El finançament ajustat per habitant de l'autogovern català està lleugerament per sota de la mitjana de les comunitats de règim general, segons dades de l'estudi dels "comptes púbics territorialitzats" que avui farà públic el govern central i que ahir avançava el diari ABC. Les dades del diari no incloïen les comunitats de règim foral, però advertien que farien pujar la mitjana; per tant, Catalunya encara quedaria més lluny del punt mitjà. Segons les dades del diari madrileny, l'índex de Catalunya és de 99,6 per a una mitjana de cent, i és la cinquena comunitat més mal finançada.

Tanmateix, ABC titula que "les balances fiscals certifiquen que Catalunya no està infrafinançada", basant-se en el fet està molt a prop de la mitjana, però el que no fa és comparar aquesta despesa pública per habitant amb els impostos que es paguen també per habitant. Les balances fiscals són justament la comparació entre les dues magnituds: quants impostos es paguen en un territori i quina despesa pública es rep a canvi.

Segons el rotatiu, les comunitats millors finançades del règim comú -totes a excepció del País Basc i Navarra- serien Cantàbria i La Rioja, amb 120 punts sobre la mitjana de 100, mentre que el País Valencià i Múrcia se situarien en 92 i 94 punts, respectivament.

Set mesos després d'encarregar a un equip d'experts encapçalat per l'economista Ángel de la Fuente la redacció d'uns "comptes públics territorialitzats" que subs-tituïssin les balances fiscals -per impedir-ne l'"ús indegut" per part del sobiranisme, segons va admetre Montoro- el govern espanyol dóna a conèixer aquest dimecres el resultat del càlcul. Ho fa una setmana abans de la reunió que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, mantindrà amb Artur Mas a la Moncloa.

Els resultats han de servir d'element de referència de cara a la redacció d'un nou sistema de finançament que hauria d'entrar en vigor el 2015. Alguns mitjans ja han avançat que Catalunya quedaria situada a la mitjana dels territoris.

L'encarregat de la presentació serà el mateix director de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), que defensa la metodologia dels "comptes públics territorialitzats" partint del càlcul pel concepte de càrrega-benefici, que reparteix igual els costos dels ministeris, Defensa, Exteriors i Investigació, entre d'altres, entre tots els ciutadans de l'Estat, i no la del flux monetari, que comptabilitza on es fa aquesta despesa.

De fet, les noves balances del govern espanyol tindran en compte elements com el repartiment dels ingressos i de les despeses, en comptes dels saldos per territori, fet que segons De la Fuente aporta una imatge més real sobre com i on gasta els diners l'Estat.

Hisenda tenia previst inicialment fer públics els resultats dels "comptes públics territorialitzats" el mes de març del 2014, abans de la discussió del nou sistema de finançament que hauria d'entrar en vigor el 2015, i que previsiblement es negociarà ja de cara a l'any vinent.

Amb tot, l'equip de Montoro va decidir posposar el debat sobre el nou finançament i impulsar primer la reforma fiscal, i diversos territoris van aprofitar les dades que Hisenda va anar publicant al seu web per elaborar les seves pròpies balances.

Segons les que va elaborar la Generalitat, el dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat el 2011 va arribar als 15.006 milions d'euros, el que equival al 7,7% del PIB. Aquest dèficit fiscal és la diferència entre la despesa que l'Estat va fer a Catalunya el 2011, que va sumar 39.903 milions d'euros, i els ingressos que els catalans van aportar a l'administració central, que van ser 47.725 milions, segons el càlcul de flux monetari que utilitza la Generalitat.

Fonts del ministeri d'Hisenda apunten que els nous comptes confirmaran que Madrid, Catalunya i les Balears són les tres comunitats amb un dèficit fiscal més gran, però en el cas de Catalunya serà considerablement inferior al que va calcular la Generalitat i només una petita part, el 10%, es podria atribuir a un tracte discriminatori per part de l'Estat.