El perfil dels nous consellers

Felip Puig, un supervivent del govern de Pujol

S'ha especulat fins al darrer moment amb el futur del secretari general adjunt de CDC, Felip Puig (1958), fins i tot ell havia reconegut que s'havia plantejat la possibilitat de deixar la política. Finalment, el supervivent del govern de Jordi Pujol formarà part també del d'Artur Mas com a conseller d'Interior, una cartera difícil. Això demostra la confiança del nou president en Puig, el seu número dos, l'encarregat de la feina bruta en moltes ocasions i una persona que mai deixa indiferent a ningú, tampoc als membres del seu partit. El nou conseller d'Interior ja va encarregar-se de la carteres de Medi Ambient i de Política Territorial durant l'últim govern de CiU, exercint de portaveu.

Recentment, Puig va dir que mai havia dit que no a Artur Mas, ni tampoc a Jordi Pujol. I ara, tampoc ho ha fet. El secretari general adjunt de CDC semblava el tapat en les travesses, però el seu nom es confirma finalment en el nou govern.

Puig és enginyer de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Catalunya i milita a Convergència Democràtica de Catalunya des del 1976. Va ser regidor de Parets del Vallès i conseller comarcal de 1987 al 1991. Al llarg de la seva carrera, Puig ha estat una persona molt pròxima al que va ser president de la Generalitat Jordi Pujol. De fet, en el seu govern va ocupar diferents càrrecs.

En concret, va exercir la seva professió d'enginyer fins al 1988, any en què va iniciar la seva trajectòria política en l'equip del conseller Antoni Comas al creat Departament de Benestar Social. Puig va ser alt càrrec d'aquesta conselleria, de la qual en va ser director general i secretari general. Així mateix, va ser president d'ADIGSA de 1988 a 1996. Puig va ser conseller de Medi Ambient (2000-2001) i conseller de Política Territorial i Obres Públiques (2002-2003) en el darrer govern de Pujol. El nou conseller també va exercir com a portaveu de l'executiu del 2002 al 2003.

Pel que fa a la seva carrera dins del partit, Puig ha estat secretari d'Organització de Convergència entre 1996 i 1999. També ha estat portaveu del grup parlamentari de CiU a l'oposició del 2003 a octubre del 2007, quan va ser substituït per Oriol Pujol, qui ara és president del grup parlamentari de CiU. Puig és actualment secretari general adjunt de CDC des de l'octubre de 2007.

Irene Rigau: la conselleria d'Educació en mans d'una mestra de Banyoles

Irene Rigau ha estat la veu que ha defensat els plantejaments de CiU en matèria educativa en la 'llarga travessia' de la federació nacionalista a l'oposició. Va brindar el seu suport a Ernest Maragall per aprovar amb una àmplia majoria al Parlament la primera llei d'educació del país. Però ha perseguit la gestió del Tripartit criticant els barracons, la manca de places de llars d'infants i les zones educatives creades per assignar places escolars. Rigau ha d'aclarir ara si renova o no el concert econòmic a les escoles que separen nens i nenes i refer els ponts de diàleg amb una comunitat educativa en peu de guerra. Li toca digerir, a més, la sentència que amenaça el català com a única llengua vehicular.

Bona part de la comunitat educativa ha acusat els darrers anys a Ernest Maragall d'adoptar polítiques per afavorir el sector privat del sistema educatiu. Unes polítiques que el socialista ha negat sempre però que es troben obertament representades per Irene Rigau. Un detall que cal tenir present si es té en compte que un dels objectius més complicats d'assolir per la nova consellera serà el de refer ponts amb uns sindicats que ja han convocat sis vagues a l'escola pública.

Rigau haurà de continuar ara amb el desplegament de la LEC. En aquest sentit, el concert econòmic a les escoles religioses, però especialment a les que separen nens i nenes a les aules, serà clau per tornar la pau a la comunitat educativa. Al seu favor juga la davallada del flux migratori que els darrers anys ha posat contra les cordes el sistema educatiu català.

La darrera sentència del Tribunal Suprem donant la raó a uns pares que volen que els seus fills siguin educats en castellà complica la seva presa de possessió. Rigau haurà de decidir entre acceptar les futures peticions d'altres alumnes o desobeir el dictamen del Suprem.

Irene Rigau i Oliver va néixer a Banyoles l'any 1951. Llicenciada en Psicologia ha exercit de mestre d'educació infantil i Primària a diverses poblacions de les Comarques Gironines, d'inspectora d'ensenyament i de professora a la Universitat de Girona i a la Universitat Oberta de Catalunya.

És membre del Consell d'Ensenyament des del 1980. Ha estat cap dels serveis territorials d'Ensenyament a Girona (1982-1986), secretària del Consell Escolar de Catalunya (1986-1989), sotsdirectora general de Formació Permanent (1989-1993) i secretària del Consell Interuniversitari de Catalunya (1993-1999).

Pertany al Consell Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya i va presidir la ponència segona de l'onzè congrés del partit. Ha estat consellera de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya (1999-2003).

Des del 2003 és diputada al Parlament de Catalunya, on exerceix de portaveu a la comissió de Educació i Universitats i de Presidenta de la Comissió d'estudi de la situació de les polítiques per a les persones amb discapacitat. Pertany al Consell Nacional de Convergència, com a Secretària d'àmbit d'Educació i Universitats de CDC. També és membre de l'executiva de CDC i del Secretariat Permanent.

Andreu Mas-Colell, un economista amb prestigi internacional

Reconegut internacionalment amb diversos càrrecs de prestigi en l'àmbit econòmic, Andreu Mas-Colell tindrà la difícil tasca de reflotar l'economia catalana d'una de les crisis més cruentes de la història recent al capdavant del Departament d'Economia i Finances. Alhora gestionarà la cartera d'Universitat i Recerques, un fet que situa el món acadèmic al costat del que el nou Govern considera més prioritari. Aquest economista de 66 anys és reconegut per la seva tasca en el món de la microeconomia i ha estat guardonat, entre d'altres, amb el premi Rei Juan Carlos d'Economia.

L'experiència política no serà nova per a Andreu Mas-Colell. Entre el 2000 i el 2003 va ser Conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de l'últim govern de Jordi Pujol.

Però més enllà d'aquesta incursió en el món de la política, allà on Mas-Colell s'ha forjat el prestigiós nom que l'acompanya en l'àmbit internacional és en el de l'economia.

És catedràtic d'Economia a la Universitat Pompeu Fabra i president de la Barcelona Graduate School of Economics. Va ser catedràtic d'Economia a la Universitat de Harvard (1981-96) i professor d'Economia i Matemàtiques a la Universitat de Califòrnia (Berkeley) (1972-80).

Ha estat membre de l'Executiva de l'Associació Econòmica Internacional, president de l'Associació Econòmica Europea (2006) i president de l'Associació Espanyola d'Economia. A més, és secretari general del Consell Europeu de Recerca 2009. L'any 2005 va ser escollit membre de l'Institut d'Estudis Catalans i el 2008 de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas. La seva vinculació al món financer català queda reflectida en la pertinença al Consell Assessor del Servei d'Estudis de 'La Caixa'. També és president del Consell Assessor Científic de Telefónica Investigación y Desarrollo. Actualment és membre de la Junta Directiva del Cercle d'Economia.

Bona part del prestigi internacional li ve donat per l'extensa tasca com a investigador de l'àmbit econòmic. Ha escrit més de 100 treballs sobre temes que abasten des de la teoria abstracta de l'equilibri general i l'estructura dels mercats financers fins a polítiques de preu per a empreses públiques. Molts d'aquests treballs han tingut traducció editorial. És autor, per exemple, del llibre Teoria Microeconòmica, manual de referència mundial que el fa un dels noms més importants d'aquest camp en l'àmbit internacional.

Lluís Recoder, l'alcalde insigne de CiU

Lluís Recoder (Barcelona, 1958) era un dels noms que tothom donava per segur en les travesses sobre el futur govern d'Artur Mas. I és que ja abans de les eleccions, l'alcalde de Sant Cugat del Vallès va anunciar que no es tornaria a presentar a la reelecció i que estava a disposició de Mas. Recoder ha passat pel Congrés, pel Parlament i pel món municipal, i sempre amb èxit. De fet, des de 1999, ocupa l'alcaldia més important de CiU. Combinava llavors aquest càrrec amb la seva feina al Parlament. L'any 2006 va decidir dedicar-se exclusivament a Sant Cugat però dos anys més tard no es va poder estar de tornar a la primera línia política i mediàtica i va entrar en l'executiva de CDC.

El que serà conseller de Política Territorial va néixer a Barcelona l'any 1958. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, es va especialitzar en dret urbanístic. De fet, un dels conflictes amb els que ha hagut de bregar durant el seu mandat com a alcalde de Sant Cugat ha estat precisament sobre aquesta matèria, en concret sobre el sector de Torre Negra, protagonista d'un llarg litigi entre l'Ajuntament i la constructora Núñez i Navarro. Recoder, finalment, es va sortir amb la seva i ara el Parc Natural de Collserola integra també Torre Negra, el que fa que sigui sòl protegit no urbanitzable.

Recoder és militant de CDC des de l'any 1976 i un dels fundadors de la Joventut Nacionalista de Catalunya, organització on ha exercit gairebé tots els càrrecs, inclòs el de president, entre 1988 i 1991. En aquella època, l'actual conseller ja era diputat a Madrid, feina que va desenvolupar entre 1986 i 1999. Era llavors molt jove i seguia l'estela d'un dels seus referents, Miquel Roca.

Després de la seva etapa al Congrés, Recoder va ser diputat al Parlament entre l'any 1999 i 2006, feina que va compatibilitzar amb l'Alcaldia de Sant Cugat, que va obtenir aquell mateix any.

A Sant Cugat va governar amb el PP primer, però després amb ERC, i finalment en solitari. L'any 2006 va dedicar-se exclusivament a l'Alcaldia i va declinar anar de nou a les llistes de CiU al Parlament. En aquella època tampoc formava part de l'executiva de CDC, on va treballar-hi fins al 1999. De fet, el secretari general convergent, Artur Mas, li va demanar que entrés a l'executiva en el congrés del partit del 2004, però Recoder va refusar per preparar les municipals del 2007, que va guanyar per majoria absoluta.

Semblava que Recoder havia decidit quedar-se a Sant Cugat, on les coses li anaven bé. Fins i tot va rebre per dues vegades consecutives el premi Transparència Internacional. Finalment, però, l'alcalde va fer un pas endavant l'any 2008 i va demanar que la direcció de CDC s'obrís a més sensibilitats. D'aquesta manera, trucava a la porta de Mas, que li oferia de nou la seva entrada a l'executiva, oferiment que finalment va acceptar. Sonava llavors com a possible successor de Mas en cas que aquest no aconseguís governar en el seu tercer intent.

Josep Maria Pelegrí, un home discret i fidel a Duran i Lleida

El secretari general d'UDC, Josep Maria Pelegrí (1965), torna al Govern després de set anys com a portaveu del partit al Parlament. Repeteix com a conseller, però aquesta vegada s'encarregarà d'Agricultura, departament associat tradicionalment a Lleida com a demarcació on la indústria agroalimentària té el pes més important. Va ser responsable de Governació i Relacions Institucionals entre el 2002 i el 2003, després que el seu líder, Josep Antoni Duran i Lleida, dimitís en saber que havia perdut la pugna amb Artur Mas per succeir Jordi Pujol. Abans d'exercir aquest càrrec, va ser regidor de l'Ajuntament de Lleida, vicepresident del Consell Comarcal del Segrià i director general de la Generalitat.

Pelegrí va néixer a Lleida l'any 1965 i és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. És militant d'UDC des del 1982 i deu anys més tard va ingressar en el Departament de Medi Ambient com a lletrat-assessor jurídic. Va ser regidor de l'Ajuntament de Lleida entre el 1991 i el 1999.

Va combinar l'última fase com a regidor amb la vicepresidència del Consell Comarcal del Segrià (1995-1999), però també va ser delegat territorial del Departament de Medi Ambient a Lleida, entre 1996 i 1999.

Va ser llavors quan va donar un salt endavant com a director general de Qualitat Ambiental de Medi Ambient i a partir d'aquí només va fer que ascendir, primer com a director general d'Administració Local del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat i després com a conseller.

La seva trajectòria com a conseller va estar marcada per la manera com va accedir-hi, ja que va ser a conseqüència de la dimissió del seu líder, Josep Antoni Duran i Lleida, que va dimitir de l'últim govern de Jordi Pujol en perdre la pugna amb Artur Mas per la successió un cop l'ara president de la Generalitat va ser nomenat conseller en cap. En aquest escenari, va ser Josep Maria Pelegrí qui es va encarregar del departament fins al 2003, l'últim any de CiU en el poder.

Joana Ortega, dirigent fidel a Duran

La portaveu d'UDC, Joana Ortega, és una dirigent fidel al seu líder, Josep Antoni Duran i Lleida. Ara assumeix la cartera de Governació i Relacions Institucional, que, entre d'altres funcions, s'ocupa de les relacions amb el govern espanyol. Això suposa que faci tàndem amb el propi Duran, portaveu de CiU al Congrés i encarregat, segons va anunciar Artur Mas, de certes negociacions amb Madrid, especialment en l'àmbit dels traspassos. Ortega és psicòloga de professió, ha estat regidora de l'Ajuntament de Barcelona entre el 1995 i el 2007 i va exercir el càrrec de presidenta de l'Institut Català de la Dona i del Consell Nacional de Dones de Catalunya.

Els inicis de Joana Ortega la situen ben allunyada de l'escenari polític. L'ara portaveu d'UDC es va llicenciar en Psicologia per la Universitat de Barcelona. Posteriorment va muntar una escola de mecanografia, però les seves converses sobre política amb la família i amb el seu amic Salvador Sedó i Marsal (pare de Salvador Sedó, futur eurodiputat) van despertar l'interès d'una jove Ortega, que va vendre el negoci per plantar-se a l'Ajuntament de Barcelona.

Ortega va començar a militar a UDC el 1985. Va passar pel districte de les Corts i el de l'Eixample, essent regidora de l'Ajuntament de Barcelona entre el 1995 i el 2007. La seva etapa municipal va coincidir amb els Jocs Olímpics de Barcelona, etapa daurada de la capital catalana.

L'any 1996 va ingressar en el comitè de govern d'Unió, i cada cop ha anat adquirint més pes fins a ser vicepresidenta executiva de Comunicació i Imatge, exercint les funcions de portaveu.

Sempre ha estat fidel al lideratge de Josep Antoni Duran i Lleida i ara precisament farà tàndem amb ell en les relacions amb Madrid, ja que gestionarà la cartera de Relacions Institucionals i Duran també participarà molt activament en negociacions amb el govern espanyol, entre d'altres temes sobre els traspassos pendents de l'Estatut.

Josep Lluís Cleries, un vell conegut del món associatiu

Josep Lluís Cleries (Barcelona, 1956) no és un nouvingut en el món associatiu i del tercer sector. El nou conseller de Benestar i Família és un vell conegut en l'àmbit que ara dirigirà. En les dues últimes legislatures, Cleries ha estat diputat i ha fiscalitzat amb bel·ligerància les polítiques del tripartit en aquesta matèria. En els últims quatre anys, ha fet una dura oposició a la republicana Carme Capdevila. Durant l'època de Jordi Pujol, Cleries va ser director general d'Acció Cívica de la Generalitat entre 1996 i el 2003. Ara ocuparà un lloc al Consell de Govern que presideix Artur Mas, un premi a la seva constància en el treball parlamentari durant les dues legislatures d'oposició.

Josep Lluís Cleries és enginyer industrial, diplomat en funció general a l'administració pública per ESADE i diplomat en desenvolupament directiu a l'administració per l'IESE. També és director d'activitats infantils i juvenils en el lleure per l'Institut Pere Tarrés.

Al llarg de la seva trajectòria ha estat encapçalat diversos projectes socials, com ara el Moviment de Centres d'Esplais Cristians, la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Centres d'Esplai, la Coordinadora Catalana al Servei de l'Infant, el Secretariat de Pastoral de Joventut de Catalunya i Balears, l'Aplec de l'Esperit dels Bisbats de Catalunya o la Fundació Pere Tarrés.

Entre les seves responsabilitats institucionals, Cleries, ha estat gerent de l'Institut Català del Voluntariat (INCAVOL) entre 1993 i 1995, i director general d'Acció Cívica de la Generalitat entre 1996 i 2003. En l'últim congrés de CDC va ser nomenat secretari d'Estat del Benestar i Suport a la Família de CDC.

De fet, és conegut en l'àmbit parlamentari que Cleries ha aprofitat els set anys a l'oposició de CiU per teixir complicitats entre la federació nacionalista i el món del tercer sector. Cleries ha pentinat el país visitant associacions i entitats socials, grans i petites, per fer-hi arribar les posicions de CiU i conèixer de primera mà les seves problemàtiques.

Durant els últims anys, Cleries ha estat el diputat encarregat de vigilar de prop les polítiques del departament que ara dirigeix. Ha estat l'ariet de CiU contra la ja exconsellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, que ha estat interpel·lada de forma sovintejada -gairebé cada Ple- per Cleries sobre temes del seu departament. Un dels temes en què ha estat més bel·ligerant ha estat el desplegament de la Llei de dependència.

Ferran Mascarell, l'exconseller socialista que torna a Cultura amb un govern de CiU

Ferran Mascarell i Canalda (Sant Just Desvern, 1951) és sens dubte un dels noms que més criden l'atenció del nou equip de Govern que ha concebut Artur Mas. Conseller de Cultura en el darrer tram del mandat de Pasqual Maragall, Mascarell ocupa novament aquest càrrec. Bona part de la seva trajectòria política, però, ha estat a l'Ajuntament de Barcelona. Precisament, el seu nom havia sonat en els darrers temps com a possible candidat socialista a les pròximes eleccions municipals, en substitució de Jordi Hereu. Artur Mas i la seva intenció de crear un equip amb 'els millors', encara que fossin d'altres partits, ha fet canviar els plans.

Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, la carrera de Mascarell sempre ha estat vinculada a la gestió cultural. Va ser editor i director de la revista d'història 'L'Avenç' entre 1977 i 1984, a més de ser promotor l'any 1982 de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Llengua Catalana. El 1983 va ser nomenat director de Publicacions de la Diputació de Barcelona. També va desenvolupar el projecte inicial del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i entre el 1987 i 1991 va ser coordinador de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Posteriorment va ser delegat general a Catalunya de la Societat General d'Autors i Editors i director gerent de l'Institut de Cultura de Barcelona entre 1996 i 1999. Des d'aquesta institució va impulsar i promoure iniciatives culturals com la Festa de Santa Eulàlia, la Festa Major de Barcelona o el Festival Grec.

El 1999 fou nomenat regidor de Cultura i regidor del districte de Gràcia de l'Ajuntament de Barcelona. Sota aquesta responsabilitat va promoure i implementar el Pla de Biblioteques i el Pla d'Equipaments Culturals de la ciutat. També ha estat representant o membre del patronat de múltiples institucions i fundacions com Barcelona televisió, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, el Museu Nacional d'Art de Catalunya o el Gran Teatre del Liceu. També va formar part del consell d'administració del Fòrum Universal de les Cultures 2004.

L'abril del 2006, Mascarell substitueix Caterina Mieras al capdavant de la Conselleria de Cultura en la remodelació que va dur a terme Pasqual Maragall en el tram final del seu mandat. En aquest càrrec va estar poc més de vuit mesos, tot i que la seva gestió va comptar amb algun capítol que encara es recorda, com la conversió de la banda dels Latin Kings en associació cultural. A principis del 2007, Ferran Mascarell deixa el seu escó de diputat per incorporar-se al sector privat, concretament com a productor audiovisual i conseller delegat del Grup RBA.

En les darreres setmanes, José Montilla expressava públicament la seva intenció de comptar amb l'exconseller Antoni Castells i amb el mateix Mascarell per formar part del seu futur govern en cas de guanyar. Mascarell s'hauria encarregat de la macroàrea del Coneixement, que hauria integrat Cultura, Educació, Universitats i Recerca. Mascarell, però, no formava part de les llistes del PSC.

Boi Ruiz, el conseller que volia fer pagar pels àpats dels hospitals

Boi Ruiz creu que el sistema sanitari gaudeix d'una certa 'sensació de gratuïtat'. Com a president de la Unió Catalana d'Hospitals, ha reclamat en diverses ocasions que el pacient assumeixi 'taxes d'utilització de la sanitat'. Bàsicament, Ruiz ha plantejat que el malalt pagui pels àpats dels hospitals, pel transport sanitari o que faci front a taxes pels medicaments que es pren quan s'està ingressat. 'No té sentit que els medicaments que es prenen als hospitals no es paguin, i quan se surt de l'hospital es pagui un 40% del medicament', va dir Ruiz en una roda de premsa. Ruiz no hi veu un afany recaptador en les taxes, sinó la promoció de l'ús racional dels recursos en moments de crisi econòmica.

L'any 2008, Ruiz va plantejar aquestes mesures a la consellera Marina Geli. Ho va fer com a president de la Unió, en un document que també va ser signat per Foment del Treball, Fepime Catalunya, Fenin Catalunya i Federació de Mutualitats. En aquella ocasió, Ruiz va dir que eren mesures valentes, i que per aplicar-les els polítics haurien de renunciar a vots.

Boi Ruiz va néixer a Barcelona ara fa 56 anys. Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i diplomat en Gestió Hospitalària per la Escuela de Alta Dirección y Administración de Barcelona (EADA), Ruiz ha estat president de la Unió Catalana d'Hospitals - la patronal del sector sanitari concertat- des de l'any 2008, en substitució de l'empresari Feliu Sucarrats. Des del 1994 n'havia estat el director general. Especialista en cirurgia ortopèdica i traumatologia, Ruiz ha dirigit projectes de consultoria nacional i internacional i ha estat l'autor de diversos articles i estudis sobre la sanitat i atenció a la dependència.

Boi Ruiz és vocal de la Junta Directiva del Foment del Treball Nacional i vocal en representació del sector empresarial en el Consell de Direcció del CatSalut i en diferents instàncies de l'administració sanitària. A més, també ho és de diferents patronats de fundacions privades i socials catalanes. Ha estat vinculat al món acadèmic com a professor en formació de pregrau i postgrau d'economia de la salut i gestió empresarial sanitària en diferents centres acadèmics.

Francesc Xavier Mena, un catedràtic en economia que aposta per l'austeritat

Francesc Xavier Mena, el pròxim conseller en els àmbits de l'empresa i l'ocupació, té una extensa experiència en la universitat i en la seva vessant més empresarial i econòmica. Mena és catedràtic d'Economia de la Universitat Ramon Llull i professor ordinari d'ESADE. Mena sempre ha fet una aposta clara i contundent per l'austeritat i així s'ha vist en les seves crides a fer front al dèficit públic i en justificar les retallades que porten a terme les administracions. Aquest mateix dilluns i en un acte d'ESADE, Mena ha considerat 'necessària' la reforma de les pensions que el govern espanyol té previst aprovar al gener per evitar que 'el sistema entri en col·lisió'.

Aquest mateix dilluns, Mena ha pronosticat que el 2011 l'economia espanyola viuria un any de transició i que el 2012 es tirarà endavant com un 'avió de reacció' si es porten a terme les reformes necessàries 'com la reducció de la despesa i el sanejament de l'economia, especialment al que es refereix a l'exposició immobiliària del sistema financer'.

En una entrevista a 'Eixprofessional' el passat mes de juny, Mena va manifestar que l'economia necessitava un canvi i va apostar per 'noves vies de generació d'activitat i això exigirà reformes a l'empresa, al sistema financer i a l'administració'. En aquesta, indicava també que calia prendre 'mesures difícils' per a disminuir el deute públic i que a més tindrien implicacions negatives en el consum i en el creixement econòmic a curt termini. Mena s'ha mostrat així defensor de les retallades a l'administració i que si aquestes no es porten a terme 'el dèficit públic esdevindrà insostenible i les administracions es veuran abocades a la fallida'.

Mena també va dir que les pimes haurien d'apostar per la internacionalització i la innovació permanent. Ara com a nou conseller en els àmbits de l'empresa i l'ocupació tindrà l'oportunitat d'intentar aplicar tot el que ha anat dient durant aquest temps en un moment molt difícil per l'economia catalana. Mena, doctor en Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona; llicenciat en dret per la UNED i en Ciències Econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona, és l'altre independent que engrossirà els representants del Govern d'Artur Mas que no estan adscrits en cap partit polític.

A més de catedràtic, Mena ha estat director del Departament d'Economia, des del 1992 fins el 2000, i dels màsters en Direcció Econòmica-Financera, Direcció de Marketing i Direcció de Producció i Operacions d'ESADE. Mena va ser codirector dels programes PHARE de la Unió Europea als països de l'Est i president de la International Conference on Euro-India Economic Relationship de Nova Delhi (India).

El pròxim conseller del Govern Mas ha estat professor visitant a diferents escoles de negocis i universitats: CEIBS, Jiaotong University de Shanghai, a Xina; així com ESAN de Lima, a Perú, i ICDA de Buenos Aires a Argentina. Mena també és membre del consell editorial de Annals of Tourism Research; vocal del Tourism European Network (Eurostat), vocal del Grup d'Experts sobre Competitivitat Industrial, membre de la Junta de govern del Col·legi d'Economistes i membre del Comitè d'Avaluació de la Community of European Management Schools.

Mena també ha estat director de Consultur, Consultores Turísticos SA (Grupo Editur, avui Tea-Cegos), economista de la Direcció General de Programació Econòmica, investigador en la Direcció General de Política Científica i economista del Departament de Sistemes i Control al Banc Sabadell. Entre altres feines, ha portat a terme labors professionals de consultoria i ha desenvolupat projectes encarregats per empreses i organismes internacionals a 48 països, a sectors tan diversos com l'energètic, el turístic, el d'infraestructures, el sistema financer i els serveis socials.

Pilar Fernández Bozal, de cap dels advocats de l'Estat a Catalunya a consellera de Justícia

La nova consellera de Justícia, María Pilar Fernández Bozal, era fins l'actualitat avocada de l'Estat en cap a Catalunya. Ara, com a màxima responsable de la gestió de l'Administració de Justícia a Catalunya, de les presons i dels centres d'internament juvenil, haurà d'afrontar la tant reclamada modernització de la justícia, l'increment de presos i la creació del Consell de Justícia de Catalunya que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia va escapçar d'arrel. Bozal, de 47 anys i que exerceix des de l'any 1986, té una dilatada experiència com a advocada i no milita en cap partit.

Des d'octubre, Bozal era vocal del Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Barcelona en representació de l'Estat i també era membre de la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància a Catalunya, que s'encarrega d'autoritzar la col·locació a la via pública de càmeres de videovigilància. De la seva vida personal se'n coneix ben poc, excepte que és sòcia protectora de la societat Amics del Liceu.

Catalunya és l'única comunitat autònoma amb competències en presons i política penitenciària. A més, és una de les onze autonomies amb competències en matèria d'Administració de Justícia, cosa que suposa la gestió dels mitjans materials, com edificis de jutjats, i personals, o sigui tots els funcionaris excepte els secretaris judicials i els jutges. La nova consellera serà l'encarregada de demanar al Consell General del Poder Judicial i al Ministeri de Justícia que promoguin nous jutjats a Catalunya, que enviïn més jutges i magistrats al país, davant la rotació crònica que pateix Catalunya, i la convocatòria d'oposicions per funcionaris de justícia.

La consellera Tura li ha deixat uns quants jutjats en procés de construcció o reforma, com les audiències de Girona, Tarragona i Barcelona, i presons en construcció com les de Figueres, Tàrrega, Tarragona i la futura Model de Barcelona. També haurà de gestionar l'increment dels últims anys de les sol·licituds de penes alternatives de presó, sobretot per les condemnes per delictes de trànsit.

El Consell de la Justícia que preveia l'Estatut suposava la descentralització del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i una major autonomia i poder pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Però la sentència del Constitucional ho va deixar en poc més que un òrgan consultiu de l'àmbit de la justícia de Catalunya.

L'Advocacia de l'Estat és un cos de funcionaris que defensa els interessos del govern estatal davant la justícia, reclamant, per exemple, indemnitzacions davant funcionaris corruptes o persones que han evadit impostos. Mentre Fernández Bozal era la cap dels advocats de l'Estat a Catalunya, el govern espanyol va sol·licitar l'anul·lació de la consulta popular sobre la independència organitzada a Arenys de Munt el setembre del 2009. L'organisme també ha defensat els interessos de l'Estat davant del Constitucional en els recursos contra l'Estatut i ha presentat el recurs davant del mateix tribunal contra la Llei de Consultes catalana.

En els últims dies havien sonat com a possibles consellers de Justícia Ester o Sílvia Giménez Salinas, però finalment Mas ha optat per Pilar Fenández Bozal.

Des de fa uns anys, alguns dels principals càrrecs relacionats amb la justícia a Catalunya han estat ocupats per dones, com la pròpia Tura o Sílvia Giménez Salinas, exdegana del Col·legi d'Advocats de Barcelona, o la fins fa poc presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Maria Eugènia Alegret. Les que segueixen al càrrec són la fiscal superior de Catalunya, Teresa Compte, i la jutgessa degana de Barcelona, Maria Josep Feliu.

A banda dels consellers i conselleres, en el nou govern català hi figuren també dues persones de la màxima confiança d'Artur Mas que estan cridats a jugar un paper clau en el nou executiu. Es tracta de Francesc Homs, nou secretari general de la Presidència, i Gerard Gordó, nou secretari de Govern.

Francesc Homs, del 'pinyol' del partit al 'pinyol' del Govern

Francesc Homs (Vic, 1969) és un dels homes més fidels a Artur Mas i forma part del que s'anomena el 'pinyol', és a dir, el nucli dur més proper al líder de CiU. Aquesta confiança mútua s'ha fet evident des del moment en què Mas va assumir l'herència de Jordi Pujol al capdavant de la federació nacionalista i culmina ara amb la secretaria general de Presidència. Una confiança que ha quedat demostrada en les responsabilitats que ha ocupat Homs en els darrers temps: màxim negociador de CiU amb la reforma de l'Estatut i el finançament, va dissenyar la campanya de les eleccions europees i ha elaborat el programa de CiU a les eleccions al Parlament d'aquest 28 de novembre

Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el nou secretari general de la Presidència, mà dreta de Mas, ha treballat en una empresa de distribució d'aliments, en una entitat financera, en un despatx d'advocats i en una consultoria.

Homs forma part del nucli dur al voltant d'Artur Mas, l'anomenat 'pinyol', que ha donat suport al líder de CDC des dels seus inicis i que fins i tot va propiciar el seu ascens com a successor de Jordi Pujol.

De fet, tant Homs com la resta de membres del 'pinyol', com David Madí i Oriol Pujol, van ser membres de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC).

Homs és militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1993 i membre de l'Executiva Nacional i del secretariat permanent del partit. Va desenvolupar el programa de les eleccions del 2010 i es va encarregar de la campanya de les eleccions europees. També és secretari Executiu de Projecte Estudis i Programes de CDC i responsable de la Casa Gran del catalanisme.

Ha estat parlamentari aquestes dues últimes legislatures i va anar agafant rellevància en el mandat de Pasqual Maragall quan es va encarregar de fixar i defensar la posició de CiU com a ponent en el debat estatutari, i posteriorment en la legislatura de José Montilla amb la negociació del finançament amb el tripartit.

El proper secretari general de la Presidència ha escrit en aquests anys un parell de llibres sobre dret i política: 'Catalunya a judici' (2008) i 'Dret a decidir, estació concert' (2010). El primer recull la seva experiència com a ponent i negociador de l'Estatut. El segon, publicat recentment, entronca amb l'aposta estrella de CiU en les últimes eleccions: el concert econòmic.

Aquest no serà el primer càrrec institucional que ocupa Homs en el Govern de la Generalitat. Entre el 1996 i el 2003 va ocupar diversos càrrecs en l'àmbit de l'administració pública catalana, entre els quals destaquen el de director general d'Afers Interdepartamentals del Departament de la Presidència. Així mateix, va ser membre de la Comissió Executiva del Consell Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).

Germà Gordó, l'home a l'ombra del 'pinyol' de Mas

Germà Gordó (La Pobla de Segur, 1963) és un polític discret. Gerent de CDC des del 2004, ha format part de les interioritats del partit des de l'ombra, sense projecció pública, però sent home de la màxima confiança del nou president de la Generalitat, Artur Mas. De fet, és el menys conegut dels membres del 'pinyol', el reduït nucli de confiança a l'entorn de Mas. Gordó va tenir responsabilitats de segona fila en el Govern de Jordi Pujol i amb la tornada de CiU a la Generalitat s'asseurà a la taula de l'executiu com a secretari. És llicenciat en dret i s'emmarca en el sector més sobiranista del partit. També té, però, un perfil democristià, formant part de Fundació Persona i Democràcia-Joaquim Xicoy.

A més de ser el gerent de CDC, Germà Gordó és un home important a la cúpula del partit. Forma part del conegut 'pinyol', el col·lectiu més influent sobre Artur Mas des que aquest va agafar les regnes de CDC amb la sortida de Pujol. Però Gordó no ha tingut la projecció mediàtica que sí han tingut altres dels seus membres en els set anys d'oposició, com Oriol Pujol, Francesc Homs o David Madí.

Gordó no ha estat un habitual als mitjans de comunicació, és un polític discret, i probablement aquest sigui un dels motius pels quals Mas ha decidit que sigui secretari del Govern. De fet, Gordó ha assessorat al nou president en quina havia de ser l'estructura del nou Govern i a Madí en el procés de traspàs de poders.

Llicenciat en dret, el nou secretari del Govern va tenir responsabilitats de segona fila en l'executiu de Jordi Pujol. Va ser secretari general d'Agricultura quan el conseller era Josep Grau. L'any 2004, poc després de perdre el Govern de la Generalitat, va rebre l'encàrrec de Mas d'ocupar-se de la gerència de CDC. Ara, s'asseurà amb el president i la resta de consellers a la taula del Consell de Govern.

El seu perfil polític té una doble vessant. D'una banda, com la majoria dels membres del 'pinyol', té un perfil marcadament sobiranista. De fet, és director general de l'Associació Catalana Barcelona 2020, que agrupa joves nacionalistes i que té com a objectiu la plena sobirania nacional i la defensa i la promoció del català. Però al mateix temps és un home de conviccions democristianes -un fet que l'acostaria a Unió Democràtica- i forma part del Consell Directiu de la Fundació Persona i Democràcia-Joaquim Xicoy.

Gordó exercirà a partir d'ara les funcions de secretari del Govern. Un càrrec sense cartera però que pot tenir una forta influència sobre els diferents departaments. De fet, el secretari participa en totes les reunions del Consell de Govern i a més també està present en el Consell Tècnic, l'organisme que prepara els acords de l'executiu abans de la seva aprovació definitiva. Abans que Gordó, altres polítics destacats han ocupat aquest càrrec, com Ernest Maragall abans de ser conseller o Laia Bonet, ara diputada i dirigent socialista a l'alça.