L'escriptor i filòsof italià Umberto Eco torna a la càrrega amb Número zero, una novel·la en què critica el mal periodisme, la mentida i la manipulació de la història. Una paròdia sobre aquests temps convulsos, perquè, en opinió del professor, "aquesta és la funció crítica de l'intel·lectual". "Aquesta és la meva manera de contribuir a aclarir algunes coses. L'intel·lectual no pot fer res més, no pot fer la revolució. Les revolucions fetes per intel·lectuals són sempre molt perilloses", ha precisat a Efe.
"Una vegada vaig escriure que l'intel·lectual veritable no és el que parla a favor del seu partit, sinó en contra del seu partit", explica l'autor d'El nom de la rosa en una entrevista feta a casa seva, a Milà, davant del castell Sforzesco, a prop del Duomo. Una casa embolicada en llibres, literalment, amb més de 35.000 volums ordenats per temes en els seus infinits passadissos, i plena d'obres d'art.
Número zero, a més de ser una radiografia sobre el pitjor del periodisme, del poder i la corrupció -"no són les notícies les que fan el diari, sinó el diari el que fa les notícies, i saber ajuntar quatre notícies diferents significa proposar-li al lector una cinquena notícia", explica un personatge-, és també la visió d'Itàlia dels últims 30 anys.
Una Itàlia amb una "de punyals i verins", diu una de les protagonistes. "Vaig triar el 1992 per situar-hi el llibre perquè en aquest moment hi va haver esperança, va néixer Mans Netes i semblava que tot canviaria, però va arribar Berlusconi i les coses van anar just al contrari", afirma Eco. "Avui, quan afloren els noms de corruptes o defraudadors i se sap més, a la gent no li importa gens, i només van a la presó els lladres de pollastres albanesos", sentencia.
