El Lluçanès es reivindica com a territori i des de la plataforma 'El Lluçanès és comarca' no entendrien que la Generalitat atorgués la comarcalitat el 2015 només al Moianès. Així ho ha expressat a l'ACN l'alcaldessa de Lluçà i una de les portaveus de la plataforma, Eva Boixadé, qui ha afegit que demanen celeritat en el procés per evitar que la llei de governs locals o la nova llei local espanyola interfereixi en les seves demandes. Per Boixadé, no tindria sentit que el Moianès esdevingués comarca i el Lluçanès no, "ja que s'han seguit processos paral·lels i s'han passat els mateixos tràmits". El Consorci del Lluçanès tindrà una reunió al setembre amb la consellera Joana Ortega per parlar de la qüestió
L'any 2010 el territori Lluçanès va demanar formalment a la Generalitat poder ser constituït com una nova comarca dins el mapa català de 41 comarques. El procés que van seguir va ser paral·lel al de la comarca del Moianès. Fa unes setmanes, el Govern va anunciar que l'any 2015 el Moianès podria ser una realitat. Des de la plataforma 'El Lluçanès es comarca', la seva portaveu, Eva Boixadé, ha explicat a l'ACN que van rebre la notícia "amb sorpresa" i afegeix que no van entendre massa perquè s'anunciava amb tanta seguretat que el Moianès seria una comarca, "i del Lluçanès, en canvi, no es digués res".
Per Boixadé, els dos territoris han seguit processos paral·lels i han passat pels mateixos tràmits de l'actual llei de creació de noves comarcalitats. "Estem en el mateix moment, i la voluntat de ser comarca dels dos territoris és exactament la mateixa", afirma. És per això, que des de la plataforma creuen que "si una esdevé comarca, l'altra també".
Ara, la celeritat en el procés de creació és clau ja "hi ha una llei espanyola que ens pot fer mal a les zones rurals, i també la nova Llei de governs locals catalana posa un topall de 15.000 habitats a la creació de noves comarques que nosaltres no compliríem". El territori del Lluçanès compta amb 8.000 habitants. És per això que creuen que demanar ara una consulta, "després de tots els esforços que ja s'han fet per aconseguir-ho, seria dilatar el procés innecessàriament". Amb tot, la plataforma no es mostra en contra de les consultes, "sinó tot el contrari", assegura Boixadé, "tant de bo ens preguntessin per moltes altres coses". A més, tampoc estan clars els paràmetres que hauria de mantenir la consulta per ser vàlida i poder tirar endavant amb la demanda.
La figura del Consorci del Lluçanès
Boixadé explica que el Lluçanès "no generarà duplicitats administratives". Precisament, el Consorci del Lluçanès ja està treballant de manera mancomunada", en contraposició a la idea que la creació d'una nova comarca pugui arribar a generar més despesa que caldria assumir. "Nosaltres ja fa temps que estem treballant en xarxa optimitzant al màxim tots els recursos", assegura.
El Consorci, ara per ara, engloba sis àrees que tenen relació amb la promoció econòmica del territori, turisme, medi ambient, joventut, ensenyament i cultura, noves tecnologies i serveis socials.
La condició de comarca, doncs, aportaria "més seguretat" al territori, ja que evitaria "haver d'estar sempre pendents de projectes o altres ens que no són del territori per poder tenir accés als diners". "L'autogestió per nosaltres és bàsica", afirma. En certa manera, el Consorci hauria d'esdevenir el Consell Comarcal del Lluçanès, "tot i que el nom és el que menys fa la cosa", apunta, ja que es tractaria d'un ens "despolititzat".
Dotze dels tretze municipis a favor del Lluçanès
El Lluçanès engloba tretze municipis que, tot i que no tots pensen de la mateixa manera, han arribat a un ampli consens per seguir amb la demanda de comarcalitat (Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d'Albars , Santa Maria de Merlès i Sobremunt).
Al 2010, abans de presentar la proposta de comarcalitat a la Generalitat, dotze dels tretze municipis del Lluçanès van establir un acord municipal en què es reclamava la creació de la comarca del Lluçanès (tots menys Sant Bartomeu del Grau). D'aquests dotze, nou demanaven expressament pertànyer a la comarca. Els tres restants (Sant Feliu, Oristà i Merlès), tot i creure que era positiu ja que els seus pobles en sortien beneficiats, de moment van preferir no expressar explícitament la idea de formar-ne part.
La majoria dels municipis pertanyen a la comarca d'Osona, però pels del Lluçanès la realitat osonenca és molt diferent a la seva. Mentre que Osona està liderada per la capital, Vic, el Lluçanès és una comarca rural, molt més semblant a altres territoris com el Solsonès o el Berguedà.
Reivindicació històrica amb futur clar al Parlament
La reclamació de comarcalitat del Lluçanès ja ve de lluny. La plataforma 'El Lluçanès és comarca' va néixer ara fa 13 anys quan un informe emès per la Generalitat descartava la possibilitat que el territori esdevingués una comarca independent. Amb tot, la reclamació no és cosa de fa una dècades "sinó que la comarca del Lluçanès existeix des de fa molt segles, històricament hi ha un aval al darrera", apunta Eva Boixadé.
El proper pas serà la reunió del Consorci del Lluçanès amb la consellera Joana Ortega al setembre per parlar sobre la qüestió. En el cas que la comarcalitat del Lluçanès passés a tràmit parlamentari, Boixadé explica que una gran majoria de diputats a la cambra hi donaria el vist i plau. De moment, ja tenen el suport explícit de CiU, ERC i ICV.
