Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Els 25 del 25: Aquests han estat els protagonistes de l'any a la Catalunya central (1)

Els grans noms de l'any en cultura, societat, economia i esports a les comarques centrals

Consulta aquí la llista dels 25 del 25, part 2

Els noms que han marcat la Catalunya central aquest 2025, part 1

Els noms que han marcat la Catalunya central aquest 2025, part 1 / Regió7

Acaba el 2025, un any difícil de caracteritzar, però que es pot resumir a nivell local per les persones que l’han protagonitzat. Ha estat un any per afrontar reptes, per honorar persones que s’han guanyat amb escreix el reconeixement de la comunitat i, també, un veritable planter d’oportunitats que anys a venir podrem veure créixer i desenvolupar-se fent més fructífer aquest territori.

Ha estat un any en el qual s’ha rememorat el mig segle transcorregut des que l’aparell franquista va detenir i torturar activistes. Per recordar els fets i fer una crida a combatre el feixisme s’ha portat a terme el programa d’actes «50 anys de la lluita per la recuperació dels drets i llibertats a Manresa», dintre del qual va tenir lloc un homenatge a l’Ajuntament.

Enguany Manresa ha honorat amb la Medalla al Mèrit Cultural Joan Morros; Àngels Freixenet ha rebut el Premi Bages de Cultura; la trajectòria de Rafael Pérez ha estat reconeguda per la professió mèdica, que també ha premiat Lluïsa Serrano.

La companyia joiera Tous ha bufat les 40 espelmes del seu emblemàtic os, Ampans ho ha fet pels 60 anys convertida en una institució modèlica al servei de la inclusió.

D’estrelles n’hi ha de diferent intensitat, però totes brillen amb esperança, ja sigui Rosalía que publica «Lux»; Jan Monter que debuta amb una nominació als Gaudí o Gina Gonfaus que tira endavant amb un miler de funcions a les espatlles. Ens han enorgullit els projectes d’intel·ligència artificial a Microsoft liderats per Jordi Ribas, la feina de Glòria Domínguez com a directora de l’Agència de Desenvolupament de Solsona i Cardona, els 42 anys de dedicació a la docència, la recerca i la divulgació de Dolors Grau, el nomenament d’Albert Tulleuda director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, la inauguració amb Chus Pérez d’un espai de referència de l’Associació de Lluita contra el Càncer o el premi que el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va lliurar a Sor Lucía.

Josep Garcia continua sent el millor del món d’Enduro; Nina Pont impulsa el bàsquet femení; Joan Garcia va salvar l’Espanyol abans de fitxar pel Barça i Txell Ferré s’omple de medalles. Un any exemplar amb Anna Bach formant part d’una missió que recrea la vida a Mart. El límit és més enllà de les estrelles.

A les portes del 2026, repassem les 25 personalitats que han marcat l’any 2025 a la Catalunya Central. Aquí tens la primera part:

Josep Fuentes, sindicalista: 50 anys de les tortures a antifranquistes

Manresa ha rememorat enguany el mig segle transcorregut des que l’aparell repressor franquista va detenir i torturar activistes, cinc dels quals van ser empresonats, entre ells Josep Fuentes. Un dels actes va ser a la presó Model de Barcelona.

Josep Fuentes

Josep Fuentes / Arxiu/Mireia Arso

Un 9 d’octubre del 1975, la Guàrdia Civil de Manresa va iniciar una operació que va acabar amb la detenció de 25 activistes polítics, sindicals i socials de la ciutat. Molts d’ells van ser torturats a la caserna de la carretera de Cardona, i alguns van acabar a la presó Model de Barcelona.

Per recordar els fets i fer una crida a combatre el feixisme s'ha portat a terme durant tot l'any el programa d’actes «50 anys de la lluita per la recuperació dels drets i llibertats a Manresa», dintre del qual va tenir lloc un homenatge al saló de sessions de l'Ajuntament. Una octaveta clandestina redactada per militants com Josep Fuentes, Rufí Cerdan i Josep Ramon Mora va desfermar l'onada repressiva. D’entre els vint-i-cinc interrogats, en un primer moment, catorze van ser detinguts i posats a disposició judicial. Van ser reclosos inicialment a la presó de Manresa, a les Escodines, junt amb presos comuns, on la comunicació amb l’exterior era complicada, amb visites a través de reixes i la correspondència i el menjar sotmesos a estricta censura.

Des d’allà van poder redactar una carta oberta a l’opinió pública de Manresa denunciant els fets viscuts. Finalment, cinc d’ells van ser empresonats: Josep Fuentes, Joan Sala, Josep Cònsola, Jaume Sala i Manuel Ramos i traslladats a la presó Model de Barcelona.

Paral·lelament, altres militants, com Sebastià Vives, Francesc Padullés, Lluís Maruny i Joaquín Vizcaíno, van aconseguir fugir i van ser declarats en cerca i captura. Van trobar refugi a Barcelona, en cases de militants i simpatitzants.

Foto de família dels homenatjats, amb l'alcalde Aloy al mig

Foto de família dels homenatjats, amb l'alcalde Aloy al mig / Arxiu/Dani Casas

Chus Pérez, de la delegació de lluita contra el càncer: Manresa guanya un espai de referència

Durant la presidència de Chus Pérez de la junta local de lluita contra el càncer s’ha inaugurat a la Muralla Sant Domènec de Manresa el punt comarcal a la Catalunya Central. És el darrer que quedava dels cinc que s’han anat desplegant a la província.

Chus Pérez, presidenta de la seu local de l'Associació de Lluita Contra el Càncer

Chus Pérez, presidenta de la seu local de l'Associació de Lluita Contra el Càncer / Arxiu/Josep Rojas

Rafael Pérez, premi Vivències Mèdiques: La professió li premia la trajectòria

La Junta comarcal del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) va guardonar el metge especialista en Medicina Interna amb especial dedicació per les malalties infeccioses durant l’Acte de la Professió Mèdica del Bages, la Vigília de Sant Lluc.

Rafael Pérez, premiat a la Vigília de Sant Lluc per la seva trajectòria professional

Rafael Pérez, premiat a la Vigília de Sant Lluc per la seva trajectòria professional / Arxiu/Enric Badia

Albert Tulleuda, gestor: Comanda el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica

El MNACTEC, ubicat a Terrassa, té com a un nou director el manresà, que havia dirigit el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia i la Fundació Cardona Històrica. Era el director executiu de la Fundació Turisme i Fires de Manresa.

Albert Tulleuda, director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya

Albert Tulleuda, director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya / Arxiu/Oscar Bayona

Sor Lucía, priora del convent de Santa Clara: Herència papal i condecoració

Font inesgotable d’activitat, Sor Lucía ha rebut enguany una herència del papa Francesc i ha rebut de mans del president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, el guardó de l’Orde de la Princesa Olga pel seu suport al poble en guerra.

La monja Sor Lucía Caram

La monja Sor Lucía Caram / Arxiu/Santi Coll

Lluïsa Serrano, premiada pel Col·legi de Metges per la seva trajectòria com a pediatra

La pediatra Lluïsa Serrano ha rebut aquest desembre el Premi a l’Excel·lència Professional 2025 del Col·legi de Metges de Barcelona per la seva trajectòria. Fa més de 20 anys que treballa al CAP de Guardiola de Berguedà i atén els infants de l'alt Berguedà. Destaca pel seu compromís amb la pediatria d’atenció primària en l'àmbit rural, la qualitat humana i la dedicació constant a les famílies del territori.

La pediatra Lluïsa Serrano

La pediatra Lluïsa Serrano / Anna Costa

Dolors Grau, docent jubilada: referent de la docència universitària i la divulgació científica

Amb una trajectòria de 42 anys dedicada a la docència universitària, a la UPC i a l'EPSEM de Manresa, la berguedana Dolors Grau s'ha jubilat a finals d'aquest any. Ha estat premiada pel seu compromís amb l’educació i la divulgació científica, i destaca especialment per ser cofundadora de l’Exploratori dels Recursos de la Natura, un projecte de referència arrelat a Berga i al territori.

La berguedana Dolors Grau

La berguedana Dolors Grau / Arxiu/Anna Costa

Anna Bach, matemàtica i artista: despertar vocacions científiques entre les nenes

La moianesa va formar part d’Hypatia II, una missió científica que recrea com seria la vida a Mart en una estació anàloga a Utah. Posteriorment, Bach va escriure i il·lustrar Les exploradores de Mart, un llibre d’aventures inspirat en aquesta experiència i on també apareixen la bagenca Estel Blay i la cerdana Marina Martínez, companyes de tripulació.

La matemàtica i artista Anna Bach treballant en el seu projecte que publicarà l'editorial Estrella Polar

La matemàtica i artista Anna Bach treballant en el seu projecte que publicarà l'editorial Estrella Polar / Hypatia Mars

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents