J

a fa quatre mesos que a la zona geogràfica de Donvas -que ocupa principalment les regions de Donestk i Luhanks- va sobrepassar la línia vermella, quan l'escletxa social que s'hi viu es va transformar en un conflicte armat, encara que oficialment no s'hagi declarat cap guerra. Quan les armes ressonen, el drama humà és inevitable. Però la commoció que deixa un avió comercial abatut amb 298 víctimes mortals que no tenien res a veure amb el conflicte és massa profund. El succés és massa dantesc perquè algú s'atreveixi a qualificar les morts de "víctimes col·laterals", la terminologia hipòcrita que s'utilitza en temps de guerra per definir les persones mortes que en principi no eren un objectiu militar.

Els conflictes armats, encara mai ho sembli, estan sotmesos a legislacions i tractats internacionals. Regles del joc que utilitzen tercers països per decidir si hi intervenen, o no, o quines sancions interposar. Encara que aquestes actuacions al final depenguin més dels interessos de la comunitat internacional.

Els conflictes armats requereixen, doncs, d'una preparació que en el cas d'Ucraïna pràcticament és inexistent. I quan en la guerra s'utilitza tecnologia excessivament mortífera, la preparació és clau.

Hi ha molts punts foscos en l'afer de l'avió, sobretot el de l'autoria. Ara, però, la maquinària propagandística que se sol posar en marxa en els conflictes armats complicarà molt extreure'n cap conclusió definitiva. També caldrà preguntar-se per què l'espai aeri continuava obert, tenint en compte que ja s'havien abatut avions militars a la zona. Un factor que pot ser clau en el cas de l'avió abatut és la poca preparació de molts dels efectius bel·ligerants per part dels dos bàndols. Efectivament, entre les forces progovernamentals, l'exèrcit actua a la regió de Donvas perquè marxin les autoritzats separatistes que s'hi han fet fortes amb el pas dels mesos. Ho anomenen "operació antiterrorista". Però entre les forces que donen suport a Kiev, també hi ha persones que lluiten com a acció patriòtica.

Ben a prop de la plaça de la Independència de la capital ucraïnesa, en un edifici que a la tardor estava sota el paraigua de l'administració estatal, avui hi ha la seu de l'anomenat Centre d'Autodefensa del Poble. S'hi aglutinen diversos moviments que són els que encara acampen al centre neuràlgic de Kiev. Al voltant i a l'interior hi ha persones vestides de militars, tot i no ser-ho, d'edats molt diverses, tot i que la majoria són joves. Les persones que estan al capdavant i es col·loquen davant dels ordinadors tenen poc més de vint anys.

El principal dirigent del centre és Danylo Klekh, de 23 anys. Quan el jove defineix l'activitat del centre, descriu les actuacions d'una guerrilla. "En aquests moments estem en la segona etapa del conflicte. La primera van ser les protestes de la capital. En aquests moments ens ocupem principalment d'enviar persones a la guerra", explica en una conversa que concedeix a aquest diari.

Les persones que decideixen implicar-s'hi són totalment voluntaris. "És gent que vol defensar el país", afirma. Assenyala que envien els voluntaris a centres on reben formació per poder entrar en combat. Tot i que no especifica com estan organitzats sobre el terreny bèl·lic, sí afirma que miren d'"establir mecanismes estatals" per estar proveïts d'armes.

Entre les forces prorusses de l'est no hi ha cap exèrcit. Són persones armades que han decidit entrar en conflicte. Residents a l'est narren que es tracta principalment de persones pertanyents a moviments radicals que no tenen consideracions envers bona part de la població en alguns casos.

Persones poc preparades militarment, però que disposen d'armes d'alta tecnologia, proveïdes per Ucraïna i Rússia. Els combatents prorussos s'han felicitat entre ells en les darrers setmanes d'haver abatut avions de l'exèrcit ucraïnès. Ginys massa perillosos, que provoquen grans drames humans i que estan en mans de persones que no saben mesurar-ne les conseqüències o fins i tot ni com utilitzar-los.