L'expresident del govern balear i exministre de Medi Ambient Jaume Matas va ingressar ahir a la tarda a la presó de Segòvia per complir la pena de 9 mesos de reclusió per tràfic d'influències a què va ser condemnat pel cas Palma Arena.

L'ingrés a la presó de Segòvia, situada al barri de Perogordo, es va produir a les 16.40 hores, segons han informat a Efe fonts pròximes al centre penitenciari.

Jaume Matas va entrar a la presó segoviana vestit amb roba esportiva i amb dues bosses, que ell mateix va treure del vehicle particular en què es va traslladar al centre penitenciari.

El juliol del 2013, el Tribunal Suprem va rebaixar a 9 mesos i 1 dia de presó la condemna de més de cinc anys contra Matas en el primer judici del cas Palma Arena, per beneficiar fraudulentament amb diners públics el periodista que li escrivia els discursos, Antonio Alemany. Posteriorment el govern li va denegar l'indult.

Matas és és el polític del PP de més rang institucional que entra a la presó. L'expresident socialista de Navarra Gabriel Urralburu era fins ara l'únic màxim responsable autonòmic empresonat, encara que també van ser condemnats a penes de presó l'expresident de Cantàbria Juan Hormaechea (Unión para el Progreso de Cantábria), que va ser indultat, i el d'Aragó José Marco (PSOE), que no va ingressar a la presó. Un altre socialista, José Barrionuevo, va precedir Matas com a primer exministre empresonat a Espanya durant l'actual etapa democràtica, en aquest cas per participar en l'anomenada guerra bruta contra ETA.

Matas encapçala la llarga llista d'alts càrrecs de les Illes Balears empresonats per delictes de corrupció, al davant de Maria Antònia Munar, expresidenta del Consell de Mallorca i del Parlament balear i el partit de la qual, l'extinta Unió Mallorquina, es va dissoldre immers en nombrosos processos judicials que van afectar la pràctica totalitat dels seus dirigents.

Un conseller de Matas, el de Comerç, Indústria i Energia, Josep Juan Cardona, està entre reixes després de ser condemnat en ferm per diversos delictes per complir una de les penes més altes imposades per corrupció a un polític a Espanya: 16 anys de presó.

Altres antics consellers autonòmics i insulars, directors generals, gerents d'empreses públiques, regidors i alts càrrecs de designació política nodreixen una llista que arriba a la vintena de polítics balears empresonats.

Hi ha probabilitats que la llista sigui més llarga, ja que només el cas Palma Arena, la macroinstrucció de la qual forma part el cas Nóos, té més de vint peces pendents de ser jutjades amb Matas i molts altres exalts càrrecs imputats.

A més a més, en els jutjats illencs s'investiguen actualment altres presumptes casos de corrupció política.

Matas va iniciar el seu ascens dins el PP balear en esdevenir president autonomic en un joc de relleus per pugnes internes. Va prendre el comandament del partit i va acabar la legislatura amb una victòria insuficient per governar. Però Aznar el va fer ministre de Medi Ambient i va fer créixer la seva figura política i la seva ambició, la característica que va marcar la seva segona etapa com a president balear (2003-2007), de grans i costoses obres públiques, projectes i iniciatives polítiques, i amb una manera de gestionar molts cops aliè als controls que va drivar en una successió d'escàndols de corrupció.

Matas volia deixar la seva empremta al paisatge urbà de Mallorca i va arribar a idear, per a una tercera legislatura que mai va arribar a dirigir, un palau de l'òpera que volia que rivalitzés amb la catedral de Palma.