e

ls habitants de la franja de Gaza van començar ahir les tasques de reconstrucció de la zona amb una barreja d'alleujament, por i sobretot incredulitat i resignació després de 50 dies d'intensos i incessants bombardejos israelians que han aprofundit encara més la seva ja crònica crisi humana.

Tot just quedava espai per a l'alegria en el primer dia d'alto el foc permanent, que va ser respectat de forma escrupolosa per ambdós contendents, davant la negra perspectiva que presentaven els carrers, plens per fi d'activitat i gent. Ara tenen per fer una tasca ingent que, segons cooperants internacionals, necessitarà diversos anys, milers de milions de dòlars i un marc polític més estable que el fràgil acord assolit. "L'últim informe global sobre la franja assegurava que aquesta seria inhabitable el 2020. Amb la destrucció d'aquests dos mesos, probablement s'hagi avançat alguns anys", afirmava amb pessimisme un cooperant europeu.

"No només s'han destruït edificis públics, sinó també fàbriques privades. Aquest sector estava començant a ressuscitar abans de la guerra i ara està arrasat. Amb prou feines hi ha opcions de feina en una economia que està morta", va alertar. No hi ha xifres oficials encara, però les autoritats palestines calculen les pèrdues en més de 5.000 milions de dòlars, mentre que els cooperants diuen que la factura de la reconstrucció serà fins i tot més gran, perquè als danys estructurals actuals cal afegir les mancances cròniques. Organitzacions no governamentals van coincidir ahir a apuntar que el treball serà, a més, molt llarg, ja que molts dels més de 450.000 desplaçats interns generats pels combats no poden retornar a les seves destruïdes llars. "Moltes de les cases no es podran reconstruir i milers més trigaran més d'un any a ser habitables. La canalització està en molt mal estat i el corrent elèctric també", va explicar un funcionari de l'ONU.

Ahmad Abaded és un d'aquests desplaçats. Va abandonar amb el mínim la casa de l'arruïnat barri de Shahaiye a l'inici de l'operació terrestre, fa cinc setmanes, i des de llavors viu en una aula d'una escola de l'ONU on ahir l'entrada i sortida de vehicles i persones era incessant. "La guerra s'ha acabat, l'hem guanyat, però hem de seguir aquí perquè la nostra casa està completament destruïda", explicava amb expressió de dubte als ulls. "No sé quant de temps podrem estar aquí i on anirem si ens diuen que ens n'anem, ja que es diu que les classes començaran el setembre", va afegir.

Com ell, desenes de milers de persones viuen una situació similar en les 83 escoles que l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats Palestins (UNRWA) es va veure obligada a convertir en refugis.

L'acord d'alto el foc va ser segellat dimarts i un dia després es van començar a notar els seus efectes, més enllà del fet que l'esquerp soroll de les explosions, tan comú des del 8 de juliol, fos reemplaçat per un estrany silenci.