El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) obliga a la introducció del castellà a tota l'aula on hi hagi un alumne els pares del qual hagin reclamat un ensenyament bilingüe per la via judicial. En una interlocutòria amb data del 6 de març, l'alt tribunal estableix que no n'hi ha prou amb l'atenció individualitzada que ofereix la Generalitat, sinó que "el sistema ha d'adaptar-se a tota la classe (o unitat escolar) de la que forma part l'alumne". El tribunal, però, manté que és la Generalitat qui determina la proporció i l'equilibri entre les dues llengües. Segons l'entitat Convivencia Cívica Catalana, hi ha un total de 10 interlocutòria del TSJC en aquest sentit.

Tant el Tribunal Constitucional, amb la seva sentència sobre l'Estatut, com posteriorment el Tribunal Suprem, han emès sentències en les quals es considera que el castellà també ha de ser llengua vehicular a l'ensenyament a Catalunya. El TSJC va avalar posteriorment el sistema d'immersió lingüística però va considerar que s'havia d'atendre les peticions de les famílies que demanaven que l'escolarització també fos en castellà.

Per donar compliment a les decisions judicials que han demanat a l'administració que atengués les peticions de les famílies que volien que el castellà també fos llengua vehicular a Catalunya, el Departament d'Ensenyament ha aplicat a aquests alumnes una atenció individualitzada. Ara, el TSJC ha emès una interlocutòria amb data 6 de març arran del recurs d'una família que demanava que l'ensenyament bilingüe reconegut al seu fill s'apliqui "juntament amb els seus companys" i no de forma individualitzada.

El TSJC considera que les mesures demanades per adaptar el sistema d'ensenyament perquè el castellà també sigui llengua vehicular "no suposa simplement l'atenció individualitzada de l'alumne en aquesta llengua", sinó que "el sistema ha d'adaptar-se a tota la classe (o unitat escolar) de la què forma part aquell alumne". Segons la interlocutòria, "el que s'ha acordat afecta a l'alumne juntament amb els seus companys", ja que si no fos així aquest alumne hauria de ser separat en una altra classe o s'hi mantindria "amb una atenció individualitzada", que ha estat "rebutjada específicament" pel Tribunal Suprem (TS) el juny del 2012.

La petició d'un alumne, per tant, afectarà a tots els membres de l'aula, encara que els pares d'aquets últims no vulguin que es modifiqui el model lingüístic actual. El TSJC, però, argumenta que "el dret fonamental de l'educació, en el seu aspecte lingüístic, no garanteix cap dret d'opció a rebre l'ensenyament exclusivament en una sola de les llengües oficials", sinó que és "l'administració educativa qui organitza i estableix la prestació d'aquest dret".

Pel que fa a la distribució de les dues llengües a l'aula, el TSJC manté que això és competència de la Generalitat, tot citant sentències del mateix Suprem que afirmen que "la determinació d'aquesta proporció i la seva posada en pràctica correspon acordar-la a la Generalitat de Catalunya", i que ho ha de fer "atenent a la realitat sociolingüística del centre". Segons el TSJC, no és la seva funció "substituir a l'administració en l'exercici d'una potestat pròpia".

El TSJC acaba desestimant els recursos de reposició presentats tant per la família com per la Generalitat, tot i que confirma "íntegrament" la interlocutòria del gener i demana tenir en compte els arguments que es donen en el nou escrit judicial.

Vot particular

Aquesta interlocutòria inclou el vot particular d'un dels magistrats, que es mostra d'acord amb desestimar el recurs de reposició presentat per la família, però considera que s'hauria d'haver admès el presentat pel Departament d'Ensenyament.