Els científics de la NASA han trobat en un llac de Califòrnia bacteris que viuen en arsènic, un descobriment que impactarà en la recerca de formes de vida extraterrestre, segons informa avui la revista Science.

La troballa ve precedida d'intenses especulacions dels blocs tecnològics, com Gawker i PC World, que parlaven aquests dies de la possibilitat que l'agència nord-americana anunciés avui que havia trobat vida a l'espai exterior.

El principal factor que va desencadenar aquestes especulacions, que van córrer com la pólvora per Internet, va ser la convocatòria de la roda de premsa en què la NASA anunciava "un troballa astrobiològic" que tindria un impacte en la recerca de vida extraterrestre.

Finalment, la troballa, encara que no històrica, sí provocarà canvis en aquesta activitat de la NASA, que fins ara només ha buscat vida en planetes que contenien els elements que creia podien acollir-la.

Les formes de vida fins ara conegudes es componen principalment de sis elements: carboni, hidrogen, nitrogen, oxigen, sofre i fòsfor, indica l'estudi dirigit per Felisa Wolfe Simon de l'Institut de Astrobiologia de la NASA a Menlo Park, Califòrnia.

"Encara que aquests sis elements conformen els àcids nucleics, les proteïnes i els lípids i, per tant, la major part de la matèria viva, és possible, teòricament, que alguns altres elements de la taula periòdica puguin complir les mateixes funcions", indica el article.

Els investigadors van trobar en les aigües tòxiques i salobres del Llac Mono, a Califòrnia, un bacteri de la família Halomonadaceae que pot substituir completament el fòsfor amb arsènic al punt d'incorporar aquest element a la seva àcid desoxiribonucleic (ADN).

Els científics de la NASA expliquen que això obre la possibilitat que existeixin formes de vida en altres planetes que no tenen fòsfor en l'atmosfera.

L'arsènic és summament tòxic per als organismes vius-almenys els coneguts fins ara-perquè trastorna els processos metabòlics encara que, des del punt de vista químic, es comporta de manera similar al fosfat.

Els científics ja havien trobat abans altres organismes que podien alterar químicament l'arsènic i aquests organismes s'han vinculat amb l'enverinament de l'aigua subterrània a Bangladesh i altres parts d'Àsia on la població ha recorregut a l'aigua de pous o fonts per evitar el còlera.

Els investigadors de l'agència espacial cultivar el bacteri, que creix i es multiplica còmodament en el medi tòxic, en plats petri en què es va reemplaçar gradualment la sal de fosfat per arsènic.

El procés va continuar fins que els bacteris van créixer sense necessitat de fosfat, un element essencial en la construcció de diverses macromolècules presents en totes les cèl lules, inclosos els àcids nucleics.

Els científics van usar traçadors de ràdio per seguir molt de prop el camí de l'arsènic en el bacteri, des de la ingestió del químic fins a la seva incorporació en diversos components cel lulars.

I així van determinar que l'arsènic havia reemplaçat completament al fòsfor en les molècules del bacteri fins a la seva ADN mateix.

"La forma en què l'arsènic s'introdueix en l'estructura de les biomolècules no està clara, i no coneixem els mecanismes pels quals operen com molècules", van assenyalar els investigadors.

"El bescanvi d'un dels elements biològics més pot tenir-conclouen-un significat evolutiu i geoquímic profund".