L'expresident de la Generalitat no té presses per anar al Parlament per explicar els detalls de la fortuna que va ocultar durant 34 anys a l'estranger. Segons publicava ahir el diari El País, Pujol ha assegurat a dirigents de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) que "no aniré al Parlament fins que el meu fill vagi al jutjat". Fa referència al seu fill Jordi Pujol Ferrusola, que el 15 de setembre està citat al l'Audiència Nacional pel jutge Pablo Ruz acusat d'un delicte contra la Hisenda Pública i blanqueig de capital.

D'altra banda, l'advocat de l'expresident de la Generalitat per aquest cas a Andorra, Jean Michel Rascagneres, va matisar aquesta afirmació. El lletrat va assegurar ahir a TV3 que estava convençut que Andorra només donarà la informació fiscal que ha reclamat l'Audiència Nacional espanyola. Considera, a més, que si la informació sobre el cas no s'ha obtingut per la via legal, "Andorra no hauria de col·laborar". Aquest punt de vista xoca amb les declaracions del director de política fiscal de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), Pascal Saint Amans, que va assegurar dimarts que si Andorra obstaculitza les demandes que l'administració tributària espanyola li pugui fer per a expedients que no hagin prescrit "correria el risc de veure's en el banc dels acusats" davant els seus socis del Fòrum Global sobre la Transparència, ha indicat Saint Amans.

Mentrestant a la família Pujol se li obre un altre front. Entitats veïnals i socials catalanes han iniciat una ronda de contactes per crear un "ampli front comú" ciutadà que es querelli contra Pujol i exerceixi l'acusació particular en la causa oberta contra ell. En un comunicat, les federacions de veïns de Catalunya i Barcelona CONFAVB i FAVB i entitats socials, com l'Observatori dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC), fan una crida a la societat civil a querellar-se contra Pujol, perquè s'investigui l'origen de la fortuna oculta. El moviment veïnal considera que ha d'investigar-se si la fortuna evadida per Pujol prové d'una herència no declarada, com ell afirma, o "d'activitats delictives, com el cobrament de comissions per concessió d'obra pública o el desviament de fons". Per a les associacions veïnals, en un moment en el qual Catalunya es troba en un "dilema de la història" perquè vol decidir el seu futur, és necessari "fer neteja" i "deixar anar el llast de la corrupció" per construir "un règim transparent i participat per una ciutadania conscient i activa".

Les entitats volen que aquesta demanda de transparència es converteixi en un "clamor popular", i han emprès una ronda de contactes amb sindicats, forces socials i moviments democràtics per crear un ampli front que "confereixi la força i la legitimitat necessàries" per presentar la querella.