El comptable de l'Institut Nóos, Marco Antonio Tejeiro, va confessar a la Fiscalia Anticorrupció que Iñaki Urdangarin i Diego Torres van usar l'Institut Nóos, una entitat sense ànim de lucre, per enriquir-se amb pràctiques corruptes saquejant fons públics de les Balears i la Comunitat Valenciana.
El penedit, cunyat de Torres, detalla en un escrit que va presentar ahir el fiscal Pedro Horrach al jutge José Castro que els socis fundadors de Nóos van organitzar esdeveniments per a les esmentades administracions pels quals van cobrar molt més del que realment costaven, van falsificar factures, van defraudar la Hisenda Pública i fins i tot van subscriure contractes de treball falsos.
La confessió de Tejeiro a la fase final de la instrucció del cas Nóos podria alterar el curs del procediment, ja que el jutge Castro s'està plantejant cridar-lo a declarar malgrat que el dia 25 passat va dictar l'acte de pas a procediment abreujat, en què va imputar 16 persones, entre aquestes la infanta Cristina.
El fiscal Horrach, a qui anava dirigit l'escrit de l'excomptable de Nóos, va aprofitar la circumstància per mantenir la primera trobada amb el jutge després de les seves desavinences públiques sobre la imputació de la germana del rei, una entrevista que tots dos van qualificar de "cordial".
Segons Marco Antonio Tejeiro, Torres i Urdangarin eren els "autèntics caps i líders del grup Nóos", i com a tals tenien "poder de decisió absolut" per organitzar el flux dels diners que "es repartien" de manera equitativa.
Destaca que va tenir coneixement que els responsables de Nóos van ordenar preparar esdeveniments per al govern balear i organismes públics valencians abans que se signessin els convenis corresponents, fet que posaria de manifest la connivència amb responsables polítics al marge dels processos reglats de contractació.
En concret, esmenta els casos del València Summit 2004 i l'Illes Balears Fòrum 2006 i postil·la, a més, que no té constància "que mai es fessin pressupostos detallats i analítics" per presentar-los a les administracions que els van contractar.
Tejeiro sosté també que encara que Urdangarin va deixar l'Institut Nóos per indicació de la casa del rei el 2006, va seguir fent negocis amb Torres.
L'excomptable, que va ser acomiadat el 2008, assenyala que el grup Nóos el conformaven l'institut que li donava nom i altres empreses controlades pels socis, entre aquestes Aizoon, la societat que compartien al 50 % la infanta Cristina i el seu marit.
Pel que fa a aquesta empresa, destaca que "no tenia infraestructura personal i de mitjans rellevants per dur a terme la seva activitat social", i que "totes les factures que va emetre contra l'Institut Nóos i Nóos Consultoria tenien per finalitat desviar a favor seu els fons rebuts per l'Institut Nóos".
Els empleats de les diferents societats del grup treballaven sota una direcció única, independentment de per quina estiguessin contractats, i alguns d'aquests van ser contractats de manera fictícia per Urdangarin i Torres per repartir-se les suposades remuneracions, descriu.
El penedit afirma que "l'activitat principal" de Nóos va ser l'organització de les dues edicions de l'Illes Balears Fòrum i les tres dels esdeveniments València Summit, que van costar a les arques públiques uns 6 milions d'euros.
Factures falses
Com que "el cost real de l'organització dels esdeveniments va ser notablement inferior a l'import rebut pels organismes públics", l'entitat sense ànim de lucre va creuar factures falses amb entitats del propi grup perquè Urdangarin i Torres s'apropiessin dels beneficis, explica.
Tejeiro assegura que Diego Torres, marit de la seva germana Ana María, també imputada en la causa, va organitzar una "estructura fiduciària internacional" que va utilitzar per evadir capitals de Nóos, encara que desconeix si Urdangarin en va fer ús. La confessió de Tejeiro es produeix en el marc d'un acord de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció, el primer que es produeix en el cas Nóos.
