L'historiador i directiu de la multinacional química suïssa Sunstar Josep Ramon Bosch (Manresa, 1963), president de Societat Civil Catalana, va entrevistar-se dilluns a la Moncloa amb Mariano Rajoy, el seu excap de partit, una entrevista de la qual va sortir satisfet perquè confia que l'esperada cita entre els presidents espanyol i català pugui aportar llum al conflicte obert entre Catalunya i Espanya. El president de Societat Civil Catalana, una plataforma contrària a la independència, està convençut que Mas no vol sortir de la legalitat. Al matrimoni Bosch hi caben dos posicionaments enfrontats sobre el procés sobiranista: Bosch diu que la seva dona és independentista i ell es declara "catalanista hispanista". Parlen poc de política, afirma, però quan sorgeixen les disputes a casa triomfa l'amor. Potser per això Bosch està entestat a tocar la fibra sentimental dels catalans. Pronostica "un xivarri monumental" el 9 de novembre, encara que a partir d'aquest dia preveu que es rebaixi la tensió. No té cap dubte que Catalunya continuarà integrada a l'estat espanyol. De tot plegat en va parlar a Madrid amb Epipress just després de la seva reunió amb el president del govern espanyol.

Expliqui, si us plau, què vol dir l'"aposta per l'emoció" que ha recomanat a Rajoy per resoldre el conflicte sobiranista.

A Catalunya cal apel·lar al sentiment. Cal dir que ser català i ser espanyol és un bon negoci. Necessitem construir i llançar un discurs emocionalment atractiu per a Espanya que arribi a extremenys, gaditans, asturians i catalans.

Calen més emocions?

Té poca acollida, la racionalitat, en el combat contra l'independentisme. Els independentistes, des de l'emoció, han convençut molts catalans que la independència els farà lliures. Sóc defensor dels arguments tècnics, però també de tocar la fibra dels sentiments.

A Rajoy li falta mà esquerra?

No. Rajoy ho ha fet molt bé perquè, almenys, no ha tirat més llenya al foc. El que sí que trobem a faltar a Societat Civil Catalana és que no hi hagi un missatge des del govern central que recalqui les coses positives d'Espanya.

Vostè, què és abans: català o espanyol?

Sóc català i per això sóc espanyol.

Amb quin objectiu va néixer Societat Civil Catalana fa tres mesos?

Amb la idea de deixar clar el nostre lema: junts i millor. Hem d'estar junts però també hem d'estar millor i això s'aconseguirà d'una manera conjunta.

Confia que arreli el seu missatge?

És difícil, perquè a Catalunya sonen molt les veus propagandístiques dels mitjans públics i també dels privats que volen l'independentisme. Si som capaços de trencar aquest silenci mediàtic, estic segur que aquesta fal·làcia es reconduirà.

A qui vol seduir, vostè, amb aquest eslògan de "Junts i millor"?

A tots els catalans nacionalistes moderats que han virat cap a l'independentisme. Sóc conscient que hi ha un terç dels catalans que és independentista i que ho serà sempre. Són persones que, a més, ara estan molt motivades.

Té amics independentistes?

Sí. La meva dona és independentista.

!?

Sí, i va a la Diada i a les manifestacions.

Com sobreviu aquest matrimoni?

No parlem gaire de política a casa i quan ho fem, ho fem des de la discussió tranquil·la. Miri, el meu pare era franquista, la meva dona independentista, tinc cosins d'ERC. Què vol que li digui?

Doncs que haurà de convèncer primer la seva dona de les seves tesis antisobiranistes que a la resta de catalans, no?

La meva dona també em va donar suport per amor en la meva aposta per aquesta lluita.

Tornem als sentiments!

Els sentiments són molt importants.

Creu que aconseguirà, amb el seu missatge basat en el sentiment, atraure tots els antiindependentistes?

Fa només tres mesos que treballem i ens enfrontem a 35 anys de domini nacionalista a Catalunya. Sap vostè el que ens costa obtenir aportacions per a la nostra societat, per exemple, dels empresaris?

Demanen diners als empresaris?

Ens nodrim d'aportacions voluntàries i l'altre dia vam estar amb 60 empresaris a Barcelona i només en vam treure 1.000 euros. Cap volia deixar constància d'haver estat amb nosaltres.

I diu que és per por?

Passa el mateix amb els actors i actrius. No presenten els nostres actes perquè temen perdre les feines a Catalunya.

De qui tenen por?

A Catalunya no hi ha violència però hi ha mort civil. Si et poses al nostre costat, et diuen franquista o feixista. A més et poden deixar, efectivament, sense feina.

L'insulten?

No, perquè no s'hi atreveixen. Hi ha una cosa que m'ofèn més que l'insult.

Què és?

Quan estic fora de Catalunya i pel meu discurs em diuen que no semblo català. Jo sóc català. Sóc un catalanista hispanista.

Es veu, doncs, com si hagués sortit de l'armari?

Efectivament. Jo sóc historiador i vaig fundar un grup anomenat Somatemps. Un dia va arribar a casa meva, a Santpedor, un grup de quaranta energúmens per insultar-me i amenaçar-me. Aquell dia em vaig adonar que havia de sortir de l'armari. Vaig decidir que ningú em trauria de casa meva ni del meu poble. Aquest dia vaig dir: "fins aquí hem arribat".

La seva dona deu estar contenta de l'embolic en què l'ha ficat.

M'estima.

Societat Civil Catalana és un apèndix de Madrid?

Se'ns acosta molta gent que vol escoltar el nostre missatge però gairebé d'una manera clandestina. A Catalunya, si no ets de la tribu independentista avui en dia, ets un fatxa. Et maten civilment. Ha estat tanta, la mentida, i durant tant de temps, que la gent se l'ha creguda. Per a alguns, som suposats agents del CNI i per a altres, som uns valents.

I què són realment?

Ni una cosa ni l'altra.

Com veu el President Mas?

Contra les cordes, però no per Rajoy, sinó per l'Assemblea Nacional Catalana i ERC. Rajoy no ha de participar en aquesta batalla. La veritat és que no m'agradaria ser a la pell d'Artur Mas.

Per què?

Perquè Mas vol atenir-se a la legalitat i busca interlocutors en el govern d'Espanya però està segrestat per la seva mateixa trampa i llastat per ERC. En la reunió que mantinguin Rajoy i Mas, de qui esperem una jugada d'última hora, no només parlaran d'aquesta consulta il·legal. Hi ha temes més importants, com el de les transferències pendents, el finançament o la llengua.

Què li va dir Rajoy després de la seva reunió?

El que puc dir és que hi ha voluntat de rebaixar la tensió encara que no sigui a curt termini. Es rebaixarà a partir del 9 de novembre.

Què passarà el 9 de novembre, el dia fixat per a la consulta?

Res de res. Mas i la majoria dels catalans saben que aquesta consulta és il·legal però alguna cosa faran per evidenciar de nou que la resta dels espanyols són molt antidemocràtics. Suposo que aquest dia hi haurà un rebombori monumental, serà una festa als carrers i la gent s'ho passarà molt bé, vendran samarretes, vindrà molta premsa internacional, votarà el 50% de la població i l'endemà Catalunya continuarà sent una part molt important d'Espanya. No passarà res.

Com que no passarà res, si ja pronostica que votarà la meitat de la població de Catalunya?

Estem parlant d'una consulta mal traçada, és una consulta trampa decidida per unes persones que s'han inventat dues preguntes encadenades i engiponades des de l'absoluta maledicència. Tot és democràticament fal·laç. Si una part d'Espanya en vol marxar, serà tot Espanya la que ho hagi de decidir.

Així que, segons vostè, a Rajoy no li toca moure fitxa amb una proposta alternativa a la de la consulta, oi?

Aquí els únics que s'estan fregant les mans són els d'ERC, que, per cert, ho han fet molt bé, perquè mai s'haurien imaginat que tindrien aquest seguiment. En època de crisi hi ha sempre un afartament cap al règim. Uns voten Podem i altres, ERC.

El PSC proposa promoure una consulta sobre un nou model de relació entre Espanya i Catalunya.

No es nega el vot sempre que la consulta sigui legal i acordada. Hi ha molts independentistes als quals agradaria veure entrar la cabra de la Legió per la Diagonal.

Això no m'ho crec!

Sí. A Catalunya hi ha més de 30.000 persones vivint d'aquest moviment independentista. Busquen l'Arcàdia feliç que els va prometre Jordi Pujol encara que saben que no existeix. Em pregunto de què viuran quan s'acabi aquesta fal·làcia. A Catalunya hi ha independentistes professionalitzats.

Per què creu que s'ha arribat fins a aquest punt?

Per la propaganda llançada en una època de crisi, de corrupció i de relliscades de la Corona. El pitjor és que no hi ha hagut cap resposta a aquesta propaganda.

Parla de contrapropaganda?

Exactament. Catalunya necessita més presència de l'Estat i que aquest hi tingui més visibilitat.

Catalunya necessita, potser, una declaració d'amor com la de Cameron a Escòcia?

Catalunya necessita senyals d'amor i d'afecte de la resta d'Espanya com ho necessita qualsevol parella que faci anys que conviuen junts. Ara hi ha un discurs anticatalà que és molt destructiu, sobretot, des que es va produir la sentència de l'Estatut. Hi ha gent a la resta d'Espanya que està farta d'aquest merder i que ens demana als catalans que ens n'anem d'una vegada per totes. I la veritat és que em dol molt, aquest afartament, perquè és una falta de solidaritat total cap als catalans que volem seguir a Espanya i que ens sentim sols en aquesta lluita.

Considera que hi ha algun paral·lelisme amb el cas d'Escòcia?

Cap. La majoria dels catalans no es vol separar d'Espanya i l'únic que ha passat és que ha calat el missatge d'un terç independentista barrejat amb la crisi i la corrupció de Bárcenas o els ERO d'Andalusia. Ara estem com en la guerra de Cuba. Hi ha una gran desil·lusió respecte d'Espanya i s'assenyala com la culpa de tots els mals a l'espanyolisme. No hi ha l'orgull de ser espanyol.

A Catalunya o a tot l'estat?

Aquest és el gran problema. No hi ha un projecte espanyol il·lusionador, un projecte comú que regeixin els polítics però del qual vulguin formar part els ciutadans. A Espanya no existeix l'orgull de sentir-se espanyol.

Què pensa de les notícies que surten relacionades amb la família Pujol?

Hi ha algun cas de corrupció dels Pujol? A Catalunya no sabem res d'això, el que sabem és que Jordi Pujol sempre va somiar a construir un país que havia d'heretar el seu fill Oriol. Per cert, Jordi Pujol ha estat un gran polític per a Catalunya i una persona molt intel·ligent.

I el seu fill Oriol?

Estava cridat a ser l'hereu de la Generalitat però no sé què ha passat. Hi ha hagut irregularitats? Perquè a Catalunya no se saben. L'Oriol, per descomptat, no té el carisma que tenia el seu pare.

Quina opinió té d'Oriol Junqueras?

És habilíssim i molt agut a mitjà termini. Fixeu-vos que ha llastrat Artur Mas, que no sap com deslliurar-se de Junqueras.

Per què creu que van tant a la baixa a Catalunya els socialistes i els populars?

El PSC es va dinamitar des de dins perquè ells han volgut ser més nacionalistes que ningú. No són ni una cosa ni l'altra. El PP ha fallat perquè el seu missatge s'ha percebut com a anticatalanista.

Vostè no havia estat del PP?

Fins l'any 2008, quan al congrés en què va sortir Alícia Sánchez Camacho vaig apostar per un catalanisme hispanista i integrador que es va rebutjar. No es va entendre el missatge positiu i de convivència que volia donar i es va optar pel més negatiu.