16 de abril de 2015
16.04.2015

La investigació fiscal sobre Rato se centra en un entramat societari familiar

L'oposició vol la dimissió de Montoro per utilitzar les aministies ficals "per ajudar amics"

16.04.2015 | 00:00
L´exvicepresident del govern espanyol Rodrigo Rato

L'exvicepresident del govern central Rodrigo Rato es va acollir a l'amnistia fiscal el 2012 per regularitzar el seu patrimoni, i arran d'això, l'Agència Tributària va començar a investigar un "complex entramat societari familiar", segons han explicat a Efe fonts pròximes al procés. Fruit d'aquest treball i davant del dubte de l'origen dels béns declarats pel també exdirector gerent de l'FMI, Hisenda va incloure Rato en un llistat de 705 persones sospitoses d'haver pogut blanquejar capitals amb l'amnistia fiscal.
A partir d'aquí, seria el Sepblac, la unitat d'intel·ligència financera espanyola, dependent del Ministeri d'Economia, l'encarregat d'aprofundir en la investigació per confirmar si hi ha indicis de delicte.
El patrimoni regularitzat per Rato en l'amnistia fiscal tindria el seu origen en el passat i no estaria relacionat amb les seves activitats professionals, sinó que podria provenir de l'herència rebuda després de la mort d'alguns membres de la seva família, argumenten les fonts. No obstant això, a Hisenda li ha cridat l'atenció l'existència d'un embull de societats, que els experts intenten aclarir ara si ha servit per blanquejar diners i si té l'origen en la fortuna collida pel seu pare, Ramón Rato.
El patriarca dels Rato, propietari del Banc de Siero, va obrir als anys 60 una sucursal a Suïssa per captar l'estalvi d'immigrants espanyols al país helvètic i la veïna Alemanya, pràctica per la qual va ser condemnat a presó per evasió de capitals. A més, va suposar el pagament d'una multimilionària multa pels béns acumulats a l'estranger que, parcialment, podrien haver acabat formant part del patrimoni de l'exvicepresident del govern, que hauria regularitzat la seva situació amb l'amnistia.
Amb l'objectiu de fer aflorar diners no declarats, el govern va aprovar en el marc dels pressupostos per al 2012 un programa de regularització d'actius ocults que establia un gravamen especial del 10% per a totes les rendes que sortissin a la llum. El gravamen era del 8% per a empreses que tinguessin dividends procedents de fonts estrangeres o rendes derivades de la transmissió de participacions.
El procés, que va estar obert entre el juny i el novembre del 2012, va permetre que es declaressin 40.000 milions d'euros i va suposar ingressos de 1.200 milions per a les arques de l'Estat, gairebé la meitat del que el govern esperava recaptar. No obstant això, qui hagi comès un delicte de blanqueig o alçament de béns en seguirà essent responsable encara que s'hagués acollit a l'amnistia fiscal, cosa que va provocar que l'Agència Tributària detectés 705 casos sospitosos, entre ells el de Rato, remesos de forma immediata al Sepblac després del febrer, tal com va avançar dimarts el diari digital Vozpópuli. La mateixa publicació va assegurar que el també expresident de Bankia posseeix, des de final del 2013, el 75% d'una societat amb connexions a Gibraltar i les Illes Verges.
En declaracions a Efe, Rato va negar tenir o haver tingut una societat amb seu en aquests paradisos fiscals, i alhora va assegurar que no té constància d'estar sent investigat. El que va ser ministre d'Economia i Hisenda amb el govern de José María Aznar va declinar comentar si es va acollir a l'amnistia, una notícia que fonts del govern han confirmat a diversos mitjans i ha generat una allau de reaccions.
Els grups parlamentaris de l'oposició van ser els primers a criticar ahir la possibilitat que Rato hagi pogut blanquejar diners després d'acollir-se a l'última regularització fiscal extraordinària, que col·loquialment es coneix com a amnistia fiscal. Per part del govern, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va insistir que no pot informar sobre els contribuents, mentre que el titular d'Economia, Luis de Guindos, va subratllar ahir que no pot comentar absolutament res, ja que qualsevol possible investigació del Sepblac està subjecta a deure de confidencialitat. En el cas de la responsable de Foment, Ana Pastor, va reclamar explicacions a Rato, de la mateixa manera que han fet altres destacats membres del PP, com Esperanza Aguirre, que va dir sentir-se "bastant defraudada", o Rita Barberá.
El PSOE, per la seva banda, va demanar la dimissió de Montoro després de l'escàndol, que per al líder del principal partit de l'oposició, Pedro Sánchez, hauria d'abandonar el seu càrrec per "decència política". El fet que Rato s'hagi acollit a l'amnistia fiscal és "el súmmum del desvergonyiment" i una mostra que l'Executiu va aprovar aquesta mesura per ajudar amics, de manera que ara hauria de publicar la llista dels beneficiaris "caigui qui caigui".
El gruix de les reaccions ha carregat directament contra Rato, al qual, segons UPyD, hauria de ser-li retirat el passaport, i se li hauria de prohibir la sortida d'Espanya per evitar el risc de fuga, mesura que el partit liderat per Rosa Díez ja havia reclamat sense èxit en el passat al jutge del cas Bankia, Fernando Andreu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2018 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema