Rodrigo Rato, expresident de Bankia entre el gener del 2010 i el 7 de maig del 2012, ha passat per la comissió d'investigació de les caixes afirmant que se sentia ''responsable de totes les decisions que havia pres'' entre el gener del 2010 i el maig del 2012 i s'ha mostrat ''satisfet'' en participar en la sessió del Parlament. Rato ha recordat que quan va entrar a Bankia, l'entitat estava necessitada de recursos propis i en dos anys va fer provisions per valor de 20.000 milions per donar cobertura a crèdits que procedien de l'etapa de l'anterior president Miguel Blesa. El moment de més tensió s'ha registrat amb la intervenció de David Fernàndez de la CUP, diputat que l'ha acusat de ''gàngster''.

En la seva primera part de la intervenció davant la comissió d'investigació de les caixes, Rodrigo Rato, expresident de Bankia entre gener del 2010 i el 7 de maig del 2012, ha manifestat la seva ''satisfacció'' per participar en la comissió i ha advertit que al ser ''part'' en un judici davant l'Audiència Nacional, tècnicament ''querellat'' no faria ''valoracions de tipus personals'' en el transcurs de la seva intervenció.

Rodrigo Rato també ha recordat que el 26 de juliol del 2012 va intervenir en una comissió del Congrés dels Diputats i ha advertit que en moltes de les respostes que faria en el transcurs de la seva compareixença remetria al contingut d'aquella intervenció, com així ha fet en algunes de les respostes als diputats.

El nombre més elevat de respostes remetent a la intervenció del Congrés dels Diputats s'ha registrat amb resposta a la intervenció del diputat David Fernàndez, de la CUP, que al final del seu torn ha preguntat si ''tenia por de perdre tot el que tenia'' com l'hi havia passat a molta gent que han estat desnonades i han acabat a la pobresa.

Fernàndez ha tancat la seva intervenció ja fora de temps dient que ''ens veiem a l'infern. Fins aviat gàngster''. Dolors Montserrat ha demanat al diputat silenci perquè estava fora de temps i el diputat de la CUP ha recordat a la presidenta que el seu càrrec l'obligava no només a defensar als banquers sinó també a la ciutadania.

El diputat de la CUP ha fet aquesta última part de la intervenció amb una sabata a la mà demanant Rato si coneixia aquest símbol que procedia de l'Iraq i que es feia com símbol d'humiliació i gest contra el poder.

En relació amb el preu de les accions de Bankia, Rodrigo Rato ha recordat que fins el 7 de maig del 2012, dia que Rato abandona la presidència de l'entitat, la cotització de les accions de Bankia tenia una cotització ''similar'' a la resta d'entitats i amb una evolució similar des de la sortida a borsa el juliol del 2011.

Sense indemnització

Rato ha assenyalat que l'últim exercici del 2012 la seva percepció salarial va ser de 600.000 euros i l'any anterior 1,4 milions d'euros l'any. L'expresident de Bankia ha recordat que quan va dimitir de Bankia no va rebre cap tipus de retribució en concepte d'indemnització ni pel dret de no concurrència que preveia la legislació.

El diputat d'ERC, Pere Aragonès ha demanat a Rato si ha sentit responsable en algun moment de la fallida de les caixes i considerava si havia d'estar en presó i el compareixent ha reiterat que ell se sentia responsable ''de totes les decisions que havia pres'' Bankia entre finals de gener del 2010 i el 7 de maig del 2012, sense entrar en cap més detall sobre la pregunta del diputat d'Esquerra.

Sobre la responsabilitat de la fallida de les caixes, Rato ha dit que entre el 2010 i el 2012 mentre era president de Bankia va impulsar canvis ''profunds'' en la direcció i també canvis en el consell d'administració, d'acord amb els criteris que marcava la legislació vigent. Rato ha afegit que durant els seus dos anys de mandat el seu objectiu va ser de fer provisions al màxim i rendibilitzar el negoci via ajust d'oficines i de plantilla, per millorar la solvència de capital. L'ajust de plantilla que va fer durant el seu mandat a Bankia suposava el 25% de l'ajust que estava fent tot el sistema financer espanyol.

Rodrigo Rato ha reconegut que en el últim moment del procés de fusió de constitució de Bankia, el Banc d'Espanya va ''decidir'' incorporar Bancaja a la fusió de Bankia i així ho va indicar a la direcció de Bankia, ha explicat.

En relació amb els motius que van provocar la bombolla immobiliària i sobre si Bankia tenia una exposició excessiva en el sector immobiliari, Rato ha dit que no era un expert i que per tant la seva resposta podria ser una ''especulació tècnica''. Per l'expresident, tot i això un fet que va condicionar la crisi de les caixes i dels sistema financer espanyol va ser l'excés d'endeutament exterior que estava en l'entorn del 10% del PIB, cosa que va crear les condicions per l'esclat de la bombolla immobiliària.

Rato ha dit que aquest alt endeutament exterior va ser la causa principal però no pas la construcció d'habitatges perquè per exemple l'any 2007 es construïen 700.000 habitatges nous perquè en aquell moment hi havia una gran demanda per l'increment de població que estava registrant l'economia espanyola.

En relació amb les responsabilitats de diferents actors sobre la fallida de les caixes, Rato no ha volgut valorar aquestes diferents actuacions, tot i que sí que ha recordat que el Banc d'Espanya el seu dia va recomanar abans de l'esclat de la crisi un increment de les provisions, decisió que va ser critica en aquell moment per la Comissió Europea, segons ha explicat l'expresident de Bankia.

L'expresident de Bankia ha respòs a Josep Vendrell d'Iniciativa que els recursos públics que ha desemborsat el Frob sobre els comptes de Bankia són recursos que s'injecten en relació amb previsions de pèrdues futures i no en relació amb la gestió del moment de l'entitat.

En la interpelació amb el diputat Vendrell, Rato s'ha referit a l'informe del 2007 del Fons Monetari Internacional on es reconeixien errors per part del Fons, però ha recordat que en els informes que el Fons havia presentat durant els seus anys de mandat en tots s'advertia dels desequilibris de l'economia internacional.