El castellà és la llengua que parlen de manera habitual del 50,7% dels catalans

El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, al costat del director de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), Frederic Udina, i la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, va presentar ahir l'"Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població 2013", en la qual el 94,3% de la població de Catalunya afirma entendre el català, mentre que el 80,4% el sap parlar, el 82,4% el llegeix, i l'escriu el 60,4%.

Mascarell va ressaltar que de l'informe es desprèn també que més del 95% de la població declara entendre, saber parlar, llegir i escriure en castellà, mentre que també "creix de forma notable l'ús de l'anglès i altres llengües". Analitzant el detall de les dades presentades, es constata com el castellà en els últims deu anys s'ha mantingut estable com a llengua inicial i ha augmentat com a llengua habitual, ja que el 2003 se situava en el 47,2% i, encara que el 2008 va baixar fins al 45,9%, el 2013 va arribar al 50,7%.

El català, de la seva banda, passa del 46% el 2003, al 35,6% el 2008 i hi ha un petit repunt els últims cinc anys fins arribar al 36,3%. Mascarell va atribuir aquestes xifres a l'arribada d'unes 700.000 persones procedents d'altres països, moltes de Sud-amèrica, els últims anys, encara que ha volgut destacar que, a pesar del factor de globalització i de la incidència de les noves tecnologies a la societat actual, "el català segueix avançant cap a la normalitat social".

Segons el seu parer, la llengua catalana "segueix tenint capacitat d'atracció, hi ha una significativa voluntat d'aprenentatge i les noves generacions l'usen amb els seus companys de manera significativa". Sobre la llengua d'inici dels catalans (la primera que van parlar a casa), l'enquesta reflecteix que actualment els que tenen el castellà és del 55,1%, davant del 55% del 2008 i el 56,1% del 2003.

El català és llengua d'inici per al 31% de la població, davant del 31,6% el 2008 i el 36,2% el 2003. Per àmbits territorials, destaca que el català a l'àrea metropolitana de Barcelona el 2013 només és llengua habitual per al 27,8% de la població (el 2003 era del 37,1%), mentre que el castellà ho és per al 60%.

A les terres de l'Ebre és on més s'utilitza el català, el 73,8%, seguit per les Comarques Centrals, el 63%, les terres de Ponent, el 61,9%, l'Alt Pirineu i Aran, el 61,3%, i les comarques de Girona, el 51,5%. En el Camp de Tarragona i en el Penedès el percentatge se situa entorn del 36%. A l'enquesta es remarca que gairebé tres milions de persones que no tenien el català com a llengua inicial el saben parlar actualment, una dada que resulta de la diferència entre les persones que el saben parlar (5.027.200) i les que tenen el català -sol o compartit amb el castellà- com a llengua inicial (2.092.700). D'una altra banda, el 38,4% dels enquestats entén l'anglès; el 31% el parla; el 34,7% el sap llegir i el 30,6% el sap escriure.

Respecte al francès, una quarta part de la població diu entendre'l i el 16,4% el sap parlar. A més, a Catalunya 662.300 persones tenen com llengua inicial llengües diferents del català i del castellà, i destaquen l'àrab (151.700 persones), el romanès (56.100 persones); el berber amazic (41.800 persones), el francès (38.800 persones); el gallec (33.200 persones) i el rus (31.900 persones).

Normalitat del català

A partir de totes aquestes dades, el conseller va asseverar que en els últims 15 anys es detecta que el català "tendeix a la normalitat en un context demogràfic molt radical" i va defensar el model lingüístic que s'aplica a l'escola.

En aquest context, va prosseguir, "el català camina sense posar en qüestió altres llengües com el castellà" i va afegir que a Catalunya "es consolida un model lingüístic plural, plurilingüe, amb el català tendint a la normalització plena, la qual cosa pot costar un quinquenni o dos".

A la vegada, va destacar que "no cal abaixar cap guàrdia i és necessari fer un esforç de polítiques públiques, de compromís social, fonamentat en la voluntat de la societat civil de tenir la llengua com a element de referència". Reiterant les seves crítiques al govern central per les seves polítiques en aquest àmbit, Mascarell va advertir que, a Catalunya, "el compromís amb la llengua és clar i si superem aquestes dificultats, aquests obstacles, el camí que marca l'enquesta és enormement positiva".

L'enquesta d'usos lingüístics de la població es porta a terme cada cinc anys entre una mostra de 7.500 persones, que en aquesta ocasió van ser preguntats entre els mesos de juny i de novembre de l'any passat.