Enric Juliana (Badalona, 1957) comença parlant de Jordi Pujol i es mostra molt dolgut pel mal tracte que, al seu parer, rep per part d'amics i companys del seu mateix partit. "Pujol s'ha enterrat en vida, no cal clavar-li una estaca al cor", es lamenta.

A vostè, que li agrada analitzar les capes freàtiques de la societat, com creu que està operant la confessió de Jordi Pujol, pare espiritual de l'actual moviment sobiranista català?

Pujol no només ha estat una persona de referència per al sobira?nisme català, sinó que a més ha estat el president de Catalunya durant 23 anys i és una figura capital de la política des de la transició. La seva confessió ha suposat un impac??te molt gran a la societat catalana no només per reconèixer que tenia una apreciable suma de diners a Andorra sinó també perquè el poble és molt sensible i crític amb aquest tipus de fets. Els danys que provocarà aquesta confessió són elevats, però difícils de calcular. La gent s'ha sentit enganyada i decebuda. Ha estat un cop moral per part d'un dels cinc principals polítics de la història recent d'Espanya.

Qui són els altres quatre?

Adolfo Suárez, el rei Joan Carles, Felipe González i José María Aznar.

Quines conseqüències més immediates comportarà aquesta confessió?

El fet més evident és que ha afeblit Convergència, que tard o d'hora es veurà obligada a refundar-se, una cosa molt difícil de fer si es vol aconseguir d'una forma convincent.

Afectarà el procés sobiranista?

No ho crec. El sobiranisme a Catalunya no desapareixerà ni es debilitarà pel que hagi fet Pujol, al revés, aquest fet reforçarà l'esquerra sobiranista.

Fins a quin punt ha decebut a vostè la confessió de Pujol?

Vaig quedar perplex i em va forçar a fer una reflexió sobre la condició humana.

Quin tipus de reflexió?

Això que li ha passat a Pujol és el pitjor que li ha pogut passar. Pujol està enterrat en vida després d'haver dedicat tota la seva existència a la política.

S'ha enterrat ell mateix, no?

Insisteixo, és molt curiosa la condició humana i com funciona, per exemple, en relacionar-se amb la família. Això sí, hi ha dues coses que m'irriten i em deceben totalment: una és veure l'acarnissament que pateix Pujol ara per part dels que no el van poder vèncer a les urnes i l'altra és veure com existeixen companys i amics que fan veure que no el coneixen.

Potser aquestes persones desconeixien que ocultava una fortuna a Andorra...

Pujol està acabat i no crec que cal??gui ara clavar-li una estaca al cor. Això em produeix repugnància i crec que els companys de CiU haurien de ser més decorosos amb ell.

Caldria reformar la Constitució per buscar un model territorial que acontenti els catalans que no se senten a gust a Espanya?

Sí. Totes les constitucions europees s'han reformat.

La resolució del Consell de Garanties Estatutàries reflecteix la divisió de la societat catalana sobre el procés sobiranista?

La societat catalana no està enfrontada, però hi ha posicions molt diverses i amb molts matisos que el govern d'Espanya contribueix a unir amb la seva política cap a Catalunya.

Creu que Rajoy ha estat el principal responsable de la creixent unitat dels sobiranistes catalans?

L'auge sobiranista es deu a moltes raons. Hi ha el tema del fallit Estatut, la crisi econòmica i després el govern central que no ha vol?gut o no ha sabut tractar la qüestió catalana amb ductilitat. A Cata?lu?nya som diferents, ni millors ni pitjors, però diferents. El govern de Rajoy no ha tingut mà esquerra per tractar aquest assumpte i les relacions amb la Generalitat s'han deteriorat, però crec que les aigües tornaran al seu curs a partir del desembre.

Què passarà el 10 de novembre?

El 10 de novembre sortirà el sol i hauran passat dues coses: que el govern d'Espanya haurà complert amb la seva promesa que no es faria la consulta sobiranista i que la Generalitat també haurà complert la seva promesa electoral de convocar aquesta consulta. El que Mas va prometre va ser convocar la consulta sobiranista, però si no la hi deixen fer, no serà culpa d'ell. A partir del 10 de novembre, Rajoy i Mas seran més lliures per abordar i solucionar aquest assumpte. Tots dos hauran complert i estic segur que tot serà més dúctil.

Mas s'arrisca a perdre el suport d'ERC, si no treu les urnes al carrer?

Al Parlament de Catalunya hi ha altres majories possibles, i fins i tot Mas podria acabar la legislatura en solitari. El PSC ja ha mostrat la seva predisposició a donar-li suport. ERC té capacitat de pressió per fer aquesta consulta, però la legislatura no està en mans d'ERC.

Però Convergència ha assegurat a Oriol Junqueras que posarà les urnes el 9-N, no?

Mas sap que si treu les urnes el 9-N sense el consentiment del Constitucional es dispara un tret al peu. Mas va prometre convocar una consulta, no portar el país a un carreró sense sortida, perquè si treu les urnes sap que l'Estat podria decretar fins i tot la supressió parcial de l'autonomia. La batalla, llavors, ja no seria aconseguir la independència, sinó recuperar l'autonomia. Quan a un li suspenen l'autonomia, se'n va a dormir amb un euro i s'aixeca amb cinc cèntims.

Qui pot prendre la iniciativa per invertir la perversa situació actual i intentar que Catalunya es decideixi a ser la locomotora de la recuperació espanyola?

El govern d'Espanya. A més, Rajoy no ho pot tenir més fàcil, ara, una vegada aconseguit el suport d'Angela Merkel.

Què li sembla, precisament, la fermesa d'Europa i de Merkel contra la fragmentació de la UE?

Rajoy no pot demanar més. El que es pot fer a Anglaterra no es pot fer a Espanya. Què més vol? Ara podem girar full i començar a fer propostes.

Com creu que porta Rajoy la pressió sobiranista de Catalunya?

Ell fa gala d'una flegma total i sap jugar amb el temps. Ha sabut resistir a la crisi econòmica i al risc a ser inter?vinguts; manté la seva fleg??ma en el cas Bárcenas i ha demostrat la se?va impassibilitat amb Catalunya. El que ha quedat clar en aquests tres anys de legislatura és que Rajoy no és un polític de Madrid.

Què vol dir?

No és aquest estil de l'impacient polític madrileny.

Potser això afavoreix una entesa en el futur amb Mas.

No li dic que no.

És vostè independentista?

En les circumstàncies actuals europees no ho sóc. El problema europeu no està resolt i ara s'obre el capítol de França i Itàlia, que segur que no són tan dòcils amb les retallades que els demana Europa com ho va ser Espanya.

Hollande ha deixat clar que aplicarà aquestes retallades en canviar el govern, no?

Però la política francesa està de cap per avall! La situació a Espanya segueix sent delicada, tot i que ens insisteixin que el pitjor ha passat. En aquesta situació no vull veu??re Espanya dessagnada amb una separació que li suposaria una sagnia.

La sagnia no seria també per a Catalunya?

Una ruptura perjudicaria ara mateix tothom, però que quedi clar que Espanya perdria el 20 % del seu PIB.

Què seria Espanya sense Catalunya?

Perdria el 20 % del PIB, cosa que li generaria un problema molt seriós. A més, hi hauria un fort sentiment d'estrip.

I Catalunya sense Espanya?

Seria un país amb una població més gran que la d'Eslovènia i amb més territori que Holanda.

En quina Catalunya somia per a les següents generacions?

Jo somio en termes europeus. Europa podrà remuntar el vol, generar ocupació i expectatives i man?tenir l'estat del benestar? El nostre destí és Europa. Després vénen Espanya i Catalunya.