Jordi Ausàs (la Seu d'Urgell, 1960), com a conseller de Governació i Administracions Públiques, té la responsabilitat de l'impuls polític de la llei que implantarà les vegueries, una administració catalana definida a l'Estatut, en lloc de les actuals províncies i diputacions. Però l'avantprojecte no acaba d'arribar al Consell de Govern de la Generalitat. El conseller diu que no hi ha res aturat i espera que hi arribi d'ara a febrer.
L'Estatut defineix la vegueria com a àmbit de descentralització de la Generalitat i de cooperació local. De la primera part, què en dirà la llei de vegueries?
La llei establirà que els organismes i departaments de la Generalitat s'hauran de desplegar plenament, en aquestes set vegueries, en el termini de cinc anys. Fins ara aquest desplegament s'ha anat fent d'una manera no regulada, excepte per un decret sobre determinats delegats, i ara s'establirà amb rang de llei.
Ara hi ha departaments que treballen en els set àmbits, d'altres en cinc o sis, i d'altres mantenen la divisió provincial.
Aquesta és una de les raons principals per fer-ho en forma de llei, que obligui tots els departaments. La llei determinarà clarament que els àmbits de les delegacions territorials de la Generalitat, i dels consells de vegueria, hauran de ser coincidents.
Per què no es va dir així de clar en el document que es va portar a exposició pública?
Les exposicions públiques serveixen per millorar els esborranys. El primer ho enunciava però no ho desplegava, i justament durant l'exposició ens hem decidit a fer-ho, i a delimitar clarament les dues ànimes, a partir del cas del Consell General d'Aran, que té una relació directa amb el Govern de la Generalitat, sense que això impedeixi als municipis aranesos ser a la Diputació de Lleida i, en el futur, al consell de vegueria de l'Alt Pirineu i Aran.
Per tant, el fet que l'avantprojecte arribi al Consell de Govern unes quantes setmanes més tard del que vostè volia, haurà acabat beneficiant la llei.
Crec que hauríem arribat igualment al mateix lloc durant la tramitació. Estic compromès que tiri endavant i ho faci amb el màxim de consens, i per arribar-hi és bo que es doni la iniciativa dels principals actors. La llei no ha estat mai aturada, i espero que el Consell de Govern acordarà la seva remissió al Parlament abans no acabi el mes de febrer. És un procés que no té marxa enrere.
La llei establirà també les seus de les delegacions territorials?
Ho decidirà el Govern, igual que determinarà la seu del consell de vegueria. Per a les delegacions, la llei donarà resposta a una realitat existent i parlarà d'"àmbits de funcionament propi", que significa que hi ha una realitat de ciutats dinàmiques, que avui ja acullen delegacions -Manresa, Vic, en el futur potser Igualada- i que això s'ha de potenciar. No tots els departaments hauran d'estar ubicats a la ciutat seu de la vegueria, sinó que poden repartir-se per contribuir a vertebrar les vegueries.
A decisió de cada conselleria?
A decisió del Govern, tenint en compte els equilibris i les voluntats de ser de les ciutats mitjanes, una xarxa que cal potenciar.
I les capitals dels consells de vegueria, com es designaran?
En un primer moment, es constituiran quatre consells, que coincidiran amb les actuals quatre diputacions; per tant, la seva seu serà la mateixa: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Gràcies a un acord polític amb el govern central, que es traduirà en una modificació legal, amb els resultats de les eleccions municipals del 2011 es constituirà el consell de les Terres de l'Ebre, la capital de la qual s'establirà en la mateixa llei de vegueries. Pel que fa als altres dos consells, els de les vegueries Central i de l'Alt Pirineu i Aran, es constituiran quan les Corts espanyoles hagin aprovat les modificacions legals necessàries, que afecten la delimitació provincial, i la seva capital la decidirà el Govern, promovent una designació amb rang de llei.
Res de cocapitalitats?
En aquest moment no n'estem parlant.
L'esborrany de llei deia que la capital la decidiria el consell de vegueria, però ara ja diu que ho farà el Govern, i aquest canvi s'ha donat en molt poc temps.
Hi ha aspectes jurídics, en el sentit que la designació de la capital ha de tenir el mateix rang que la determinació de la vegueria. Però també hi ha una reflexió política: si abans de començar estem encallats pels enfrontaments sobre això, el que ha de fer el Govern és prendre una decisió.
Aquest canvi és una concessió a la ciutat de Tarragona, que era qui en feia més qüestió?
No, perquè també n'he parlat amb altres alcaldes. Es tracta de no traslladar-los un conflicte, no obligar-los a fer campanya dins del consell de vegueria. I és bo que es faci en forma de llei, perquè és un aspecte massa substancial perquè els governs el puguin anar canviant amb simples decrets.
Es constitueixen les quatre vegueries que coincideixen amb les províncies. Per tant, d'entrada només canviem els rètols. I esperem que les Corts espanyoles modifiquin el nombre i límits de les províncies, que tenen rang de llei orgànica. Això pot ser molt llarg. Ens podem trobar que el mapa provisional s'eternitzi?
Espero que no! Però en tot cas no volem esperar a definir el nostre model de país, perquè té molts aspectes positius, començant per la descentralització de la Generalitat. La que ja s'ha aplicat ha estat ben acollida, i ha estat beneficiosa. I d'altra banda aquesta llei va en paral·lel amb una refosa de les lleis de règim local.
Sabem quan trigaran els canvis en les lleis estatals?
Fa moltíssims anys que tenim diputacions provincials. De vegades ho perdem de vista i pensem que el canvi serà del matí a la nit. Encara que triguem a completar el procés, tot aquest temps s'anirà fent feina: la fixació dels set àmbits permetrà treballar per apropar l'administració, per acostumar la gent i conscienciar-la. Per exemple, ha de permetre que els mapes del temps de TV3 parlin amb propietat, o que s'acabi allò de dir "la neu de Lleida", o "el Pirineu lleidatà". O ets al Pirineu o ets a Lleida, no pots ser als dos llocs!
No han fet un càlcul de la durada del tràmit a Corts...
És que si dic una data, m'equivocaré, perquè no depèn de nosaltres. Estem treballant l'acord polític amb el govern, però després hi ha d'haver les majories parlamentàries.
I si el procés a Madrid no s'allarga sinó que es penja, es talla?
Haurem d'insistir-hi. Si ha- guéssim de deixar de legislar i de governar pensant en el que diran els altres, no faríem mai res.
Però, es podria funcionar?
Naturalment, perquè el procés és gradual. Primer quatre consells de vegueria, després cinc i després set.
Si s'encalla el canvi de límits provincials, i ja hem constituït les vegueries segons les províncies actuals, no correm el perill d'acostumar-nos-hi? De dir que "en tot cas, ja tenim vegueries"?
Per canviar el nom, de diputació a vegueria, no ens hi hauríem posat. Alguns que estan en posicions immobilistes, que no volien ni que es comencés, ara volen tirar l'aigua al vi i diuen que és només un canvi de nom. Si fos així no hauria aixecat tanta polseguera! Aquest és un projecte de país, que caldrà anar desplegant i modificant a mesura que canviïn altres marcs legals. I aquests canvis hauran de figurar entre les qüestions cabdals a l'hora de negociar majories al Congrés de Diputats.
Tenint en compte el color polític dels alcaldes de Lleida i Tarragona, i del síndic d'Aran, creu que els socialistes han jugat net?
El que compta és el resultat final, i aquest és que hi hagi el projecte que busquem amb l'acord de tot el govern. La defensa dels interessos locals és legítima, però el Govern governa per a tothom.
Per tant, no creu que els socialistes hagin usat la queixa local com a excusa per frenar un procés que els és incòmode?
No, no, el procés no està ni aturat ni frenat. Va fent el seu curs.
L'alcalde de Vic va sortir molt content d'una reunió amb vostè, tot i que les coses que sempre ha volgut eren poc compatibles.
Hi tinc una bona relació. I la llei busca vertebrar el país i valorar cadascuna de les ciutats mitjanes que són potents en cultura i economia, i pols d'atracció.
L'alcalde de Vic només acceptarà ser capital o cocapital.
No puc parlar per l'alcalde de Vic. I la capitalitat la determinarà la llei corresponent.
La vegueria del Penedès té alguna possibilitat?
La llei estableix la manera de crear noves vegueries, però s'aprovarà amb les set de previstes.
La creació de les noves es podria tramitar quan encara no s'han desplegat totalment les set?
Els poders locals poden iniciar el procés des del moment en què s'aprovi la llei catalana. I si el Parlament les aprova, els seus consells no es constituiran fins que no arribin les modificacions estatals.
L'Anoia té una situació complexa. Una part dels municipis vol ser de la vegueria Central, una altra part del Penedès, i una força política vol anar amb Barcelona. Atendre tothom significar trencar la comarca.
La llei de comarques preveu el mecanisme per crear-ne una de nova, però mai no s'ha aplicat. En tot cas, el govern no es planteja aquesta tessitura perquè tampoc no es planteja crear la vegueria del Penedès. Si fem set vegueries d'entrada, és perquè sobre elles hi ha consens polític, territorial i institucional. D'una de vuitena o una de novena, n'hi ha partits a favor i d'altres que no.
