El Govern ha aprovat aquest dimarts el projecte de llei de consultes populars no referendàries, que permetrà a la Generalitat convocar consultes ciutadanes sense necessitat de demanar permís a l'Estat. L'executiu considera que la legalitat d'aquest projecte està garantit, ja que compleix amb allò que va sentenciar el TC el 2010, i no descarta que es pugui utilitzar per convocar una consulta popular sobre el pacte fiscal. El portaveu del Govern, Francesc Homs, ha destacat que el projecte s'ha de llegir en el camí "cap al dret a decidir i la transició nacional". El padró serà la base per convocar una consulta i es descarta fer servir el cens electoral, requisit imprescindible segons el TC.
El projecte de llei, que iniciarà en breu el seu tràmit parlamentari, estableix que el president de la Generalitat serà qui tindrà la potestat de convocar una consulta popular i que aquesta no tindrà un caràcter vinculant. Tot i això, Homs ha destacat la vàlua que té el simple fet de convocar els ciutadans perquè manifestin la seva opinió. "El valor polític de la participació i manifestació del poble de Catalunya és d'una transcendència enorme", ha afirmat. Les consultes, per tant, no tindran caràcter de referèndum, com sí pretenia l'anterior llei de consultes aprovada pel Parlament.
Una altra de les diferències principals entre el projecte actual i l'anterior llei de consultes és la base que s'utilitza per definir qui pot participar. Homs ha avançat que s'utilitzarà el padró, per la qual cosa es desestima la utilització del cens electoral. En la sentència de l'Estatut, el TC va deixar clar que l'Estat era l'únic que podia fer servir el cens electoral per als referèndums o per als diferents processos electorals que convoca. Estaran legitimades per votar les persones més grans de 18 anys que no estiguin privades dels drets polítics, ja siguin de nacionalitat espanyola o ciutadans de la Unió Europea, Islàndia, Liechtenstein, Noruega o Suïssa que estiguin empadronats en algun municipi de Catalunya.
La convocatòria correspondrà al president de la Generalitat, tot i que també s'obre la porta a una convocatòria per part de la ciutadania, sempre i quant s'aconsegueixi un mínim de 50.000 signatures vàlides. S'engegaria doncs un procés d'Iniciativa Legislativa Popular que, de superar els tràmits parlamentaris, aconseguiria els avals polítics per convocar una consulta.
El portaveu del Govern ha obert la porta a què una de les primeres consultes que es convoquin sigui la del pacte fiscal. Homs ha recordat els compromisos que s'han adquirit al Parlament i que apunten a la possibilitat de convocar a la ciutadania perquè doni l'opinió sobre la proposta de nou model de finançament que surti del Parlament. En tot cas, no ha matisat si aquesta possibilitat esdevindrà una realitat ni si serà "la primera, la segona o la tercera" consulta que convoqui la Generalitat.
"Fins ara no disposàvem de la possibilitat que la Generalitat, per ella mateixa, convoqués una consulta ciutadana", ha recordat Homs. Aquest és, de fet, el principal canvi que s'introdueix en el projecte que aquest dimarts ha aprovat el Govern i que, segons el portaveu de l'executiu, s'ha de llegir en el context d'un procés cap a la transició nacional. "S'ha de saber llegir en el context del dret a decidir, de la transició nacional. I en aquest procés hi ha una primera estació que és el pacte fiscal", ha indicat.
Consulta sobre la independència?
El portaveu del Govern ha recordat que, des d'un punt de vista jurídic, la Generalitat té capacitat d'iniciativa per impulsar una reforma de la Constitució, fet imprescindible en cas que Catalunya assolís la independència. Per això, Homs ha afirmat que l'executiu català podria incloure una pregunta sobre l'autodeterminació de Catalunya si així ho decidís. "Des d'un punt de vista formal es podria salvar plenament", ha explicat. Homs ha criticat aquells que s'oposen al fet que la Generalitat no pugui preguntar sobre determinades qüestions als ciutadans i ha opinat que aquesta llei de consultes és una aposta de "radicalitat democràtica".
