La consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, va reconèixer ahir que el calendari d'aplicació de la LOMCE a les escoles catalanes s'ha dissenyat de manera que permeti "dilatar" la seva execució "al màxim", a l'espera dels recursos presentats pel Govern davant el Tribunal Constitucional i de la consulta sobiranista prevista per al 9 de novembre. "No m'imagino el país sotmès per sempre a la Llei Wert", va sentenciar ahir la consellera Rigau durant la roda de premsa de presentació de les novetats del pròxim curs escolar, que a Catalunya començarà el dia 15 d'aquest mes. "La LOMCE és un atemptat a l'autonomia [de Catalunya], als models lingüístics i pedagògics", i per aquest motiu, el govern català l'ha recorregut davant el Tribunal Constitucional "del dret i del revés". Aquest primer any d'aplicació s'ha procurat "un compliment formal i administratiu" i l'any vinent seguiran "una altra estratègia", va afegir la consellera. Tot i això, Irene Rigau va anunciar que el 15 % dels centres escolars de Catalunya (13,4 % el curs passat) oferiran aquest curs que ve una o més assignatures no lingüístiques en castellà de forma parcial o total mentre que el 54 % les faran en anglès.

Petició de 40 famílies

Sobre aquest tema, la consellera va especificar que una quarantena de famílies han sol·licitat que els seus fills rebin ensenyament bilingüe en castellà i català a les escoles catalanes, una part de les quals no s'adeqüen a la normativa que estableix la LOMCE. Rigau va indicar que, entre les sol·licituds fetes, n'hi ha algunes que es refereixen a guarderies, universitats o cicles que no formen part de l'ensenyança obligatòria i va avançar que segurament seran rebutjades. De moment, el departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya estudia aquestes sol·licituds, algunes de les quals es van presentar abans de la publicació el juliol passat del Reial Decret que estableix l'obligació de la Generalitat de garantir el dret dels alumnes a rebre ensenyament en castellà i en les altres llengües cooficials, en centres públics o concertats. "Poden haver-hi més sol·licituds", va reconèixer ahir la consellera, ja que algunes es van presentar davant altres instàncies, com ara la delegació del govern a Catalunya. D'altra banda, els cinc centres als quals el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va obligar a oferir el curs passat el 25 % de les hores lectives en castellà a petició de cinc famílies, la consellera va precisar que ja són només dos, els que hauran de complir aquesta sentència. En els altres tres casos, els nens o joves implicats han abandonat els centres o han finalitzat els estudis obligatoris. Per a les dues famílies que queden "es farà una proposta singularitzada" per donar compliment a la sentència del TSJC, tot i que la consellera no va precisar en què consistirà.

D'altra banda, la representant d'Ensenyament va informar també que aquest curs s'atorgaran unes 9.500 beques menjador pel 100 % del preu del menú i unes altres 59.500 pel 50 %, amb un total de 42,8 milions d'euros. Entre els criteris de repartiment establerts pels consells comarcals de Catalunya ara es tindrà en compte no només el nivell de renda, sinó també la situació de la família sol·licitant i les necessitats socials. En total, aquest curs es preveu concedir 69.000 beques menjador al mateix nombre d'alumnes catalans, 1.636 més que el curs 2013-2014, amb una dotació econòmica de 2,6 milions més (40,2 milions).

Una altra de les novetats d'aquest curs que ve a Catalunya és que les plantilles tindran 815 dotacions de professors més que s'han pogut contractar gràcies a les aportacions econòmiques de les quatre diputacions catalanes. Així, aquest any hi haurà a Catalunya 64.777 docents que impartiran classe a 812.066 alumnes d'escoles i instituts públics, mentre que el curs passat van ser 63.962 mestres per a 801.787 escolars. La consellera va anunciar també una ofensiva contra l'absentisme escolar, amb la realització d'un estudi per conèixer l'impacte que pugui tenir en els resultats acadèmics dels alumnes catalans. El curs 2014-2015 hi haurà a Catalunya 1.552.058 alumnes, tant en centres públics com privats, el nombre més alt de la història escolar, dels quals uns 20.000 aproximadament assistiran a escoles que disposen de 1.026 mòduls prefabricats.