Miquel González, un metge resident a Manresa (vell conegut de la sanitat local per haver liderat la polèmica reordenació sanitària de la ciutat els anys 90), pot haver estat l'últim ciutadà a mantenir una reunió amb l'expresident Jordi Pujol abans que aquest descobrís els seus fons a l'estranger. González el va visitar al seu despatx institucional del passeig de Gràcia (del qual ja ha estat desposseït) el 23 d'aquest mes, només dos dies abans que es donés a conèixer la notícia que ha fet trontollar Convergència. "El vaig veure vell i cansat. Tant, que ni em vaig atrevir a demanar-li de fer-me una foto amb ell", diu González.

El metge, nascut a Màlaga el 1959 i arribat al Bages als 3 anys, va publicar el febrer el seu primer llibre després de tres dècades de gestió hospitalària, primer a Sant Andreu de Manresa i després a Bellvitge, el Servei Català de la Salut (on torna a exercir avui) i el SEM. Un país sense manual d'instruccions (Carena) és una reflexió adreçada als seus fills (ja adults) sobre quines són les condicions a Catalunya del món laboral en què ara s'integren. Molt actiu i inquiet, González va fer arribar exemplars a personalitats i polítics catalans i espanyols com el rei, Mariano Rajoy i Artur Mas. També volia lliurar-ne un a Jordi Pujol.

Una amiga convergent li va suggerir que a l'expresident li podria dur personalment al seu despatx institucional. A final de juny es va posar en contacte per correu electrònic amb l'oficina de Pujol, i va ser citat inicialment per al dia 16 passat. La dimissió sobtada del fill petit de l'expresident, suposadament pel cas ITV, just un dia abans de la cita, va fer que la reunió fos posposada per a la tarda del dia 23.

Pujol el va rebre al seu despatx. Va fullejar l'exemplar dedicat i potser el va fer rumiar la cita de Woody Allen que obre el primer capítol: "Tant de bo Déu em donés un senyal clar! Com fer un gran dipòsit al meu nom en un banc suís". O potser va fer com si res.

Durant 3/4 d'hora, González i Pujol van parlar dels seus orígens, de Sant Fruitós (on el metge va viure de petit), de Manresa, dels vells companys de viatge convergent de Pujol. "Es va interessar pels meus pares, per la meva dona, pels meus fills". I li va demanar pel contingut del seu llibre. "Li vaig dir que hi volia explicar que hi ha algunes coses que no funcionen, a Catalunya. Ell em va dir, 'de veritat ho creu?' I em va insistir que en les últimes dècades s'hi han fet coses importants".

González va trobar un Pujol molt semblant al de sempre: "parlava tirant-se enrere a la cadira, tancant els ulls". Fins que va anar a buscar el seu últim llibre publicat, El caminant davant del congost, per dedicar-l'hi. "Quan tornava a la taula va haver d'aturar-se un moment i repenjar-se en una cadira. Em va fer la impressió que estava marejat". Finalment, Jordi Pujol va obrir l'exemplar i hi va escriure: "A en Miquel González, al seu manual d'instruccions i a la seva passió per la sanitat. Cordialment, Jordi Pujol. Vint-i-tres de juliol de 2014".

Durant la trobada no es va parlar de política, però sí del present i del futur de Catalunya. "Em va reconèixer que d'un temps cap aquí és independentista, perquè entén que si no som independents no ens en sortirem". González hi coincideix i està convençut, a més, que "la independència és l'única manera d'ajudar Espanya a créixer".

La reunió va acabar quan Pujol va anunciar-li que no podia dedicar-li ja més temps: "'és una tarda complicada, per a mi', em va dir. Jo pensava que estava amoïnat pel seu fill Oriol". González recorda que en sortir de la reunió va pensar "que bé que l'he vist, però que cansat que està, quin pes que sembla dur a sobre. Quin mal que li deu haver fet això dels seus fills". I divendres va conèixer la notícia. "Llavors vaig comprendre què era el que el preocupava".

González assegura "respectar" Jordi Pujol, però diu que "si ha fet res se l'haurà de jutjar". Amb tot, afirma que li sap "greu" el que està passant aquests dies, "perquè reconec els mèrits del seu treball per Catalunya i també per Espanya. I això que no sóc de CiU ni he estat mai pujolista".

Per al metge manresà, el problema de Pujol van ser tants anys de poder. "Si confons la persona amb el país això acaba sent una monarquia", assegura abans de concloure: "no l'excuso de res, però crec que la història el posarà al seu lloc i amb el temps la imatge que en tindrem serà bona".