més de 300.000 euros en la campanya a favor de la candidatura. El moviment del Pirineu contrari als jocs vincula el projecte a l’economia del turisme residencial. 

L’alcalde de Bellver plega per una casa del seu fill

El dijous 21 d’abril el llavors alcalde de Bellver, Xavier Porta, va anunciar que ell i el seu fill i regidor, Joan, dimitien dels seus càrrecs arran de la polèmica local per la construcció d’un suposat cobert agrícola en una zona no urbanitzable. Una al·legació de la plataforma ecologista SOS Pirineus amb una posterior denúncia al Síndic de Greuges sobre una construcció que aprofitava una antiga barraca d’eines va desencadenar una tempesta política a Bellver que va acabar amb el relleu a l’alcaldia, càrrec que des d’aleshores ostenta Laia Serra, de l’equip de Porta. La plataforma ecologista va denunciar un intent de l’Ajuntament de resoldre la qüestió introduint les restes de la barraca en el catàleg local de masies. El Síndic va emetre finalment un informe negatiu sobre la llicència de les obres. 

El nou prelat de Solsona vol recuperar la normalitat després de la convulsa marxa de Novell i construir «una església acollidora»

El nou prelat de Solsona vol recuperar la normalitat després de la convulsa marxa de Novell i construir «una església acollidora»

Francesc Conesa agafa el relleu com a bisbe de Solsona

Un dels esdeveniments que quedaran marcats en la memòria dels solsonins referent aquest any 2022 és la presa de possessió del nou bisbe Francesc Conesa, en substitució de Xavier Novell, després de la seva inesperada renúncia l’agost del 2021 per començar una nova vida en parella. Conesa va assumir el càrrec el passat mes de març, després de cinc anys com a bisbe de Menorca, amb la voluntat d’aconseguir una Església acollidora que defineix com «una església de portes obertes».

Des de la seva presa de possessió com a nou bisbe de Solsona, en una cerimònia solemne que va reunir arquebisbes, bisbes, abats i preveres de tota la diòcesi i d’altres bisbats, Conesa va començar una nova etapa amb reptes importants al davant com rejovenir l’edat mitjana del clergat de la diòcesi, fer una Església més oberta i acollidora seguint les indicacions del Papa, aconseguir una unió més forta en el si del bisbat després de diferències sorgides internament durant els darrers anys i, sobretot, sanar les ferides causades per la renúncia de l’anterior bisbe i la manera en com s’ha produït.

Conesa explicava en una entrevista publicada a aquest diari (vegeu edició del 6 de gener del 2022) que el seu primer propòsit era «conèixer la realitat d’una diòcesi que per a mi encara és molt desconeguda i, per la qual, em sento afortunat de treballar després d’una etapa molt bonica a Menorca». També afegia la necessitat de recuperar la normalitat en la vida de l’Església després de la renúncia sobtada de Novell, «que ha deixat moltes persones dolgudes». Sobre la seva sortida del bisbat, no va voler entrar a jutjar si es va fer correctament, però va insistir en la necessitat de revisar les conseqüències de la marxa del bisbe emèrit, «però sempre amb pau i amb respecte per la llibertat de les persones». 

Crida a l’evangelització 

En la seva homilia durant l’acte de presa de possessió del càrrec, Conesa va expressar la seva voluntat d’evangelitzar i recuperar la devoció i la fe en Déu: «Vinc carregat d’il·lusió a prosseguir l’anunci de Jesucrist i a acompanyar la vostra fe i posar-me al vostre costat per caminar junts. Cal la implicació dels laics, de les famílies, dels joves i de cada cristià perquè, sense aquesta majoria de creients de la diòcesi, no serà possible l’evangelització».

El bisbe de Solsona va posar èmfasi en la vocació de servei: «No desitjo altra cosa que ser servidor de la vostra alegria i proclamar cada dia la bona nova». I va afegir: «Cal ser una Església de portes obertes, que estigui sempre disposada a acollir, però també sortir als carrers per comunicar el goig de creure en Jesucrist». La reflexió de Conesa va incidir en el fet de ser una Església propera a tothom, «però especialment als més pobres, als malalts i als més petits». També va fer una referència a la guerra a Ucraïna: «Hem de proclamar un missatge de reconciliació i de pau, i més avui quan sentim que la barbàrie de la guerra es fa present a Europa. Sentim la necessitat de proclamar el missatge de l’Evangeli i continuar anunciant la misericòrdia i el perdó».

En la seva intervenció, el bisbe Conesa també va defensar la «renovació d’estructures» i «la reforma de molts elements de l’Església». Per assolir aquest procés, va assegurar que «no s’ha de tenir por, perquè vivim temps nous que exigeixen reformar les institucions eclesials i, sobretot, la conversió dels cors». Finalment, el bisbe es va comprometre a «caminar com a cristià amb els diocesans», alhora que va admetre que les seves «debilitats fan més necessària l’ajuda, la correcció i, sobretot, la pregària» de tots els creients de Solsona.

El Carnaval de Solsona rescata l’alegria prepandèmica amb un èxit d’assistència

La passada edició del Carnaval de Solsona va aconseguir rescatar l’alegria d’abans de la pandèmia amb un èxit de participació en alguns dels actes més esperats. Els carrers i les places de la població es van omplir durant el darrer cap de setmana de febrer amb l’erupció de les comparses, la penjada del ruc i la proclamació del mata-ruc d’honor, que enguany va ser el pilot d’enduro Iván Cervantes, conquistador de cinc títols mundials.

Les ganes de tornar a viure la festa més popular i esbojarrada després del parèntesi de l’any passat a causa de la pandèmia es reflectien en els rostres dels solsonins i en la gent vinguda d’arreu per gaudir de la tradició. Enguany l’organització va procurar mantenir l’essència de la festa, però introduint alguns canvis d’ubicació i de funcionament. Els actes més multitudinaris, que fins ara es duien a terme a la plaça Major, es van programar a la plaça del Camp per garantir més seguretat i una millor accessibilitat.

Un dels moments més esperats va ser l’eclosió de les comparses, que es va convertir en una mostra de la imaginació dels solsonins a l’hora d’idear disfresses impensables. Al llarg de la rua carnavalesca, que va omplir la carretera de Torà, es van poder veure moltes disfresses que feien referència a la covid, com ara una gran carrossa amb forma de virus plena de metges intentant combatre’l o un seguici d’antivacunes amb proclames en contra de la campanya d’immunització. També van ser constants les referències al bisbe emèrit de Solsona Xavier Novell, amb un grup de porcs que portaven l’etiqueta «S.A. Semen Solsona» o algunes persones que duien una mitra i un cotxet. A banda, també hi havia altres disfresses originals com una comparsa ambientada en la sèrie El Juego del Calamar o una altra que representava un pastor amb les seves ovelles.

L’alcalde de Cabrera d’Anoia ha de plegar per prevaricació

El passat mes de maig es va celebrar el ple de relleu de l’alcalde de Cabrera d’Anoia. Una sentència per haver adjudicat directament unes obres que havien de passar pel ple el condemna per un cas de prevaricació i l’inhabilitava. El cas és del 2011. Jaume Gorrea (ERC) i el seu advocat van intentar durant tot el procés revertir la situació, però finalment la Junta Electoral Central li va retirar l’acta de regidor i va provocar que s’hagués de fer el relleu. Gorrea tampoc no es podrà presentar a les properes eleccions perquè està inhabilitat. 

Elisabet Hidalgo, que era la primera tinent d’alcalde, és la màxima responsable de l’Ajuntament de Cabrera. El passat 18 de maig, en el ple de relleu, va rebre el suport dels quatre regidors del seu grup, ERC, i el del regidor no adscrit, José Antonio Lanuza. El candidat alternatiu, Salus Monteagudo (PSC), va tenir el suport només del seu grup i va quedar fora del govern. 

Políticament no va canviar res. Però aquella denuncia que havia fet el 2011 el grup socialista va suposar el relleu. 

Gorrea va haver de deixar l’alcaldia i la regioria. El seu substitut va ser la seva filla, Mercè Gorrea, que va prendre possessió de l’acta de regidora abans de la votació de la nova alcaldessa justament per mantenir la majoria.

Un any amb la cultura situada en el lloc preferent de l’agenda d’Igualada 

La capital de l’Anoia ha tingut tot un any d’una alta activitat cultural, tant en quantitat com, sobretot, en qualitat. La proclamació de la ciutat com a Capital cultural del 2022 ha posat combustible a la caldera de la producció, el debat i la creativitat cultural. 

L’any es va cloure amb un musical de producció igualadina i l’acte de relleu, perquè la capitalitat cultural del 2023 recaurà en Lloret. L’acte de taspàs es va fer al saló de plens d’Igualada, dimarts passat. L’alcalde igualadí, Marc Castells, va fer el traspàs a Jaume Dulsat, alcalde de Lloret de Mar, amb la presècia de Xavier Tudela, president de l’Organització Capital de la Cultura Catalana. 

Marc Castells, alcalde d’Igualada, va indicar en l’acte de relleu que «les institucions podem ser el motor però les entitats són la gasolina» i va voler fer «un agraïment a totes les entitats que ho han fet possible».

Pocs dies abans, una trentena d’entitats culturals d’Igualada, un gruix importants, havien mostrat el seu malestar perquè entenien que la ciutat havia perdut l’oportunitat d’establir una líni d’objectius culturals. Entre d’altres reclamacions, hi havia sobre la taula la necessitat de tenir un auditori. El projecte no està fet, però abans d’acabar l’any, Castells n’ha marcat el lloc: El Parc Central. 

El PSC recupera l’alcaldia d’Òdena amb una moció de censura

El socialista Francisco Guisado va recuperar l’alcaldia d’Òdena amb una moció de censura que va presentar contra l’anterior alcaldessa, la republicana Maria Sayavera. Guisado va aprofitar la desavinença del regidor que donava suport a Sayavera. ERC no tenia el suport d’Andreu Garcia (Òdena a Fons) i Guisado va trobar l’oportunitat de capgirar el govern de l’Ajuntament amb el suport de Garcia. PSC i els republicans havien empatat en número de regidors a les eleccions municipals del 2019.

Guisado ja va ser alcalde entre el 2003 i el 2011 i també entre els anys 2015 i 2019. En el moment de prendre possessió com alcalde, en un ple tens, Guisado va defensar l’ús de la ha dit que la moció de censura com a «eina legítima» quan «es posen en perill els interessos del municipi». 

Guisado i Garcia es van comprometre a tenir enllestit un nou pressupost per al municipi, que tins aquell moment, entre els republicans i Garcia havia tingut un acord impossible. 

Els socialistes amb el suport de Garcia han anat mantenint el govern d’Òdena, mentre que Sayavera ha fet el pas al costat amb una posició relativament discreta.

Un alcalde que pedala per fer un centre de l’ictus 

Jordi Badia, alcalde de Calaf, ha dut a terme aquest any un repte personal que ha volgut transformar en un repte col·lectiu, completar la prova North Cape 4000 (d’Itàlia al Cap Nord en bicicleta). I era un repte col·lectiu perquè Badia, que fa uns any va tenir un ictus, ha volgut que cada quilòmetre es traduís en una aportació econòmica per a l’Hospital Althaia, amb la voluntat que aquests diners s’utilitzin per fer un centre de tractament dels afectats d’ictus i de malalties neurològiques a Manresa. I va complir el repte.  

Al mal temps, pluja d’inversions

Encara amb el territori recuperant-se de la pandèmia, i en ple impacte per la guerra d’Ucraïna, les empreses del territori han demostrat gaudir en general d’una bona salut. Després de la sotragada del 2008, el teixit empresarial que va sobreviure a la crisi ha fet millor els deures, i en els últims mesos diverses empreses han posat els fonaments del seu futur amb ambicioses inversions que aporten més possibilitats també per al territori.

És el cas de la bagenca Avinent, que el mes de maig inaugurava la seva nova seu, un edifici senyera de 8.000 metres quadrats que ha suposat una inversió de 10 milions d’euros i que ha de suposar al grup potenciar el seu projecte global. Avinent Hub, així s’anomenen les noves instal·lacions, concentra l’activitat mèdica del grup, i suma la seva superfície als 20.000 metres quadrats de les seves altres empreses.

Pere Aragonès va inaugurar la nova seu d’Avinent

Pere Aragonès va inaugurar la nova seu d’Avinent

A l’Alt Urgell, Taurus Group anunciava el mes de gener la compra de la filial Nifco per 11 milions d’euros, en una operació que li permet entrar al sector de l’automoció. L’empresa subsidiària del grup japonès, amb seu a Terrassa, té 167 treballadors i subministra alguna de les principals marques d’automòbils. 

El mateix Taurus inaugurava el mes de juliol el seu nou centre logístic, que li permet doblar la capacitat d’emmagatzematge. El nou centre de la companyia, que enguany ha celebrat els seus 60 anys, reforça el centre d’Oliana com un hub logístic europeu.

A Sallent, Esbo inaugurava el junt un sistema logístic pioner després d’invertir-hi 8,3 milions d’euros, una nova tecnologia d’automatització de l’emmagatzematge que s’implementa al Bages per primera vegada en un procés productiu.

Mentrestant, una empresa amb seu a Castellbell, Forminsa, anunciava el maig la inversió de 5,4 milions d’euros en adquirir i adequar la planta de Dayco a Sant Fruitós de Bages. La multinacional havia tancat les seves instal·lacions el mes de març, i Forminsa garantei la continuïtat de part de la plantilla.

A Santpedor, Altoplast inaugurava l’activitat el mes de febrer, després d’una inversió de 3 milions d’euros. L’empresa especialitzada en embalatges per a l’automoció té més plans de creixement al Bages.

A l’Anoia, B&B Trends inaugurava un projecte de creixement, que suposa una inversió de 22 milions d’euros en un parc industrial a Santa Margarida de Montbui. La companyia, propietària, entre d’altres, de la marca Ufesa, posa en marxa així unes instal·lacions que suposen la creació d’un centenar de llocs de treball.

A la mateixa comarca, set noves empreses han fet pública la seva decisió d’instal·lar-se al sector industrial de Montbui. L’arribada al territori d’aquestes noves societats, Copasa, Novicuir, Distribucions Orpinell, Agile Capital, Projectes Immobiliaris Estaràs, Texpaper Service i Tranvisa, suposarà crear un centenar de llocs de treball. 

Per la seva banda, un grup holandès, Repeats, ha invertit vint milions d’euros en la navarclina Anviplas, una empresa situada al polígon del Pla del Cos i venuda l’any passat al grup forà, que ara aporta capital per construir una nova na que permetrà ampliar la plantilla.

Mentrestant, Casa Mas continua la seva arrencada del nou projecte a Sallent, que estarà plenament operatiu els propers mesos.

Bufalvent

Bufalvent fa un fons comú energètic

El 2 de novembre es constituïa la comunitat energètica empresarial Manresa Il·lumina, que aplega trenta-una empreses del polígon de Bufalvent però que pretén créixer amb empreses de totes les àrees industrials de la capital del Bages. La nova societat neix com una cooperativa amb l’objectiu de fer més sostenibles i competitives les empreses dels polígons manresans, tot reduint la seva despesa energètica.  

La nova agrupació empresarial, que és pionera en el conjunt de polígons industrials del país, neix sense ànim de lucre, ja que tots els beneficis generats es traduiran en estalvi per als socis. L’objectiu de l’entitat és proveir de serveis per a la millora de la gestió energètica, ecològica i econòmica dels seus socis, ja sigui amb la generació d’energia solar fotovoltaica o amb altres fórmules, com energia tèrmica a partir de biomassa, serveis de mobilitat compartida, compra agregada d’energia elèctrica o promoció de carregadors elèctrics per a vehicles. 

El projecte, que inicialment va ser concebut per a només disset emprees, preveia una inversió d’1,3 milions d’euros per aconseguir 1,8MW de potència. Es contemplava un retorn de la inversió a cinc anys. Això sense contemplar potencials ajuts de l’administració. El projecte inicial preveia un estalvi anual agregat d’entre 9.0000 i 65.000 euros els primers 7 anys i d’entre 240.000 i 300.000 a partir del setè any. L’estalvi acumulat els primers vint-i-cint anys de fucionament es calculaa en uns 5 milions d’euros.

Es preveu que les empreses que ja disposen d’instal·lacions fotovoltaiques a les seves cobertes cedeixin l’energia sobrant a empreses del polígon, i també es preveu que la comunitat energètica faci la instal·lació de més plaques al polígon. Així, el projecte unirà empreses generadores, amb consumidores i generadores i consumidores alhora. 

La comunitat energètica es preveu que estigui plenament en marxa durant el primer semestre de l’any que ve. Bufalvent contempla el 2035 com el termini per ser energèticament autosuficient. L’Ajuntament de Manresa no s’integrarà de moment a la cooperativa, per reserves legals del consistori. Amb tot, es preveu que s’hi adhereixi més endavant com a «soci col·laborador», ja que hi ha naus municipals al polígon que també podran subministrar energia fotovoltaica a la comunitat. 

Quan la ria de Bilbao va ser el Passeig de Manresa

Miribilla és un pavelló tan esplèndid, com de difícil ubicació. Es troba situat en un parc que fa una pujada considerable. «En Bilbao, todo cuesta», et deixen anar els aborígens quan intentes negociar uns percentatges d’ascensió que ni el Tourmalet en ple mes d’agost per arribar a la porta principal del pavelló. Entre el 6 i el 8 de maig passat, els camins que hi duien van semblar el Passeig de Manresa. El vermell es va apoderar de la capital biscaïna amb milers, hi ha qui diu que possiblement 5.000 aficionats al bàsquet de la capital del Bages. O tant era, que els agradés o no aquest esport. Va ser una exhibició lluny de casa a la qual només va faltar un resultat positiu.

Temporada històrica

Perquè els mesos anteriors, semblava que, com si fos Roma, tots els camins portaven a Bilbao. El Baxi Manresa, entitat acostumada a patir, que feia només quatre anys batallava contra el Corunya, el Palència i el Melilla per tornar a l’elit, va fer la temporada més il·lusionant del segle XXI. I quan ningú no s’ho pensava.

De fet, el camí dels manresans, des de l’ascens del 2018, havia fet la mateixa pujada que la que du al pavelló del Bilbao. Amb Joan Peñarroya, primer, i amb Pedro Martínez, després, tres temporades amb dues classificacions per a la competició europea, unes latituds que el club no sovintejava des del 1999, l’any següent a la lliga guanyada també contra tot pronòstic.

L’estiu del 2021, l’aposta des de la direcció esportiva, assumida l’any anterior pel manresà Xevi Pujol, va ser molt forta. Perquè ara són ídols de masses, però pocs coneixien res de Chima Moneke, Joe Thomasson, Elias Valtonen, Ismaël Bako o Luke Maye. I encara menys de Sylvain Francisco, un temporer que es va quedar amb els entrenaments ja iniciats perquè el base que s’havia fitxat, el serbi Vasa Pusica, va arribar estant lesionat.

Tothom pensava que s’anava pel pedregar quan es van perdre tots els partits de pretemporada. Però l’equip va deixar mostres del que podia donant guanyant la Lliga Catalana al Nou Congost davant del Barça i amb un pavelló encara mig ple per la pandèmia que no acabava de marxar. A més, es van perdre els dos primers partits de lliga. Però va ser un pas enrere per fer-ne molts endavant.

A partir d’aquí, el Baxi va volar. I més que pels resultats, que també, per tot el que contagiaven els seus jugadors. La paraula flow es va utilitzar al Bages com no s’havia fet mai. Els nens volien portar les rastes de Moneke, l’ídol que tothom esperava des de feia anys els jugadors, a més d’entusiasmar fora de la pista, ho feien dins.

Així, es va guanyar a les pistes del Barça i del Madrid, es va obtenir una classificació per a la final de la Copa del Rei que no s’obtenia des del 2014 i es va deixar mig assegurat l’accés per als play-off, per segon cop en tres anys. Però faltava Europa.

I l’accés a la final four va tenir lloc l’abril, amb una cistella històrica de Joe Thomasson a Màlaga. La ronda decisiva, a més, es jugava a Bilbao, a cinc hores en cotxe de casa i molt més a prop que el trajecte que havien de fer els aficionats dels altres tres equips participants. Tot de cara perquè allò fos una festa.

I durant tres dies, ho va ser. Des de la part antiga de la ciutat fins a la zona de l’Arenal, on hi havia instal·lada la zona de fans. Tot era vermell. Tot era una festa atiada per la victòria en les semifinals contra el Ludwigsburg. El dissabte va ser de festa i el diumenge, de cercavila en la pujada a Miribilla, d’omplir la meitat del pavelló i de celebració pacífica d’una afició bolcada amb el seu equip.

Es va perdre la final per culpa d’un mal tercer quart. El 87-98 va donar el trofeu al Lenovo Tenerife. Però amb el temps, ningú no recordarà aquests dígits. Els que hi van ser, però, no oblidaran la sensació de poder que es va experimentar a Bilbao. Convé no deixar-la de banda per saber com tornar-hi en el futur.

Canvi de cicle presidencial al Congost

Serracanta, al centre, amb Sáez, a l’esquerra, i el regidor d’Esports, Toni Massegú

Serracanta, al centre, amb Sáez, a l’esquerra, i el regidor d’Esports, Toni Massegú

Quan Josep Sáez va agafar les regnes del Bàsquet Manresa l’agost del 2017, ningú no volia ser president. Quan les va deixar, el juny passat, es necessitava valentia per pensar que es podria conservar o superar el seu llegat. L’empresari manresà va decidir, per «raons personals», posar punt final a cinc anys brillants en què l’equip va passar del pou de la LEB a l’èxtasi de Bilbao. 

Sáez ha estat durant aquest temps una figura de consens i un president que ha sabut posar a to tothom qui forma part del Bàsquet Manresa per arribar a un objectiu gran. Però no era un president executiu. Era un membre del consell d’admistració que, a part de dirigir un club de l’ACB i de la Lliga de Campions, té una empresa multinacional amb grans exigències professionals i personals. I va fer una passa al costat. 

Així, el 21 de juny va anunciar que plegava i que deixava pas a una transició ràpida per trobar nou president aviat. De fet, llavors ja sabia qui seria. Gairebé tothom ho sabia. L’encàrrec va ser per a Jordi Serracanta, entre d’altres, exdirectiu del Club Natació Manresa i exregidor d’Esports, entre d’altres carteres, de l’Ajuntament de Manresa. A més, hi hauria un canvi substancial. Serracanta seria president executiu, és a dir, cobrant per fer una feina, recuperant així figures passades com la de Josep Vives o Jaume Arnau. Es va anunciar la seva arribada al càrrec i quinze dies justos després del final de l’era Sáez, es presentava al mateix pavelló.

No es pot dir que el primer mig any de Serracanta al càrrec hagi estat tranquil. Al seu favor, haver renovat el cos tècnic, amb Pedro Martínez i Xevi Pujol al capdavant, la qual cosa assegura estabilitat. Però damunt de la pista, les coses no han resultat com s’esperava. Múltiples problemes amb jugadors que han marxat unilateralment, com qui havia de ser la pedra angular de l’equip, Justin Hamilton, moltes lesions centrades en certes posicions i apostes que no han acabat de resultar han provocat que l’equip estigui lluitant en posicions que no se li recorden des de l’últim descens.

Serracanta haurà de redreçar el rumb del vaixell i, de pas, encarar l’entitat cap a un altre repte, el d’afrontar la renovació del pavelló, al costat de l’Ajuntament, per convertir el Nou Congost en un pavelló homologable al segle XXI i el club, en sostenible independentment dels resultats.

La conjura del vestidor guia el CE Manresa a Segona RFEF

Els jugadors i aficionats blanc-i-vermells celebren una consecució inèdita al feu de l’Hospitalet

Els jugadors i aficionats blanc-i-vermells celebren una consecució inèdita al feu de l’Hospitalet

Dimecres, 12 de gener. Els futbolistes del CE Manresa visiten el terreny de joc del CF Peralada, tercer classificat del grup 5è de la Tercera Divisió i equip invicte al seu feu. Els manresans encara no han cedit cap derrota a domicili, però la plaga de lesions de llarga durada que flagel·la la plantilla blanc-i-vermella propicia que s’afronti un duel transcendent amb només 13 jugadors. Els fitxatges de Salva, Antonio Pelegrín i Víctor Rodríguez han alleujat una situació desesperada. Els tres nous futbolistes debuten forçosament com a titulars i els jugadors de Ferran Costa assalten el baluard del conjunt xampanyer (2 a 3). 

Va ser aquella freda nit d’hivern quan es va concertar la conjura. La conjuració d’un inconformista i ambiciós grup de tècnics i jugadors disposats a palesar que el treball i el compromís podien fer factible l’impossible, una fita que ningú es plantejava: l’ascens a la Segona RFEF. 

Durant els següents dos mesos i mig, les prestacions del conjunt manresà van anar in crescendo, però ningú gosava esmentar la possibilitat d’aconseguir el títol de lliga i l’ascens directe a la quarta categoria estatal, talment com si el fet d’explicitar aquell afany pogués foragitar definitivament l’anhelat somni.

Però la il·lusió creixia i el número d’aficionats presents a les envellides grades de l’estadi del Congost augmentava partit rere partit. Els blanc-i-vermells van iniciar l’abril depenen de si mateixos: tres victòries en els últims cinc partits de lliga garantien una consecució històrica. Tot i això, després del dolorós empat cedit a a casa contra el cuer, l’EE Guineueta (1 a 1), el CE Manresa havia exhaurit el marge d’error i cedit, de forma provisional, el lideratge. Altra vegada, un partit endarrerit a camp contrari, en aquest cas al feu d’un EC Granollers que maldava per mantenir la categoria, era decisiu.

I de nou, en un context de màxima dificultat, el conjunt manresà va exhibir caràcter de campió i es va imposar (0 a 1). El primer diumenge de maig, el massiu i inèdit desplaçament d’aficionats blanc-i-vermells, quasi cinc-cents, al Municipal de l’Hospitalet i la certificació de l’ascens de categoria van derivar en una inesborrable celebració. 

Sens dubte, durant aquells mesos, Ferran Costa i els seus futbolistes van inocular la passió pel futbol a tota una generació de manresanes i manresans. A més, la coherència amb la qual es va bastir la plantilla per a l’estrena a Segona Divisió RFEF convidava a l’optimisme, però en cap cas permetia albirar a l’horitzó un escenari com el present: a punt d’arribar a l’equador de la competició, el CE Manresa figura a les posicions capdavanteres de la lliga i ha tingut el lideratge a l’abast en dues ocasions. Un segon ascens consecutiu és inassumible, però l’actual cicle triomfal hauria de permetre l’entitat, amb la implicació de l’Ajuntament, fonamentar un futur més ambiciós, sobretot pel que fa a la formació dels joves valors i a la plena recuperació de la secció de futbol femení.

L’ascens del CE Manresa no ha estat l’únic assolit pels clubs de les comarques que configuren l’àmbit informatiu de Regió7. No endebades, també han pujat de categoria, entre d’altres, la UD San Mauro (a Primera Catalana), el CE Puig-reig i el CE Navàs (a Segona Catalana), el CF Calders i el Club Gimnàstic de Manresa (a Tercera Catalana) i la formació sènior femenina del CE Berga (a Primera Divisió Catalana).

Mercè Rosich comanda l’atletisme català  

La manresana Mercè Rosich ja havia interpretat quasi tots els papers de l’auca dins el món de l’atletisme (atleta, entrenadora, formadora d’entrenadors i directiva) quan el passat dissabte, 12 de març es va jugar a les urnes, per segona vegada consecutiva, la presidència de la Federació Catalana d’Atletisme (FCA) amb Joan Villuendas (Castellbell i el Vilar, 1952), amb qui va perdre la primera contesa electoral que va enfrontar a ambdós dirigents per només un vot de diferència.

A les eleccions que es van celebrar el març passat a la sala d’actes de la seu del Consell Català de l’Esport, només hi tenien dret a vot 104 persones: els representants dels clubs amb almenys 10 llicències federatives i un any d’antiguitat i els representants de les comissions dels atletes, els jutges i els entrenadors. Un reduït número d’electors que, altra vegada, havia de decidir entre la continuïtat que encarnava el fins aleshores president i el canvi que simbolitzava Mercè Rosich i el seu equip de col·laboradors, entre els quals hi havia tres altres persones estretament vinculades amb la Catalunya central: Judit Ester (Club Atlètic Manresa), Eva Buxadé (Club Atletisme Puigcerdà) i Sandra Hernández (Joves Atletes de Berga). A més, en l’organigrama de la candidatura també hi figurava Quim Erta com a futur màxim responsable de la direcció tècnica de l’ens federatiu.

La manresana es va imposar al seu oponent per golejada: 53 vots van avalar la seva candidatura i només 32 van apostar per la continuïtat de Joan Villuendas. La votació va convertir Mercè Rosich, nascuda el 1952, en la primera dona que assumia la presidència de la Federació Catalana d’Atletisme (FCA). Un altre sostre de vidre esbotzat per aquesta psicòloga de formació i d’ofici, una activitat professional que va compaginar amb l’exercici de la docència a l’Escola Joviat i en institucions universitàries, així com amb les seves responsabilitats com a regidora a l’Ajuntament de la capital del Bages, a més de presidir el CA Manresa.

Mercè Rosich va detallar el dia de la seva elecció a Regió7 que «posarem en marxa el fòrum de clubs perquè tothom hi pugui dir la seva i, junts, reflexionarem sobre el futur de l’atletisme català». «Aquest 2022 farem un exercici d’estudi i d’avaluació, doncs el pressupost federatiu i el calendari de competicions ja estan determinats per la junta anterior. A partir del 2023, entre els projectes que vol impulsar la nostra junta directiva, hi figuren dotar-se d’un pla de patrocini i incidir en la visibilització social del nostre esport».

Mercè Rosich, filla, mare, àvia i dona treballadora, és un exemple de superació constant per a les noves generacions. «L’esperit de la dona no ha de ser lluitar contra els homes sinó contra nosaltres mateixes. Hem de creure que som capaces, tenir la confiança necessària per poder fer el que vulguem si ens formem. No ens ha de tirar enrere el gènere. Jo he treballat per la visibilitat de la dona, perquè si no se’ns coneix no podem ser referents per a les noies». 

Ascensos, títols i fites que parlen bé de la salut del bàsquet de casa nostra

Fa poques setmanes, la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA) feia públic un rànquing en què Espanya apareixia com a primera potència mundial d’aquest esport. Totes aquestes classificacions sempre es presten a debat, però la realitat és que la federació espanyola s’ha atipat de recol·lectar èxits aquest estiu en diferents campionats internacionals, entre els quals l’europeu sub-20 guanyat, entre d’altres, pel jugador del Baxi Marc Peñarroya. També va destacar l’Eurobasket absolut, assolit contra tot pronòstic per la selecció de Sergio Scariolo.

Tots aquests èxits, però, no s’explicarien sense una base molt potent, la formada, no només pels equips de categories inferiors, sinó també pels conjunts professionals, semiprofessionals i obertament amateurs que omplen de partits els caps de setmana i tots els altres dies de l’any.

Aquests clubs necessiten, de tant en tant, alegries i aquestes han arribat per a molts equips de casa nostra. Entre els que ocupen les categories més altes, van destacar els ascensos a Copa Catalunya masculina d’un històric com La Salle Manresa i d’un club de nova creació, però establert en una plaça amb arrels, com el Nou Bàsquet Olesa. En la Lliga Femenina, el Cadí la Seu va sumar una nova Lliga Catalana a una temporada, la que va acabar a la primavera, històrica, amb classificació europea afegida. A més, el seu entrenador, l’urgellenc Bernat Canut, va fer un gran salt a l’Spar Girona.

Bogeria per Shakira a la porta del súper

L’estrella colombiana va gravar el videoclip de «Monotonia» en una ciutat consolidada com un gran escenari audiovisual

L’estrella colombiana va gravar el videoclip de «Monotonia» en una ciutat consolidada com un gran escenari audiovisual

Poques estrelles globals de la dimensió de Shakira hauran posat els peus a Manresa en els darrers temps, i menys encara per passar la tarda en un supermercat de barri. Però el dissabte 10 de setembre a la tarda, la cantant colombiana va baixar d’un vehicle al carrer Roger de Flor i va entrar al Llobet per enregistrar part del videoclip de la cançó Monotonia, el segon senzill del nou disc que encara no ha vist la llum. L’acompanyava el conegut cantant portorriqueny Ozuna.

De nit, l’equip i l’expectació es van traslladar a l’entorn de la plaça Sant Domènec per continuar amb un rodatge que es va allargar fins a les 6 del matí. La presència de nombrosos fans i curiosos va continuar envoltant l’estada de la diva a la capital del Bages. Fins i tot l’alcalde Marc Aloy va voler saludar Shakira i fotografiar-se amb ella quan encara era al súper.

La fama de Manresa com a plató per a sèries, pel·lícules, anuncis i altres productes audiovisuals no va perdre pistonada. Fins i tot les instal·lacions de Regió7 van rebre la visita de les càmeres al maig per rodar unes escenes del nou projecte del cineasta manresà David Victori per Disney+, la sèrie Tú también lo harías, que està previst que s’emeti el 2023. La gravació va tenir lloc també a l’entorn de la basílica de la Seu.

Mireia Balic va gravar escenes a la redacció de Regio7

Mireia Balic va gravar escenes a la redacció de Regio7

Gutiérrez, Corberó, policies

Un altre rodatge que va generar enrenou va ser el de la sèrie de Netflix El cuerpo en llamas, que recrea el conegut crim de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Dues figures de la talla d’Úrsula Corberó i Quim Gutiérrez van estar rodant unes escenes al primer tram del Passeig Pere III i el carrer Arquitecte Oms a finals d’octubre.

A poca distància d’on havia rodat Shakira, als carrers interiors dels habitatges de la Sagrada Família, al novembre es van gravar diverses seqüències de la sèrie de terror i comèdia de Movistar Plus El otro lado, que protagonitza Berto Romero. A la zona de les Bases també s’han acostumat a veure camions de productores. Al gener, al carrer Pere Vilella es van enregistrar escenes de Sin huellas, una sèrie d’Amazon Prime Video que combina thriller i comèdia. La sèrie dramàtica Palomino, de Netflix, també va aterrar a la ciutat, igual que un nou projecte de Berto Romero i Andreu Buenafuente.

El neandertal va trigar 40 anys a ‘visitar’ l’Abric Romaní

Els arqueòlegs que van participar en la 40a edició de les campanyes d’excavació al jaciment de l’Abric Romaní, a Capellades, van celebrar la troballa de les restes parcials d’un crani de neandertal de 60.000 anys d’antigüitat com un tresor que la paleontologia catalana portava dècades esperant. Just l’any en que se celebrava un nou aniversari rodó, l’equip que lideren Palmira Saladié, Eudald Carbonell, Gema Chacón i Josep Vallverdú va esclatar de joia per haver desenterrat per fi un premi que feia molts anys que se’ls hi estava negant.

«L’esforç de tot aquest temps ha valgut la pena», va explicar Carbonell en la presentació de la troballa: «amb això es completa tota la informació que fins ara havíem estat documentant i publicant en revistes científiques de tot el món». Com cada agost, un grup de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social va emprendre al mes d’agost una nova temporada d’excavacions, però aquest cop el resultat final va confirmar que a l’indret hi va haver humans del llinatge neandertal, que va conviure amb l’homo sapiens fins a la seva extinció fa entre 28.000 i 40.000 anys.

Fins aquest estiu, els treballs a l’Abric Romaní -que han creat un forat gegant a la balma- havien proporcionat indicis de la presència dels neandertals a través de la descoberta d’eines i fogars. Però faltava la joia de la corona: restes humanes. Segons Carbonell, probablement hi ha restes semblants i només la perseverança, així com la sort, confirmaran en properes edicions de les excavacions si surten a la llum i continuen completant el mapa de l’estada de neandertals a l’indret.

70 anys al Toll

L’altre gran jaciment prehistòric de la Catalunya central són les coves del Toll i les Teixoneres, a la comarca del Moianès. A l’estiu, es va commemorar amb una jornada de portes obertes que feia set dècades de la descoberta de la cova del Toll amb l’arribada de dos espeleòlegs, Sofia Luitz i el seu fill Francesc, a la galeria sud. 

Joves, amb talent i milers de seguidors

De cantar al cotxe a col·laborar en un programa de ràdio. D’explicar anècdotes, a presentar un espai de TV3 a Internet. De retransmetre partides online a ser el creador d’un circuit de Fórmula 1 virtual i obtenir el títol de l’streamer en català amb més seguidors a Twitch. Aquesta és la recompensa que han obtingut durant el 2022 alguns dels influencers de la Catalunya central per la seva dedicació a les xarxes socials, molts d’ells, en llengua catalana. 

Jordi Wild, Norman López, Nadine Romero, Shalana Rodríguez i Alex Tous

Jordi Wild, Norman López, Nadine Romero, Shalana Rodríguez i Alex Tous

Si hi ha un manresà conegut internacionalment pel seu treball a Youtube, aquest és Jordi Carrillo (Jordi Wild). El creador del podcast The Wild Project, un espai d’entrevistes virtuals per on enguany han passat personatges com Oriol Junqueras o Gerard Piqué, acaba de rebre el títol, fa només uns dies, del podcast més escoltat d’Espanya durant el 2022. Les xifres: 170 episodis i més de 3,3 milions d’oients. Però a Youtube, encara té més seguidors, 3,4 milions de subscriptors al canal de The Wild Project i 11,4 milions més a el Rincón de Giorgio. I no para, el juny va retransmetre 25 hores en directe sense pausa.

Un altre nom destacat de l’any és el de Norman López (@Lopeznorman44). El diumenge 5 de desembre, el manresà es va convertir en el primer creador de continguts en català a Twitch en arribar als 10.000 seguidors. El bagenc, que sol retransmetre en directe les seves partides a videojocs, va presentar en societat un mes abans el «Manresa Street Circuit», el primer traçat de Fórmula 1 inspirat en una ciutat real de l’Estat i que s’hi pot jugar de forma gratuïta a través del joc Assetto Corsa.

I de TikTok a la ràdio. Nadine Romero (@Nadineromero3, 117.300 seguidors), Alex Tous (@alextouspont, 182.900) i Shalana Rodríguez (@Shalanazzz, 19.000) no paren de guanyar seguidors i darrerament s’han convertit en cares freqüents dels projectes transmedia (ràdio, web i xarxes) Adolescents.cat i Loft, d’ICat. Romero (accèssit del Premi de Comunicació de Regió7 del 2021) també va ser al novembre la cara del càsting final d’Eufòria Dance a les xarxes socials de TV3. 

Els consellers de Junts

Junts deixa sols els republicans

Els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 2021 van propiciar un acord per formar un govern de coalició entre Junts i ERC presidit per Pere Aragonès. I justament en el marc del cinquè aniversari de l’1-O, la desconfiança i els retrets van desencadenar l’anunci del president del 28 de setembre: la destitució del vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, màxim representant de Junts a l’executiu, per «pèrdua de confiança». Aragonès va adduir que Puigneró no l’havia informat, tot i saber-ho, que el president de Junts al Parlament, Albert Batet, plantejaria una qüestió de confiança en el debat de política general i instava els seus socis de govern a proposar un nom per a la vicepresidència que «ajudi a canviar la dinàmica i a refer les confiances».

Però Junts no va proposar cap nom. La crisi latent entre els dos socis des de feia mesos va esclatar i va conduir a fer una consulta interna als militants de Junts en què, amb una participació del 79,18%, uns 6.000 afiliats, es va decidir sortir del govern pel 55,73% dels vots favorables, mentre que el 42,36% va votar mantenir-s’hi.

Van deixar l’executiu Jaume Giró, conseller d’Economia; Victòria Alsina, d’Exteriors, Lourdes Ciuró, de Justícia, Josep Maria Argimon, de Salut, Violant Cervera, Drets Socials, i Gemma Geis, d’Universitats.

Així que ERC va haver de formar nou govern, el 19 d’octubre, per suplir els consellers dimissionaris i ho va fer amb perfils provinents d’altres sensibilitats com a independents: l’exconseller i exalcalde de Girona Quim Nadal, que va deixar la militància al PSC el 2015 després d’una llarga trajectòria al partit; l’exdiputat al Parlament de Catalunya i diputat al Congrés per CiU i exregidor de la Vilanova i la Geltrú Carles Campuzano, que va participar al congrés fundacional del PDECat, d’on va ser portaveu a Madrid i que el 2020 se’n va donar de baixa; i Gemma Ubasart, que va ser secretària general de Podem a Catalunya entre el febrer i l’octubre del 2015. 

I per donar força al nou govern en minoria, s’hi van sumar pesos pesants d’ERC, com Natàlia Mas, Meritxell Serret i Juli Fernández. Totes les vacants de Junts es van acabar ocupant, excepte la figura de vicepresident, que ha desaparegut i les seves funcions les va assumir Laura Vilagrà, consellera de la Presidència. La sortida de Junts també ha comportat el relleu de tots els càrrecs designats pel Govern d’aquesta formació.

Malgrat que només té assegurats els 33 diputats d’ERC, el president es mostra convençut que hi ha prou majories al Parlament per aprovar els pressupostos del 2023, el primer gran repte que té. Ha estès la mà a Junts, al PSC, que han presentat la seva proposta, i als comuns, i els ha instat a no bloquejar-los. Però de moment, l’únic acord a què s’ha arribat és el d’ERC i comuns.

Anna Gabriel (CUP) aplaudeix en la concentració de suport abans de comparèixer al Tribunal Suprem

Anna Gabriel (CUP) aplaudeix en la concentració de suport abans de comparèixer al Tribunal Suprem

Anna Gabriel compareix per sorpresa al Suprem 

Després de més de quatre anys d’exili a Suïssa, la sallentina Anna Gabriel es va presentar el 19 de juliol per sorpresa al Tribunal Suprem de Madrid i va tornar-hi el 14 de setembre per prestar declaració. Després de la seva compareixença davant el jutge, l’exdiputada de la CUP va quedar pendent de judici per un delicte de desobediència i va mostrar el seu desig que la causa que té oberta «s’arxivi o s’enviï a Barcelona».

De fet, Gabriel ha seguit els passos de l’ara altre cop consellera Meritxell Serret, perquè han pogut beneficiar-se d’una escletxa jurídica.

A Brussel·les encara hi resideixen els eurodiputats Carles Puigdemont, Clara Ponsetí i Toni Comín i l’exconseller Lluís Puig, pendents de decisions i resolucions prejudicials i judicials de diversos tribunals espanyols, belgues i europeus. 

Una situació diferent és la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que viu, com Anna Gabriel, a Suïssa, país que no forma part del sistema europeu d’ordres de detenció i entrega. Les declaracions de Rovira sobre la seva participació en la direcció política de l’1-O podrien donar més munició als jutges espanyols. Però les autoritats suïsses han reiterat que no extradeixen per motius polítics. 

El Constitucional irromp a les Corts Generals 

El Congrés dels Diputats va aprovar el 15 de desembre la norma per derogar la sedició, que se substitueix per un delicte de desordres públics agreujats, rebaixar les penes del delicte de malversació si no hi ha ànim de lucre i reformar el poder judicial, però el contingut de la proposició de llei va desencadenar un recurs del PP al Tribunal Constitucional (TC) per aturar la votació. Tot el debat posterior a la Cambra baixa es va fer sota l’ombra de les decisions del TC. El Constitucional havia convocat un ple per estudiar un recurs presentat pel PP en què es reclamava paralitzar de manera «cautelaríssima» la votació de la proposició de llei, perquè considerava que la Mesa de la Comissió de Justícia del Congrés havia permès tramitar dues esmenes introduïdes a l’última hora en el dictamen per desbloquejar la renovació del TC que no tenien res a veure amb la norma.

El TC, però, no es va reunir fins al dia 19, i la votació al Congrés va tirar endavant. La decisió dels jutges, per sis vots a favor i cinc en contra, va ser admetre a tràmit el recurs del PP contra la tramitació de la reforma judicial exprés del Govern inclosa a la reforma del Codi Penal, i havia d’abordar la qüestió nuclear del ple: les mesures cautelaríssimes reclamades pel PP, que, entre d’altres, demanava suspendre el debat i la votació de la llei al Senat. Les cinc recusacions de PSOE i Podem contra el president del TC, Pedro González-Trevijano, i el també conservador Antonio Narváez, dos dels quatre jutges amb el mandat caducat, van ser rebutjades per sis vots. Tampoc no van atendre el recurs del Senat.  

La Cambra alta va aprovar el dia 22 la proposició de llei orgànica que elimina el delicte de sedició i modifica el de desordres públics i el de malversació. La iniciativa registrada per PSOE i Unides Podem acordada amb ERC va rebre 140 vots a favor, 118 en contra i 3 abstencions, en un ple marcat per la intervenció judicial. El text final de la llei publicat el dia 23 al Butlletí Oficial de l’Estat entrarà en vigor el 12 de gener del 2023. 

Però el dia 28 el ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va elegir per unanimitat César Tolosa i María Luisa Segoviano magistrats del TC després que els vocals del bloc progressista decidissin sumar els seus vots als del sector conservador per desencallar la renovació del TC. Els seus noms se sumen als dels dos candidats triats pel Govern a finals de novembre, Juan Carlos Campo i Laura Díez, i tots quatre van ser avalats el dia 29 i només queda elegir el nou president de l’òrgan. Així s’ha posat fi a un llarg procés de renovació del TC, amb acusacions creuades entre tots dos blocs. Un cop resolt el bloqueig al TC, queda pendent el del CGPJ, amb el mandat caducat dels seus 18 vocals des de fa 4 anys. Però l’acord en aquesta legislatura no sembla possible per l’allunyament de PSOE i PP, que ja ha manifestat que el descarta.

Cas resolt, la matança a la tanca de Melilla no és delicte 

El 24 de juny un grup d’unes 2.000 subsaharians concentrats a prop del mont Gurugú, al Marroc, es van dirigir a la tanca fronterera per intentar saltar-la i entrar a Melilla. El resultat de la intervenció policial a banda i banda de la frontera va ser la mort per aixafament de 23 migrants i una setantena de ferits, segons xifres oficials.

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va comparèixer al Congrés per aquests fets i va assegurar que cap mort havia tingut lloc en territori espanyol i que l’actuació policial havia estat «proporcional». Però algunes ONG van elevar el nombre de víctimes mortals fins a 40, perquè també van comptabilitzar migrants morts lluny de la frontera amb Espanya, desplaçats per la gendarmeria marroquina amb autocars. 

Un reportatge de la cadena britànica BBC emès al novembre, però, desmentia la versió oficial i mostrava la cruesa del tracte rebut pels migrants. Establia el nombre de morts en 24 i assegurava que havien tingut lloc en territori espanyol. Davant les noves revelacions, els grups del Congrés van demanar poder veure els vídeos dels fets, visionat que Marlaska va restringir i només una desena de diputats van poder veure’ls, i a porta tancada, però en sortir no van arribar a cap conclusió conjunta.

El ministre de l’Interior va comparèixer novament al Cambra baixa el 30 de novembre i va mantenir la seva versió: cap mort en territori espanyol i el dispositiu policial desplegat havia estat «proporcional» a un «atac molt violent» a la frontera.  

Així doncs, ni el documental de la BBC, ni unes primeres conclusions del Defensor del Poble, ni un nou treball periodístic posterior han fet canviar gens ni mica la versió d’Interior.

I el 23 de desembre la fiscalia va arxivar la investigació sobre el salt a la tanca. El ministeri públic diu que no aprecia indicis de delicte en l’actuació dels cossos de seguretat espanyols després de sis mesos d’investigació, tot i que esmenta l’excepció d’alguns agents que «van llançar pedres als migrants en un moment concret» i recull la versió marroquina elevada a l’ONU per relatar la causa de les morts.

«Déu salvi el rei del Regne Unit»

Elisabet II, la reina més longeva d’Anglaterra, que va morir als 96 anys el mes de setembre a la seva residència d’estiu a Balmoral, Escòcia, va regnar 70 anys. El Regne Unit la va acomiadar en un funeral d’estat a l’abadia de Westminster en una cerimònia que va reunir al voltant de 500 líders polítics d’arreu del món. 

El seu successor, el príncep de Gal·les, de 74 anys, va esdevenir immediatament rei com a Carles III, després de set dècades esperant, ja que és hereu al tron des dels 3 anys, quan la seva mare va assumir la corona, el 6 de febrer del 1952, i tasca per a la qual s’ha preparat tota la vida.

I al llarg del regnat d’Elisabet II, al món hi ha hagut infinitat de canvis. De fet, la reina va conviure amb 15 primers ministres, des de Winston Churchill fins a Liz Truss, la primera ministra més efímera del Regne Unit, del 6 de setembre al 25 d’octubre d’aquest any. Ha hagut d’afrontar situacions de caire ben divers, des de la independència de les colònies que formaven part de la Commonwealth a la dècada de 1950 fins al Brexit i la pandèmia de covid-19, que es va iniciar el 2020. I va haver de tractar amb líders mundials de diverses generacions d’arreu del món. 

El seu funeral va ser seguit per mig planeta, i a la Gran Bretanya milers de persones van acudir la mateixa nit del dijous a les portes del Palau de Buckingham i van fer-ho entre llàgrimes, aplaudiments, cants de l’himne i rams de flors. Perquè, malgrat haver-se convertit en la monarca que ha exercit el lideratge més llarg de la història del Regne Unit, també ha aconseguit que els seus súbdits l’honorin fins al final.

Les iranianes es revolten i desafien el poder de l'aiatol·là

La mort de la jove kurda Ashma Amini en mans de la policia de la moral iraniana per portar mal posat el hijab el mes de setembre ha desfermat les protestes a la República Islàmica. Les autoritats i els basij, una força paramilitar integrada per exconvictes, exerceixen una repressió que ha comportat prop de 18.000 detinguts en les manifestacions que fa 4 mesos que duren, mig miler de morts, segons recomptes independents, una dotzena de persones condemnades a mort i l’execució fins a mitjans de desembre de dos joves. Els càrrecs sempre són els mateixos: «Pertorbar l’ordre públic, corrupció a la terra, coordinació per cometre crims contra la seguretat nacional i declarar la guerra a Déu».

El que ha sorprès més del desafiament a les normes de l’aiatol·là Ali Khamenei, líder suprem del país, és que les manifestacions han estat fruit de la mobilització espontània de les dones del país, a les quals s’han afegit homes.

També a l’Afganistan s’agreuja la vulneració dels drets de les dones amb la prohibició de l’entrada de les estudiants a les universitats, l’únic nivell acadèmic al qual tenien accés les dones fins al 21 de desembre. I els talibans encara hi han afegit un nou veto, no poden treballar per a ONG, una situació que la missió de Nacions Unides al país ha demanat que es reverteixi.

La vinyeta de Galdric Sala
stats