El Tricentenari 1714-2014 s'iniciarà ja aquest proper setembre i tindrà tot un any d'actes públics, rutes pels escenaris de la Guerra de Successió, exposicions, xerrades, debats i esdeveniments en record de la caiguda que va fer caure les institucions i els drets de Catalunya tres segles enrere. El programa s'ha presentat aquest dissabte al Palau de la Generalitat, i tant els comissaris del Tricentenari per part de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, Miquel Calçada i Toni Soler, com els alcaldes que han intervingut, han coincidit a destacar la necessitat de vincular la commemoració amb el procés obert pel dret a decidir i el futur polític de Catalunya.

A l'acte de presentació han intervingut, a més del president de la Generalitat, Artur Mas, i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, els comissaris de la commemoració. Miquel Calçada és qui ostenta aquest càrrec per part de la Generalitat, i ha promès una celebració "austera però no per això menys solemne". En aquest sentit, ha avançat que seran un seguit d'actes "populars, transversals i inclusius". "Proposem una mirada panoràmica, sense apriorismes, per fer conèixer i difondre aquells fets de 1714, pel significat i les conseqüències que van tenir", ha sentenciat Calçada, remarcant així el caràcter pedagògic que vol tenir aquesta commemoració.

I és que segons el comissari de la Generalitat, existeix un "fil invisible que uneix el 1714 amb l'actualitat", i per això Calçada s'ha proposat commemorar el Tricentenari tenint ben present que ara mateix "ens trobem en l'atzucac històric de lluitar pacíficament per aconseguir el que tantes generacions han somiat". "El Tricentenari pretén, humilment, contribuir a aquest objectiu", ha conclòs.

El periodista Toni Soler és qui lidera el comissariat de la commemoració per part de l'Ajuntament de Barcelona. En la seva intervenció, ha presentat els actes que estan preparant per "oferir als barcelonins, al país i a tots els visitants" activitats que "demostrin la potència creativa" dels catalans i la memòria històrica que recullen en aquest Tricentenari. Soler, a més, ha vinculat la celebració amb la "persistència" de la identitat que, tant al 1714 com actualment, forgen "els valors dels catalans".

Soler també ha destacat la vocació internacional del Tricentenari, amb la voluntat d'explicar la història i els anhels de futur de Catalunya a la resta del món. "Volem tambñe que Catalunya participi de forma activa en el debat sobre el futur d'Europa", ha afegit el comissari de l'Ajuntament de Barcelona.

El Born Centre Cultural Cultural s'inaugura al Setembre

En un sentit semblant s'ha expressat l'alcalde de la capital, Xavier Trias, que ha confirmat que el 9 de setembre s'inaugurarà el Born Centre Cultural, convertint així aquest acte en el primer del Tricentenari. Aquest espai i tot el jaciment recuperat permetran ambientar la Barcelona del 1700 per explicar el setge a la ciutat. Trias també ha explicat que s'exposarà aquí la recuperada i restaurada bandera de Santa Eulàlia, que va guiar els defensors de les institucions catalanes en aquella guerra.

L'alcalde de Barcelona ha volgut destacar que el 1714 "va transformar per sempre més les nostres institucions". Però, segons Trias, "el sacrifici de superació dels barcelonins va fer que la data esdevingués un símbol de la voluntat catalana de seguir existint com a poble". "Aquests fets marquen el profund sentit de llibertat de Barcelona i de Catalunya, avui plenament vigent", ha sentenciat Trias.

En aquest sentit, l'alcalde ha remarcat que tres segles després d'aquell setge "Catalunya torna a debatre el seu futur polític i quin ha de ser el seu paper al context europeu i mundial". És per això que Trias ha promès que "el programa d'actes sorprendrà" i posarà "Barcelona al servei del país".

Rutes i col·laboració dels municipis

En el marc del Tricentenari, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona han volgut implicar també en la commemoració aquells municipis que van tenir un paper més destacat en els fets de la Guerra de Successió. Vic, Talamanca, la Seu d'Urgell, Sant Boi de Llobregat, els Prats de Rei, Moià, Lleida, Cervera, Cardona i Barcelona acolliran, doncs, actes relacionats amb els escenaris de la caiguda de Catalunya davant les tropes borbòniques. És per això que, a més, s'ha organitzat una Ruta 1714 que recorre els monuments i espais més emblemàtics i representatius en cada municipi relacionats amb la Guerra de Successió.

A l'acte de presentació han intervingut tres dels seus alcaldes, i tots s'han mostrat satisfets de poder participar en la commemoració. Dionís Guiteras, alcalde de Moià, ha demanat "no perdre de vista d'on venir, què som i què representem" els catalans, i ha explicat que "les dificultats econòmiques" per les que passa el país i els municipis "fan que encara tinguem més ganes, il·lusió i esperança de tornar als nostres fills el que fa 300 anys ens van robar i ens van fer perdre".

L'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, ha defensat que cal commemorar el Tricentenari "per rememorar el que va passar fa 300 anys i l'esperit dels catalans que van decidir fer front a una enorme dificultat, no abaixant els braços". Batalla, a més, ha remarcat la necessitat "d'entendre on som i on volem ser demà". "Perquè vam ser, som, i serem un poble lliure", ha conclòs.

Per la seva part, l'alcalde de Sant Boi de Llobregat, Jaume Bosch, ha destacat que al seu municipi encara ressonen els "crits de llibertat" que en diferents episodis de la història s'han fet visibles, com quan als anys 70 es demanava també "l'amnistia i l'Estatut d'Autonomia". "Avui seguim fent camí com a poble, convençuts que aquests 300 anys han de servir per conscienciar-nos com a poble del nostre futur", ha dit, tot afegint que està segur que ara "haurem de tornar a cridar, però per la llibertat, la convivència i l'estat del benestar sense el qual no seriem una nació d'europa i un poble amb dignitat".

Els actes que s'estan preparant per al Tricentenari 1714-2014 també inclouran tot un seguit d'exposicions commemoratives i explicatives, debats i xerrades amb experts i historiadors, un programa compartit que implicarà les universitats catalanes, i s'editarà material pedagògic per explicar "el passat, el present i el futur" a les escoles de Catalunya, en paraules de Miquel Calçada.