El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) ha quantificat al voltant dels 4.500 milions d'euros al mes el cost d'una independència de Catalunya no pactada amb l'estat, una dada que inclouria les despeses per a Seguretat Social, nòmines de funcionaris, pensions, atur i despeses corrents. Preveient que l'agència tributària pròpia no funcionaria encara a ple rendiment, els diners per fer-hi front s'haurien d'aconseguir a través de préstecs a les entitats financeres o emetent deute, bons o bons bescanviables per impostos. A la llarga, però, el CATN preveu un guany fiscal d'11.600 milions d'euros i preveu que un possible boicot comercial espanyol podria reduir entre l'1 i el 2% el PIB català.

Així ho recull el divuitè i últim informe que el CATN va presentar ahir al costat del conseller de la Presidència, Francesc Homs. El president del CATN, Carles Viver Pi-Sunyer, va explicar que "durant els primers mesos" després de la creació d'un eventual estat català, i tenint en compte que "l'administració tributària no estaria en ple rendiment", en un període "breu i transitori" la recaptació d'impostos podria "no ser la de velocitat de creuer". Si la independència de Catalunya es fa en col·laboració amb l'estat espanyol, no hi hauria "massa problemes", va apuntar Pi-Sunyer. Ara bé, si no és pactada, "per garantir el funcionament normal de la Generalitat i la Seguretat Social" farien falta "uns 4.500 milions d'euros mensuals", va admetre.

Bancs i deute públic

Per fer-hi front, el CATN proposa fonts de finançament com les entitats bancàries o el deute públic per assumir per una banda les despeses no financeres de la Generalitat -uns 2.000 o 2.500 milions d'euros mensuals per funcionar "amb normalitat"-, així com les necessitats econòmiques derivades de les noves competències, que, d'entrada, segons el CATN, caldria cobrir "de forma immediata" les de Seguretat Social.

Serien uns 2.500 de més, que sumats als anteriors enfilen la forquilla de finançament mensual en cas d'independència no pactada amb l'estat entre els 4.500 i 5.000 milions d'euros al mes. Les vies per fer-hi front són, de manera "transitòria", "demanar préstecs a les entitats financeres catalanes, emetre deute públic per part del Banc Central de Catalunya, emetre bons per tal que es subscrivissin els ciutadans i emetre bons bescanviables per imposts pendents de meritar amb l'objectiu d'anticipar els recursos fiscals dels ciutadans catalans".

Guany fiscal

Viver Pi-Sunyer va explicar que, partint de la base de les balances fiscals publicades el 2011 i tenint en compte que recullen despeses de l'estat que hauria d'assumir una Catalunya independent, com "defensa i política exterior", el resultat de despeses i ingressos addicionals -calculats la majoria per mètode de flux monetari, segons el CATN- s'obté un guany fiscal de 5.810 milions d'euros a què caldria "sumar 7.184 milions" més que es "deixarien de participar en l'amortització del deute que suposa el dèficit pressupostaris de l'Estat espanyol".

"Si la càrrega del deute es deixa d'assumir, es pot comptabilitzar com un benefici", diu Pi-Sunyer. A la suma d'aquests dos conceptes se li ha de restar els 1.400 milions que costaria entrar a la UE, de manera que el guany fiscal final se situaria en 11.591 milions d'euros, el 5,95% del PIB.

Boicot: de l'1 al 2% del PIB

Carles Viver Pi-Sunyer va explicar també la tendència exportadora al mercat espanyol s'ha abaixat al voltant del 43% i va apuntar que les conseqüències en cas d'independència serien "radicalment diferents" al 20% de caiguda del PIB català que va pronosticar el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Garcia Margallo.

"En un escenari molt exigent", va avisar d'entrada, que el decrement del PIB "podria repercutir entre l'1 i el 2%" si hi hagués boicot comercial als productes catalans. Es tractaria també d'una caiguda "transitòria" perquè els boicots comercials "no s'allarguen en el temps". La caiguda, a més, "seria molt fàcilment compensable amb els ingressos addicionals que tindria el nou estat català, que triplicarien les pèrdues que pogués suposar el boicot transitori".

Una Seguretat Social viable

"La Seguretat Social catalana estaria, sens dubte, en millors condicions per fer front a les pensions i a les prestacions per desocupació". Aquesta és la conclusió a què arriba l'informe que el CATN ha centrat en la Seguretat Social catalana. Una estructura que hauria de tenir 4.000 treballadors, molts dels quals ja estan treballant actualment a l'administració de l'Estat, i que tindria un cost de manteniment d'uns 130 milions anuals. Pi-Sunyer analitza les xifres comparades entre el saldo català i el de la resta de l'estat pel que fa a les prestacions de la Seguretat Social. Així, mentre que Catalunya va obtenir un superàvit entre el 1997 i el 2008, la resta de l'Estat només va estar en números verds entre el 2003 i el 2007. Pel que fa al dèficit dels darrers anys, Pi-Sunyer va destacar que en el cas català ha estat menor.

Hi hauria dues vies de finançament de la Seguretat Social catalana. La primera vindria a partir dels pressupostos de la Generalitat. La segona, s'obtindria del fons de reserva de la Seguretat Social espanyola, que el 2013 va assolir els 53.744 milions d'euros. El Consell interpreta que una part d'aquests recursos anirien a parar a les arques de la Generalitat.

Seguretat i regulació

Sobre seguretat, el CATN no es posiciona sobre la necessitat de disposar d'un exèrcit propi i es limita a parlar dels models de seguretat interna. Pel que fa a les autoritats de regulació, el Consell Assessor conclou que la UE exigeix la creació d'autoritats en 5 àmbits: telecomunicacions, transport ferroviari, servei postal, residus nuclears i sistema financer, i que a banda d'aquests àmbits, s'haurà de reforçar l'autoritat catalana de la competència, almenys en un primer moment.