El President català, Artur Mas, hauria de signar el decret de convocatòria de la consulta sobiranista del 9 de novembre entre 30 i 60 dies abans de la seva celebració, és a dir entre el 9 de setembre i el 9 d'octubre, segons el projecte de Llei de Consultes que tramita el Parlament.

La Llei de Consultes ja disposa d'un text articulat gairebé definitiu després que ahir a la tarda quedés elaborat per la ponència redactora, que va començar els seus treballs fa aproximadament un any.

El text preveu que, entre el decret de convocatòria d'una consulta fins que aquesta se celebra, poden transcórrer com a màxim entre 30 a 60 dies naturals. En el cas concret de la consulta sobiranista del 9 de novembre, el president Artur Mas tindria un termini comprès entre el 9-10 de setembre i el 9-10 octubre per publicar el decret de convocatòria al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

Encara que en la redacció no es fa al·lusió a la consulta del 9N ni a cap altra, el diputat de CiU Josep Rull va afirmar als periodistes en sortir la reunió que és un text jurídicament "impecable" que "podrà utilitzar-se per al 9 de novembre", mentre que la republicana Gemma Calvet va assegurar que és "perfectament constitucional".

En canvi, el diputat del PSC Ferran Pedret i el popular Santi Rodríguez, que van participar en la ponència -de la que només s'ha exclòs Ciutadans-, van advertir que no és una llei que permeti la consulta del 9 novembre, sinó que hauria de servir com a mecanisme de participació ciutadana per a assumptes dins de l'àmbit de les competències catalanes.

L'ecosocialista Dolors Camats va valorar positivament la redacció, encara que va avisar que el seu grup no comparteixi "al cent per cent" alguns elements, com el punt relatiu a l'arrelament necessari perquè els estrangers participin en consultes.

Quant al "registre d'immigrants" que poden votar en les consultes, la llei permet als estrangers comunitaris emetre el seu vot si disposen d'un "arrelament" mínim d'un any des que s'inscriuen al cens municipal d'algun ajuntament. En canvi, als extracomunitaris els exigeix el requisit de com a mínim tres anys d'"arrelament" en algun municipi català entre la data del permís de residència i la consulta.

Les consultes populars per via diferent al referèndum poden ser convocades pel president de la Generalitat, el Govern, el Parlament, un ajuntament o una institució supramunicipal, i utilitzaran el Registre de Població de Catalunya com a base per establir el cens al qual es vol preguntar.

Podran participar en les consultes els catalans més grans de 16 anys d'edat que visquin en territori català o a l'estranger si figuren inscrits al registre creat recentment per la Generalitat, però no en altres comunitats autònomes de l'Estat. El Registre de Població de Catalunya, que ja existeix des de fa anys i sobre el qual la Generalitat disposa de competències reguladores, conté la suma de les dades que figuren als padrons municipals i està gestionat per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Utilitzar aquest registre permet salvar l'escull que representava no poder utilitzar el cens electoral, reservat únicament per a les eleccions i referèndums i, a més, no cal demanar als ajuntaments les dades dels padrons municipals.

Si bé el Registre de Població de Catalunya serà la base censal de les consultes, no serà l'única font de dades a utilitzar, perquè en cada consulta es crearà un Registre de Participació i dos registres més: el d'estrangers comunitaris i extracomunitaris i el de catalans que viuen a l'estranger.