Aquest 2025 ens han deixat...

Ha estat un any de moltes alegries, però també de tristeses per la pèrdua de persones estimades, en unes ocasions molt més aviat del que tocaria i, en d’altres, després de gaudir d’una vida llarga, plena i amb una incidència destacada en el seu entorn. Per tal d'homenatjar-los, fem un recull d'algunes de les cares conegudes de la Catalunya central que ens han deixat aquest 2025:

Txell Fusté i Esteve Carbonell

Els dies 7 i 8 de desembre de l'any passat, Txell Fusté va fer l'ascens al pic del Rulhe (2791 m, Pirineu francès) amb el seu company Esteve Carbonell, tots dos muntanyencs experts, en un dia de torb i mal temps. Se'ls va perdre la pista i els seus cossos no es van trobar fins aquesta primavera. Txell Fuster tenia 52 anys i era molt coneguda a Manresa, on regentava un gimnàs, i Esteve Carbonell, de 46 anys, era fill de Puig-reig i en el moment de la mort vivia a Gironella.

Maite Cots

Mestra de 51 anys i figura molt estimada tant en l’àmbit educatiu com associatiu de la ciutat. La seva mort el passat agost va colpir profundament la comunitat, que va expressar el dol amb nombroses mostres d’afecte i reconeixement. Mestra de vocació, Cots va ser una peça clau a l’escola Vedruna Manresa, on va desenvolupar la seva trajectòria educativa durant les darreres dècades. A més, va tenir un paper destacat en l’associacionisme local, especialment amb el grup de cultura popular Xàldiga, entitat amb la qual mantenia un vincle profund.

Víctor Feliu

Va moriri amb 75 anys deixant rere seu deixa tota una vida dedicada a millorar la ciutat de Manresa des d'un activisme social constant i insubornable. Ho va fer en l'àmbit de l'associacionisme veïnal durant 50 anys i, una vegada jubilat, també des de la Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques i dels Drets de la Gent Gran i d'altres entitats de gent gran. La nova residència pública que es construirà al barri del Xup portarà el seu nom.

Emili Marquilles

El metge, mort als 75 anys, era nascut en un petit nucli de Ponts, a la Noguera, i va començar a treballar a l’Hospital de Sant Andreu de Manresa el 1981. Va ser el primer pneumòleg especialista que treballava al sistema públic de salut en context hospitalari. Va introduir a la ciutat els conceptes moderns de la pneumologia.

Carles Esclusa

Durant el mandat del 1995, va ser membre del primer govern de coalició d'esquerres al consistori, juntament amb el PSC i ICV-AUP, i va ocupar el càrrec de tinent d’alcalde de Sanitat i de Seguretat ciutadana. Esclusa, que era una persona molt estimada a la secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya va traspassar a l'edat de 78 anys. Va presidir el Cercle Artístic de Manresa.

Joan Lladó

Un dels recuperadors de l’Associació Cultural i Recreativa Armats de Manresa i el seu capità manaia fins fa dos anys va moriri als 82 anys. Juntament amb Ramon Circuns, i amb el suport de mossèn Leyes i d’Antoni Pusó, van ressuscitar l’entitat, que havia desaparegut l’any 1973. L’any 2000 els Armats van participar en la Processó del Divendres Sant per primera vegada i ja no n'han marxat mai.

Pere Camps

Amb només 48 anys va morir el conegut activista social i cultural vinculat a moviments socials de l’esquerra alternativa i del barri vell manresà. Havia estat molt implicat en l'organització de la Festa Major Alternativa. Amant de la música més afilada i radical, a començaments del 2000 va ser un dels impulsors de la promotora de concerts HFMN Crew, que amb el temps ha esdevingut una reconeguda agència de representació de bandes hardcore i punk rock.

Montse Roldán

El passat juny va morir als 82 anys la reconeguda activista social manresana, cofundadora de l'associació sociocultural Club Gavines, el 1988. Va començar a treballar com a dependenta als magatzems de Can Jorba amb només 15 anys. Durant més de dues dècades va exercir com a professora d'educació física. L'Escola La Renaixença és un dels centres on va estar com a docent.

Domènec Valero

El que fou president i primer degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa, Domènec Valero, va morir als 83 anys. Treballador a Pirelli, on va entrar d'aprenent als 14 anys, va compaginar la feina amb els estudis d'enginyeria i a finals dels anys 70 es va establir pel seu compte. Va dirigir dues empreses del ram, entre les quals Larix Enginyeria, de la qual va ser gerent.

Vicenç Cano

Va morir als 87 anys el president històric del barri de Vic-Remei de Manresa. L’entitat veïnal va posar en relleu que la seva implicació i el seu altruisme havien estat un exemple i referent per a molts habitants de Manresa. El 2018, Cano va posar punt final a una primera etapa de 16 anys al capdavant de l'Associació de Veïns de Vic-Remei, atès que, amb 81 anys, considerava que era el moment i volia dedicar més temps a tenir cura de la família. De fet, feia més de trenta anys que estava vinculat a l’entitat veïnal, que ja va vicepresidir en un període anterior.

Josep Abancó

Metge traumatòleg, va morir als 72 anys. Va ser qui va iniciar la cirurgia de columna a Manresa i va ser cap de la Unitat de Columna del servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia d’Althaia. A més a més, va ser l’impulsor i el director de la reunió que especialistes en columna vertebral que se celebren anualment a Manresa amb l’aixopluc d’Althaia, reunions de treball que encara es porten a terme actualment.

Ignasi Altimiras

Va morir als 80 anys de vida l’hereu del mas de les Marcetes de Viladordis, una casa documentada per primera vegada en el segle XI. El Nasi de les Marcetes, va ser vocal de la Junta directiva de la Séquia 2018-2025. La Junta Directiva de la Séquia de Manresa va mostrar el seu agraïment i estima pel qui també va presidir l'ADF Pla de Bages.

Ignasi Majó

Va morir als 81 anys el manresà Joan Ignasi Majó Grau que va ser regidor de l'Ajuntament de Manresa durant l'època predemocràtica dels alcaldes Ramon Soldevila i Ramon Roqueta, també va ser president de la divisió espanyola del grup de moda alemany Escada, que va tenir la seu de la filial espanyola al carrer Fonollar de Manresa. Format com a perit industrial tèxtil, va presidir Jove Cambra i es va especialitzar en la comercialització de prêt-à-porter i alta costura.

Jaume Garriga

L'empresari i mutualista va morir als 99 anys. Nascut a la Jonquera el 1925, Garriga va arribar a la capital del Bages els anys 40 per treballar per a una constructora en les obres de la caserna de la Guàrdia Civil. El seu futur sogre, Fermí Puigdellívol, era el responsable de fusteria de l’obra. Més tard, ja casat amb Joaquima Puigdellívol, va comprar amb Florenci Freixas la part del seu sogre de Fusteria Puigdellívol, fundada el 1736 a Castellfollit del Boix, empresa que va administrar fins a la seva jubilació, els anys 90, quan va passar a mans del seu fill Fermí, setena generació de la nissaga empresarial.

Jacint Corbella

El doctor i acadèmic va moriri als 88 anys, després d’una vida dedicada a la medicina catalana. Els anys 70 va formar part dels Premis Oms i de Prat de Fundació Caixa Manresa; els 80, com a soci del Centre d’Estudis del Bages; el 1990 va ser reconegut amb el Premi Bages de Cultura per tota la seva trajectòria, i el 2004 va fer el pregó de la Festa de la Llum.

Joan Salvador Rafat Selga

L'otorrinolaringòleg va morir als 79 anys. Cosí de l'oftalmòleg manresà Antoni Rafat Prat, va heretar la professió del seu pare, que va exercir amb molta vocació a la consulta que tenia al carrer de Pompeu Fabra de Manresa fins que la salut no el va acompanyar i es va haver de retirar.

Valentí Riera

Exalcalde d’Aguilar de Segarra que va esdevenir, per trajectòria, el batlle més històric de la Catalunya Central, Valentí Riera va morir a l’edat de 82 anys el 25 d’agost. Riera va estar al capdavant d'aquest consistori de Bages durant exactament quatre dècades, i va arribar a ser un dels quatre més longeus de tot Catalunya. Va començar a exercir d’alcalde als 36 anys, i hi va seguir fins als 76. Es va presentar i va sortir escollit a les primeres eleccions democràtiques, les del 1979, i ja no va deixar el càrrec, sempre sota les sigles de CiU, fins que el març del 2019 va anunciar que en les que van tenir lloc el maig d’aquell any ja no es tornaria a presentar.

Francesc Iglesias

Sant Joan de Vilatorrada va perdre el 4 de novembre amb 81 anys qui va ser el tercer alcalde de l’actual etapa democràtica, Francesc Iglesias Sala, que va estar al capdavant del consistori durant un mandat, el tercer, del 1987 al 1991. Va ser un polític amb una llarga i prolífica trajectòria més enllà de l’alcaldia. Entre altres, va ser un dels primers presidents del llavors naixent Consell Comarcal del Bages, i més endavant diputat al Parlament, a banda de figura destacada durant anys de CDC a les comarques centrals.

Militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des de 1979, ja va entrar al consistori santjoanenc en les primeres eleccions democràtiques, el 1979, i va ser regidor fins al 1993. La seva alcaldia va ser un interludi entre el primer mandat de l’històric Ezequiel Martínez i els cinc posteriors.

Aquest període al capdavant de l’ajuntament santjoanenc el va compaginar en part amb la presidència del Consell Comarcal del Bages. Va tenir aquest càrrec durant set anys, del 1988 al 1995. Iglesias havia agafat el relleu del qui en va ser el primer, l’exalcalde de Manresa Juli Sanclimens. Va ser, però, qui va estructurar aquest organisme que feia les primeres passes i que en va estrenar la primera seu oficial.

Secundi Soldevila

Secundí Soldevila Sellarès, qui va ser el segon alcalde de la democràcia per CiU de Navarcles, càrrec que va exercir durant 12 anys, va morir als 89 anys el 16 de desembre. Va formar part de l’Ajuntament navarclí des de les primeres eleccions democràtiques, del 1979, tot i que en aquell moment va quedar a l’oposició, i va acabar dibuixant una trajectòria en la política municipal de 17 anys. En aquelles primeres, l’alcalde va ser Josep Maria Carrillo, del PSUC, en unes eleccions molt fragmentades quant a resultats.

Quatre anys després (1983), Soldevila va ser cap de llista per CiU i va obtenir majoria absoluta. Una majoria absoluta que no només va repetir, sinó que va ampliar en les dues conteses electorals següents, les del 1987 i 1991, que van fer que el seu recorregut com a alcalde fos fins al 1995, amb un total de tres mandats i dotze anys. A les del 1995 també hi va concórrer com a cap de llista, però en aquella ocasió va perdre la majoria absoluta, tot i que CiU va ser igualment la candidatura guanyadora. Un pacte entre PSC i Iniciativa per Catalunya va donar aquella alcaldia al socialista Albert Brunet i va deixar Secundí Soldevila i els sis regidors de CiU a l’oposició. Tot i això, encara va allargar el seu recorregut en la política municipal gairebé un any i mig mes. Finalment, el gener del 1997 va anunciar que renunciava a l’acta de regidor i tancava aquesta etapa.

Sebastià M. Bardolet

El 16 de setembre va morir qui en aquell moment era abat emèrit de Montserrat, Sebastià M. Bardolet i Pujol, a l'edat de 91 anys. Nascut a Torelló el 13 de març de 1934, Bardolet va ser escollit abat de Montserrat el 27 de febrer de 1989, i el dia 1 d'abril d'aquell mateix any va rebre la benedicció abacial, substituint així Cassià M. Just i Riba. L'any 2000 va deixar el ministeri abacial, i va ser rellevat en el càrrec per Josep M. Soler i Canals, antecessor del pare abat actual. Però la relació de Bardolet amb Montserrat venia de molts anys, perquè ja s'hi va vincular de ben petit, com a escolà. Ho va ser entre el 1943 i el 1948. Cinc anys després, el 1953, va entrar com a novici del monestir, on va fer la professió simple el 1954 i la solemne el 1957. Finalment, va rebre el ministeri sacerdotal l'any 1960. Del 1961 al 1964 va realitzar estudis de música a l’Institut Pontifici de Música Sagrada (Roma) obtenint el títol de Mestre en Cant Gregorià i Musicologia, i després ja va ser nomenat Pare Abat.

Miquel Caelles

Súria va perdre el novembre en un accident de trànsit Miquel Caelles Campà, de 63 anys, que entre els anys 2007 i 2019 va ser regidor a l'Ajuntament com a cap de llista de l’Alternativa Independent per a Súria (AIS) i també va ser un dels grans impulsors dels bastoners, grup nascut dins l’Agrupació Sardanista. A banda, havia treballat gairebé quatre dècades com a professor d'història a l'escola Joviat de Manresa. Caelles va formar part de l'equip del govern encapçalat per Josep Maria Canudas durant dos mandats municipals, entre el 2011 i 2019. En el primer, del 2011 al 2015, va ocupar els càrrecs de segon tinent d'Alcaldia i regidor de Desenvolupament Local, Medi Ambient i Participació. En el següent, del 2015 al 2019, va ser regidor de Turisme i Participació. Llicenciat en Geografia i Història, el surienc també era docent de batxillerat a l'escola Joviat de Manresa. Caramellaire des de la infantesa, durant tota la seva vida va estar estretament vinculat a l'Associació Sardanista de Súria. De fet, va ser un dels grans impulsors dels Bastoners i en va arribar a ser el cap.

Anna Balletbó

Anna Balletbò i Puig, nascuda a Santpedor el 1943 i coneguda exdirigent del PSC, va morir a l’edat de 81 anys el 25 d’octubre. Va ser diputada des de la primera legislatura al Congrés dels Diputats, una de les 21 dones que van ocupar per primera vegada un escó en democràcia, un càrrec que va ostentar fins a l'any 2000. Durant l'intent de cop d'estat del 23 de febrer del 1981, els assaltants la van deixar sortir de l'edifici perquè estava embarassada. La santpedorenca va ser una de les dirigents que va formar part de la primera etapa fundacional del PSC i que va contribuir a obrir camí quan encara era molt poc comú la presència de dones en la política. Durant els anys 70, va participar en el moviment feminista i antifranquista i es va involucrar en lluites com la d'igualtat de gènere. Fins que el 1979 va decidir fer el salt a la primera línia de la política i ser diputada a Madrid, on va començar una llarga trajectòria de 21 anys.

Ramon Vancell

Gironellenc arrelat a Sant Joan de Vilatorrada, Ramon Van cell Trullàs va ser una figura política socialista, no només en l'àmbit local. Va morir el 30 de juny a l’edat de 84 anys. Va ser un dels primers diputats de la comarca al Congrés a Madrid i regidor durant un mandat i mig. Va Pertànyer a l'organització socialista clandestina de Barcelona durant els primers anys setanta. Restablerta la democràcia, va formar part de la secció de Sant Joan de Vilatorrada del PSC-PSOE i va esdevenir Secretari d'Organització de la Federació Estatal d'Alimentació i Tabac de la UGT. Amic d'Ernest Lluch, va ser ell qui va empentar a Ramon Vancell a formar part de les llistes socialistes al Congrés dels Diputats, essent elegit diputat per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1982 i a les del 1986. Durant el seu mandat va exercir de vocal de la Comissió d'Agricultura, Ramaderia i Pesca del Congrés dels Diputats. A les eleccions municipals espanyoles de 2003 i 2007 va ser elegit regidor de l'ajuntament de Sant Joan, fent-se càrrec de l'àrea de Seguretat Ciutadana, acompanyant la figura de l’històric Ezequiel Martínez en el càrrec d’alcalde. No va acabar, però, el seu segon mandat, ja que per problemes de salut es va veure obligat a deixar l’ajuntament a final del 2008. En aquesta etapa va coincidir com a regidor al grup socialista amb el batlle actual, Jordi Solernou. A banda de la política, va ser president del Centre d'Esports Manresa durant un mandat, del 1989 al 1993.

Joan Capdevila

El 17 de desemebre va morir als 88 anys d’edat Joan Capdevila i Oller, cronista oficial de castellterçol i col·laborador de Regió7 al Moianès des dels seus inicis. Més enllà de la seva faceta periodística, va estar sempre molt vinculat a la cultura popular i a la vida social del municipi moianès. Mestre de professió, va passar gran part de la seva carrera a l'Institut Escola Castellterçol. Nomenat cronista oficial des de 2004, va dedicar tots aquests anys a investigar, conservar i difondre la història del poble. Era mestre i va passar gran part de la seva carrera professional al mateix municipi moianès. Format al Seminari de Vic, on va obtenir el títol oficial el 1964, va treballar a l’Escola Tagore de Bellaterra. Tot i això, de seguida va exercir a Castellterçol, primer a l'escola privada Xedmar i després a l’escola pública de Castellterçol, on va estar fins a la seva jubilació el 2004. Al llarg de la seva trajectòria va ser tutor, director, secretari i professor de música.

A part de la seva tasca formativa, Capdevila va ser un motor de la vida cultural del poble. De les contribucions en l'àmbit local en destacava la participació en la popular Festa de l'Escudella com a escudeller, la creació de la Coral Infantil (1967-1989), la seva implicació en la Coral Castellterçol, en grups de teatre i en l’agrupació escolta; el paper com a president del C.F. Castellterçol i l'impuls de les caramelles de Pasqua al llarg de 32 anys.

Jordi Perich

Jordi Perich Singla (1952), que durant dècades va ser cuiner del restaurant Cal Carter de Mura, va morir el 22 de desembre als 72 anys. Juntament amb el seu germà Martí, va agafar les regnes del negoci familiar, fundat el 1964, i el van convertir en una referència gastronòmica al territori, ell sempre des dels fogons. Més enllà del seu amor per la cuina, Perich era un apassionat de les tines de pedra seca, del patrimoni cultural del Bages i del seu poble. Paral·lelament a la seva tasca com a xef, era un amant de les tines de pedra seca, especialment de les de la Vall del Flequer, i del patrimoni cultural del Bages.

Albert Canal

El waterpolista manresà, olímpic a Los Angeles 1984, no va superar una sobtada malaltia. A més de la seva decorada trajectòria esportiva, era l’ànima del gimnàs Nat’s de Sant Fruitós. Canal va disputar gairebé 200 partits amb la selecció estatal i va prendre part en dos campionats del món, a Guanyaquil el 1982 i a Madrid el 1986.

Pau Alsina

El jove pilot de Sallent no va aconseguir superar les greus lesions que va patir en sortir projectat de la seva moto i picar de cap a terra al circuit de MotorLand Aragón. Alsina debutava enguany en la categoria JuniorGP amb l’equip Estrella Galicia 0.0. Amics i familiars van organitzar una rua respectuosa i sentida el dia del seu comiat.

Òscar Rey

El waterpolista manresà va morir d’un atac de cor fulminant mentre dormia. El seu traspàs va commocionar el món del waterpolo català i estatal, fins al punt que no només es va guardar un minut de silenci en la seva memòria als partits al CN Manresa, sinó que també es va fer a Palma de Mallorca, on es disputava un partit de la Copa de la Reina.

Ton Perarnau

L’històric dirigent, jugador i president d’honor de l’Associació Esportiva La Salle Manresa assistia a gairebé tots els partits del primer equip tot i el seu complicat estat de salut. Perarnau va entrar al club l’any 1950 i sempre més hi va estar vinculat. Va ser pregoner de la 47a Nit de l’Esportista de Manresa i dona nom al Premi al millor directiu.

Carles Orgaz

El jugador manresà format a La Salla va estar present en una de les temporades més importants de la història del Bàsquet Manresa els anys 80, aleshores Manresa EB. La temporada 84/85 va formar part de l’equip que va assolir l’ascens després d’haver perdut la categoria l’any anterior. També va ascendir amb el CB Manresa, tot i que no es va consolidar la promoció.

Marc Bransuela

L’expresident del Club Atlètic Esportiu Sallent havia estat el màxim dirigent de l’entitat des de la seva fundació. Abans, el sallentí ja havia format part del Bàsquet Sallent, on havia format part de la junta que presidia Josep Sánchez, fins que va ser un dels fundadors de la nova entitat, que ara té tres seccions: bàsquet, futbol sala i atletisme.

Jordi Canal

El sallentí va ser l’introductor dels exercicis d’aparells a la vila, i l’ànima del gimnàs de l’Associació Sallentina de Cultura Física. Sallent deu a Canal la pràctica de la gimnàstica al municipi, així com el sorgiment de les seccions masculina, femenina i d’halterofília. Va ser regidor a l’Ajuntament durant 20 anys.

Jaume Farrés Suriñach

Cisteller icònic d’Igualada, va morir el 10 de maig als 89 anys. Artesà compromès, va convertir la seva botiga en un espai de trobada, memòria i transmissió de valors. Defensor de la llengua i dels drets civils, va ser una figura clau de la resistència cultural i del teixit social de la capital de l'Anoia.

Cesc Elias

Fotògraf i educador social igualadí, va morir sobtadament als 53 anys el 29 de juliol. Vinculat a l’acció social, va dirigir el CRAE La Llar i diversos projectes educatius. Com a fotògraf, va impulsar iniciatives de gran càrrega humana. La seva mort va commocionat l’àmbit social i cultural de la capital de l'Anoia.

Pepa Muixí

Persona més gran de Calaf, va morir el 24 de juliol als 111 anys. Testimoni de més d’un segle d’història, era coneguda per la seva lucidesa, interès pel món i capacitat de conversa. Tot i viure a Guisona, mantenia un fort vincle amb el poble, que la recorda com un exemple de vida plena.

Josep Llansana

Empresari i paleontòleg aficionat d’Igualada, va morir el 15 de desembre deixant un llegat científic destacat. El 2020 va descobrir una estrella de mar fòssil única de 40 milions d’anys i va cedir prop de 1.500 peces al museu comarcal. Referent per la seva passió incansable per la paleontologia.

Enric Morist

President de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, va morir el 3 de maig amb 60 anys. Educador social i referent del món social, va dedicar la seva trajectòria a la defensa dels drets humans, la justícia social i l’atenció a les persones més vulnerables. La seva pèrdua va ser un sotrac al conjunt de les entitats socials catalanes.

Josep Maria Vendrell

Propietari del restaurant Can Pep de Castellfollit de Riubregós, va morir als 72 anys el 27 d'agost. Carismàtic i molt estimat al poble, va dedicar 62 anys a l’establiment. Col·laborador fidel del club de futbol sala local, serà recordat per la seva generositat i vinculació amb la vida comunitària.

Rosalina Camps

Va viure la guerra i la postguerra a Bagà, el poble on va néixer, tot i passar bona part de la seva vida a Manresa. La fotògrafa Rosalina Camps va morir el dia de Reis a l’edat de 93 anys. Va deixar un llegat imponent, amb més de 85.000 imatges cedides a l’Arxiu Comarcal del Berguedà, a Berga.

Miquel Boixadera Vilajosana

L'exalcalde de Montmajor Miquel Boixadera va morir al mes de gener als 91 anys. Va ser alcalde d'aquest municipi del Berguedà durant 22 anys, del 1979 fins al 2001. Va viure el devastador incendi de l'estiu de 1994, com a batlle i com un dels propietaris afectats.

Josep Maria Boatella

L’exalcalde de Puig-reig Josep Maria Boatella va morir el 7 de juny als 91 anys. Va ser batlle per Esquerra Republicana del 1995 al 2005. ERC de Puig-reig va destacar «la seva entrega al servei públic durant els deu anys al capdavant de l’Ajuntament, així com la seva implicació en la vida política del municipi».

Xavier Sistach Ferrer

Avià va dir adéu a l’agost Xavier Sistach, el primer alcalde de la democràcia. Després del seu mandat a l’Ajuntament d’Avià (1979-1983, per CiU), va treballar fins a la jubilació a la ferreteria Sistach de Berga. Va morir amb 78 anys i se’l recorda com un home «honest i compromès amb el poble».

Marc López Santandreu

La comparsa dels nans vells de la Patum va perdre a l’octubre un dels seus membres durant molts anys, Marc López. Va morir als 58 anys arran d'una malaltia fulminant. A part de patumaire, el berguedà Marc López era un amant de la muntanya i de l’esquí, entre altres esports.

Gemma Armengou Juncà

La berguedana Gemma Armengou va morir a l’octubre als 53 anys. Peça clau en el desenvolupament del futbol i del futbol sala femenins a la comarca, va ser un de les cofundadores del Futbol Sala Gironella. Aquest club que va ser a la màxima categoria femenina espanyola moltes temporades.

Ramon Subirana Riu

Puig-reig va dir l’últim adéu al novembre a Ramon Subirana, fotògraf professional i al capdavant d’un establiment de fotografia fins que es va jubilar. Va morir de manera sobtada a l’edat de 66 anys. L’alcaldessa el recordava com un home «entranyable» i «molt implicat en la vida cultural del poble».

Peter Schmidt

El reconegut violoncel·lista Peter Schmidt, professor durant 8 anys al Conservatori de Música de Manresa, on també va exercir de cap d'estudis de grau professional, moria el 8 de maig a l'edat de 41 anys després d'una llarga malaltia provocada per un tumor cerebral. Una mort "injusta" que deixava un gran "buit", com definia Carme Botifoll, a la direcció del centre quan Schmidt va formar part de l'equip directiu, del 2017 al 2023.

Ferran Costa

L'artista manresà Ferran Costa Duràn moria el 5 de novembre a 71 anys. Figura coneguda i reconeguda en el món cultural i artístic, i també per la seva vinculació al moviment veïnal de la plaça Catalunya, era autor d'unes aquarel·les de paisatges urbans molt ben valorades i de la làmina que l'Ajuntament de Manresa fa servir com a regal institucional.

Jordi Viladoms

El juliol, de manera sobtada, moria Jordi Viladoms, reconegut il·lustrador de la històrica revista infantil Cavall Fort i 'pare' dels personatges "Pesquis i Baliga". El santvicentí, de 58 anys, que vivia fora de la població, va estar molt vinculat a la Colla de Geganters i al Correfoc, i dels seus dibuixos en van sortir quatre dels gegants de l’entitat i gran part de la seva cartelleria i logotips.

Lola Monrós

El teatre amateur de Manresa va perdre el 29 d'agost una de les seves actrius més veteranes, Lola Monrós Planas, a 88 anys. Vinculada a l'escena d'Els Carlins, Monrós, amb el seu marit l'Octavi Canal (Tavi), van conrear l'amor pel teatre durant anys. Era la mare de la també actriu i directora manresana Teti Canal i del desaparegut Albert Canal, waterpolista olímpic i ànima del gimnàs Nat's.

Joan Planes

Aquest 2025, a l’edat de 83 anys, va morir Joan Planes Vila, nascut a Estamariu, a l’Alt Urgell, i reconegut com a figura clau del desenvolupament empresarial i social del Pirineu. Planes, conegut per fundar l’empresa Fluidra i liderar-la fins al 2015, va combinar la seva trajectòria empresarial amb una gran vocació cultural i territorial.

Antoni Masana

El manresà, un dels empresaris de l’automoció més reconeguts a la ciutat, va morir el 12 de maig als 83 anys. Fundador de Sarauto, Masana va estar vinculat a associacions de la capital del Bages com el Montepio, el Rotary i la Cambra de Comerç, a més de presidir la xarxa de concessionaris estatal de Peugeot.

Ramon Mandaña

El manresà va perdre la vida el 13 de maig de forma sobtada mentre conduïa per la C-16 a Sant Vicenç de Castellet. Tenia 61 anys. Després d’estudiar enginyeria, Mandaña va començar a treballar a Oliva Torras, on va ocupar diversos càrrecs de responsabilitat fins a esdevenir-ne conseller delegat.

Josep Santasusana

El juny moria a Manresa Josep Santasusana als 91 anys. Soci fundador de la corredora d’assegurances Grup Santasusana, el finat era també conegut per la seva implicació en la vida política i esportiva de la ciutat. Entre 1975 i 1979, va ser regidor d’Esports i primer tinent d’alcalde de la ciutat.

Bernat Biosca

El conseller delegat de la marca anoienca de roba va morir el 12 de juny de manera sobtada als 62 anys. Figura clau del tèxtil igualadí, sota la seva direcció havia consolidat Escorpion com una marca amb una clara aposta per la innovació, la qualitat i el disseny, i arrelada al territori que la va veure néixer.

Enric Juan

El 26 de juliol moria de manera sobtada l’empresari berguedà Enric Juan, propietari de Llomac, dedicada a la venda i al lloguer de maquinària per a la construcció i la jardineria. Juan va morir mentre comprava en un supermercat i tot la intervenció dels equips d’emergència no se li va poder salvar la vida.

Antonio Carlos Aztarain

A finals de juliol moria l’empresari berguedà als 76 anys. Havia ostentat durant dècades la concessió de la marca japonesa de venicles Nissan a Berga i havia fet créixer l’empresa cap a la Cerdanya i l’Alt Urgell. Format a Manresa i resident més tard a Sallent, Aztarain va ser membre del Rotary a Berga.

Subscriu-te per seguir llegint